Xavi Paz: “L’oposició no es pot enfadar perquè complim amb el nostre programa”

Viu Molins de Rei inicia una ronda d’entrevistes polítiques que comença amb l’alcalde i continuarà amb els portaveus dels partits amb representació al ple municipal coincidint amb l’equador del mandat a l’Ajuntament.

El socialista Xavi Paz creu que l’experiència que el municipi va agafar durant la crisi econòmica servirà per afrontar la sortida de la pandèmia. També defensa que el govern que lidera és el que més pisos d’emergència social ha aconseguit i critica que col·lectius com el Sindicat d’Habitatge i alguns partits polítics “han jugat a desacreditar la tasca de Serveis Socials”.

L’alcalde, el socialista Xavi Paz, durant l’entrevista // Jose Polo

Els socis van poder llegir aquesta entrevista primer. Fes-te soci i ajuda’ns a fer un periodisme de qualitat.

La signatura del govern de coalició amb Junts per Molins es va produir nou mesos després de les eleccions. Han resolt les qüestions polítiques que van endarrerir tant l’acord?

Durant els primers nou mesos de mandat vam fer demostracions de mà estesa i el grup municipal de Junts per Molins va ser l’únic que va voler parlar en tot moment per formar govern, cosa que no van fer altres partits. Des d’aquest punt de vista, crec que hem guanyat i que hem generat credibilitat i ofert confiança a la ciutadania. Només tinc paraules d’elogi cap a Junts per Molins i el primer tinent d’alcalde, Ramon Sánchez. La promesa de tenir un govern fort i estable per a Molins de Rei s’ha complert.

Han quedat aparcades les discrepàncies que van portar als postconvergents a fer-los fora del govern municipal el 2017?

Malgrat les dificultats que hàgim pogut tenir en el terreny ideològic, hem trobat més unió que inconvenients. De fet, malgrat la Covid-19 estem tirant endavant els projectes de mandat que ens vam fixar com la rehabilitació del Palau dels Requesens i la restauració completa de l’edifici del Molí, i estem establint els fonaments d’una transformació del municipi que anirà molt més enllà del 2023.

Ara és el PSC qui té la paella pel mànec però no deixa de ser un govern de coalició que es pot tornar a trencar. Li aporta tranquil·litat el fet que s’hagi entrat en una fase de certa distensió política?

El que em dona tranquil·litat és la confiança generada amb Junts per Molins i és evident que el moment actual no és el del 2017. Crec que les darreres mesures aprovades pel Govern de l’Estat van justament en la línia del retrobament i també fan més fàcil establir un clima de treball entre forces polítiques amb posicionaments ideològics diferents, però que tenen clar que volen treballar per al municipi.

La distensió també hi és amb els partits de l’oposició?

Part de l’oposició encara ha de fer cert recorregut. De fet, crec que ara encara és més evident la incoherència i la inutilitat de posicionaments com els d’ERC, que el juny del 2019 no va voler formar govern amb el PSC. Ara es demostra que allò anava en contra del que demanava la ciutadania de Molins de Rei, que era tenir un govern d’esquerres.

Fins a quin punt la pandèmia ha fet variar els plans del govern municipal i de l’Ajuntament en el que portem de mandat?

La pandèmia no ha variat només els objectius del govern municipal i de l’Ajuntament, sinó que ha canviat la vida de tothom. Això vol dir que no complirem amb tot el que vam prometre en començar el mandat? Evidentment que no. Estem igual de compromesos o, fins i tot, més. De fet, hem hagut d’avançar moltes de les accions que ja teníem pensades com, per exemple, la modernització de l’administració. Les ajudes socials també s’han triplicat i continuarem en aquesta línia, així com ajudant al comerç, a la restauració i al teixit empresarial. L’experiència que tenim de la crisi del 2008 ens serveix per afrontar la nova crisi.

En aquella crisi l’augment de l’atur va ser el més greu dels problemes. Tem que ara passi el mateix?

Encara recordo com en l’anterior crisi Molins de Rei va arribar als 2.000 aturats. Ara veiem que estem en una línia de recuperació i que Espanya i Europa també han tingut una resposta molt diferent a l’anterior crisi. Les administracions també estem fent accions per reduir l’atur com, per exemple, un nou pla d’ocupació per a joves i que permetrà que alguns d’ells puguin tenir el seu primer contracte durant aquest juliol.

Però és només un mes.

Sí, segurament no resolem els grans nivells de desocupació dels joves i potser de cara l’any vinent és un proposta que podríem ampliar tot l’estiu, però és una primera aposta i una voluntat de trencar el gel i d’oferir que 16 joves puguin tenir una primera feina.

Diferents ciutats s’han dotat de pactes de ciutat arran de la pandèmia. Molins de Rei hi té experiència com, per exemple, el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica. Per què aquesta vegada no hi ha hagut pacte de municipi?

El pacte és una eina més, però li asseguro que arran de la pandèmia ens hem reunit i hem dialogat més que mai. El diàleg no s’ha plasmat en cap document, però ha existit i s’ha vist en algunes votacions al ple municipal. Sí que hi ha hagut acords en l’àmbit econòmic, cultural i també del canvi climàtic.

Tot i així, l’oposició considera que no és un govern municipal dialogant.

Les percepcions s’afronten amb concrecions. A l’inici del mandat es va crear un grup de WhatsApp amb tots els portaveus dels grups municipals i per allà es comuniquen situacions urgents i importants que requereixen d’una actuació ràpida. Arran de la pandèmia també hi ha hagut més comunicació que mai.

Qualsevol punt important que s’ha portat al ple ha tingut una negociació prèvia i també una rebuda de propostes d’altres grups de l’oposició. No hi ha hagut cap mesura important que no s’hagi presentat al ple municipal sense diàleg previ. A més, hem reservat els dijous per tractar qüestions importants. L’oposició no es pot enfadar perquè complim amb el nostre programa. Conformem una majoria ciutadana, ja que tant PSC i Junts per Molins van ser les forces més votades a les eleccions, i tenim dret a aplicar les nostres propostes.

Paz és alcalde des del 2019 i des del març del 2020, abans de la pandèmia, governa amb Junts per Molins // Jose Polo

L’oposició els demana justament incloure més propostes seves dins dels pressupostos, però només ho han fet de partits com ERC.

Sí, hem tingut en compte les propostes d’ERC, tant culturals com en l’àmbit de la reactivació econòmica. També li hem dit a Molins en Comú que farem cas de les seves polítiques verdes, tot i que ells proposaven una altre modus operandi que a nosaltres no ens semblava encertat perquè volien recórrer a entitats financeres.

La crisi de la Covid-19 ve acompanyada d’una crisi social. Als serveis socials municipals cal més personal?

Sí, i per això n’hem incorporat més. Aquí vull fer una defensa aferrissada de tots els treballadors municipals. El Sindicat de l’Habitatge i algunes formacions polítiques han jugat a desacreditar els serveis socials municipals, tant en els casos de desnonament com en l’àmbit de l’eficiència. I aquí nosaltres serem contundents defensant la seva feina.

Quantes persones treballen a Serveis Socials actualment?

Una desena i estem en procés d’incorporar-ne dues més.

La contractació de dues persones més a Serveis Socials és suficient per atendre l’augment d’un miler d’usuaris que hi ha hagut arran de la pandèmia?

Aquest govern incorporarà les persones que calgui. Serveis Socials té una partida oberta i si cal posar més diners ho farem. Ara mateix és una de les partides que més ha augmentat amb les ampliacions de pressupost. A més, ara també hem acabat un procés de selecció que ha permès generar una borsa de personal administratiu. La dinàmica d’anar incorporant més professionals no l’aturarem.

I els pisos d’emergència social? Ara mateix només n’hi ha cinc a tot el municipi.

Vam començar el mandat amb quatre pisos i el més probable és que l’acabem amb vuit perquè ara ja hi ha dos pisos més que l’Ajuntament té disponibles, tot i que falta homologar-los com a habitatges d’emergència social. Som el govern que més pisos d’emergència social ha aconseguit. A més, és el primer any que als pressupostos hi ha una partida de 25.000 euros en ajuts d’emergència habitacional. De fet, del 2019 al 2020 vam incrementar aquestes ajudes un 400%. Entenc que hi hagi sectors que vulguin fer veure que no fem res en habitatge, però les dades desmunten els seus arguments.

Al principi del mandat es van comprometre a construir entre 150 i 200 pisos d’habitatge públic nous. Es factible aconseguir l’objectiu?

Amb els 32 pisos fets amb la Cooperativa Llar Unió, els 56 habitatges de la primera promoció de l’IMPSOL a Les Guardioles i els 61 més que es construiran en la segona promoció, estem a l’entorn dels 150 habitatges que vam prometre. Cal dir que potser no tots es podran entregar abans d’acabar el mandat, però almenys la meitat sí. A més, estem treballant per engegar més promocions d’habitatge públic gràcies a l’ajut de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el govern de l’Estat, que per primera vegada ha posat diners per permetre promocions d’habitatge públic. De fet, això farà que molts pisos puguin ser de lloguer.

Tot i així, els pisos que s’han construït a Les Guardioles tenen un preu pràcticament prohibitiu per a moltes butxaques. Què pot fer l’Ajuntament per abaratir-ne els costos?

El preu depèn de moltes variables, però són habitatges que per la seva qualitat són molt més econòmics que els de la resta del mercat. A més, aquest govern no és el responsable que aquell solar de Les Guardioles es vengués a preu d’or per ingressar tres milions i mig i edificar a la zona de l’institut Lluís Requesens. Qui va pagar aquells diners els vol recuperar i això ha encarit la primera promoció de l’Impsol. El que sí que pot fer en el futur l’Ajuntament és aportar gratuïtament sòl públic per construir-hi i així abaratir el cost de les promocions futures.

Llavors, les futures promocions que es facin a Les Guardioles, on l’Ajuntament disposa de tres solars, seran més econòmiques?

Efectivament i, de fet, estem treballant perquè la majoria de promocions siguin de lloguer, amb un arrendament que rondi entre els 500 i els 600 euros, molt per sota del que hi ha al mercat. En aquests solars de l’Ajuntament esperem fer entre 100 i 150 habitatges de lloguer assequible. També estem treballant amb l’Impsol perquè la segona promoció que ha de fer a Les Guardioles pugui ser de lloguer i no de venda com fins ara.

L’entrevista s’ha fet a la planta baixa de l’edifici El Molí, pendent de restauració i un dels projectes que abandera el govern // Jose Polo

Hi ha sectors que també critiquen la poca presència del regidor d’Habitatge, Pep Puiggarí, que no ha estat present en alguns plens. A més, és una regidoria amb dedicació parcial quan s’està demostrant que és un tema cabdal. Es planteja fer algun canvi en aquesta regidoria en el que queda de mandat?

No. Justament és una de les poques regidories en què no hi va haver dubte de qui l’havia de portar perquè el senyor Puiggarí ja tenia experiència a l’hora de portar-la. De fet, molts dels temes que havia liderat en l’anterior etapa se’ls va trobar sense abordar quan va tornar a agafar les regnes de la regidoria. Qui confon la crítica amb l’assistència als plens, desvia el tret.

Abans ha criticat l’actitud del Sindicat de l’Habitatge. Què pot fer l’Ajuntament per evitar un desnonament?

A través dels serveis socials, l’Ajuntament pot fer un informe de vulnerabilitat per acreditar la situació d’indefensió de les persones afectades. Si l’informe no és favorable, els serveis socials també poden tractar personalment el cas per trobar un recurs habitacional que no deixi la persona al carrer. Per fer això, però, cal que hi hagi el compromís d’aquella persona de seguir un pla de treball, ja sigui compartint pis o adreçant-se a un recurs familiar.

A vegades, però, els informes de vulnerabilitat triguen a arribar.

Hi ha hagut algun cas en què la influència del Sindicat d’Habitatge no ha ajudat en la interlocució i l’elaboració d’aquests informes. Per això demano que cadascú es dediqui a fer la seva feina i deixi treballar els professionals. Encara que potser els serveis socials no siguin allà el dia del desnonament, això no vol dir que prèviament no hagin fet la seva feina amb gestions i trucades. Per exemple, en el cas del desallotjament que es va fer a l’edifici del barri de Les Conserves, cap persona que hi vivia s’havia adreçat a Serveis Socials, però malgrat tot s’hi va anar.

A banda de l’habitatge, una altra de les polèmiques en el que portem de mandat és la construcció del nou polígon de Les Llicorelles. Quants llocs de treball es generaran finalment?

La primera nau que s’ha posat en marxa ha encabit sobretot una part dels treballadors que l’empresa DSV tenia a Rubí. En la segona nau, que estarà enllestida a l’octubre, la companyia té previst incorporar 150 llocs de treball. Potser no els tindrem de forma inmediata, però des de l’Ajuntament sí que estem treballant per oferir tota la formació ocupacional que es requereixi perquè, quan es faci el procés de selecció, una persona aturada de Molins de Rei tingui més oportunitats de ser triada.

Les naus a Les Llicorelles són ben visibles, però la restauració de la riera de Vallvidrera amb prou feines s’ha dut a terme. Quan s’enllestirà?

No s’ha dut a terme perquè el pla de restauració encara no està aprovat definitivament, només hi ha una aprovació inicial. De fet, hi ha hagut tot un procés d’al·legacions. Quan les al·legacions es resolguin i s’aprovi definitivament el pla, l’enllestirem. El promotor ho haurà de fer en l’entorn proper a les naus, i l’Ajuntament haurà de fer la resta. No sabem quan es podrà enllestir, però la voluntat és tenir recuperada la riera des de Can Rabella fins al riu.

Tot i així, ja s’han començat a fer actuacions i plataformes com SOS La Rierada critiquen que s’hi ha fet un “enjardinament pobre” i que hi ha arbres i basses que s’han col·locat massa lluny de la riera.

Les obres de recuperació que s’han fet fins ara són les que quedaven recollides dins l’aprovació del pla parcial del polígon i que eren les actuacions que es podien fer mentre es construïen les naus. Les actuacions no són definitives perquè el pla de restauració encara no s’ha aprovat de manera definitiva.

A més, que jo sàpiga, SOS La Rierada no té la patent del coneixement en sostenibilitat. Hi ha altres entitats ecologistes com la Societat Catalana d’Herpetologia que veuen amb bons ulls les actuacions fetes i, de fet, estem treballant amb ells perquè hi hagi un projecte de custodia mediambiental compartida.

Demano la confiança màxima en el projecte. Aquest govern garantirà que la restauració es faci. A més, ja hem demostrat que estem compromesos amb el medi ambient. Cal recordar que en aquest mandat hem presentat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dos projectes, un per garantir la restauració dels aiguamolls del riu i l’altre per assegurar la del corredor biològic de Can Mainau.

El pas de camions pel nou polígon pot suposar un col·lapse important dels accesos a Molins de Rei, que ja van carregats. Com es gestionarà?

L’aprovació del pla parcial del polígon va acompanyat d’un pla de mobilitat que cal desplegar. De fet, hi ha un pla de mobilitat que valida l’aprovació del pla parcial, que és el que ha permès urbanitzar un sòl que era industrial i no pas protegit, i que abans acollia activitats al·legals. La mobilitat és un repte, evidentment, i és per això que ens hem adreçat a la Generalitat per aconseguir la variant de la C-1413 i també li hem dit al promotor que millori els accessos al polígon del Molí.

De fet, una de les tres cartes que he enviat al nou govern ha estat al nou vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. També li he enviat una carta a la consellera de Cultura per explicar-li el projecte del Palau dels Requesens i una altra a la consellera de Drets Socials per desencallar la qüestió de la residència.

Ara que comenta la qüestió de la residència, el matís de les xifres que encallava la signatura de l’addenda ja va quedar resolt. Quan se signarà llavors aquest document que concreta les places que ha d’assumir la Generalitat?

Espero que l’addenda es pugui signar abans de l’agost, ara només és una qüestió d’agendes i de trobar una data per signar el document amb la nova consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

Després de signar l’addenda, caldrà veure qui construeix la residència. Qui se’n farà càrrec?

Cal estudiar totes les opcions de finançament sense que cap d’elles comprometi la capacitat d’inversió futura de l’Ajuntament. Cal veure si la solució passa per finançar amb crèdit una part de la inversió o per traspassar la construcció al possible gestor de l’equipament.

Llavors, la residència es podrà començar a construir abans d’acabar el mandat?

No descarto res, faré tot el possible per avançar en la construcció de l’equipament. El que puc dir és que ens trobem en una situació en què no hi havíem estat mai: hem resolt un concurs d’idees amb un projecte guanyador i estem a punt de signar una addenda. Hem arribat fins a un estadi en què no havia arribat cap govern anterior. Però, és clar, això no vol dir que la construcció de la residència sigui imminent.

La nova residència tindrà una gestió municipal?

L’Ajuntament no té la capacitat per gestionar una residència tan gran com la que es vol construir. Hem d’optar per vies més assumibles. Això no vol dir que l’Ajuntament se n’hagi de despreocupar ni que tampoc no hi hagi d’haver un control de qualitat i de supervisió del servei. A vegades alguns confonen el debat de la gestió amb allò que es voldria fer, però que no és possible, i cal ser realista.

Paz durant l’entrevista // Jose Polo

Parlant de municipalització, l’empresa Molins Energia ja ha assumit la gestió del servei de jardineria i el manteniment dels parcs infantils?

Molins Energia ha començat a caminar. Des de l’abril té un gerent, Nicolau Mateu, que ja ha començat a estudiar la manera de poder assumir aquest primer encàrrec. La nostra previsió és que a la tardor ja pugui ser una realitat. La intenció també és que el servei es presti amb treballadors municipals propis i no pas a través d’una subcontractació feta per Molins Energia.

Quan començarà la segona fase de les obres de remodelació de la Carretera?

Creiem que podran començar entre finals d’any i gener del 2022. Són les previsions dels tècnics de l’AMB. També cal evitar que les obres interfereixin en la campanya comercial de Nadal. Per tant, potser el més òptim és que comencin al gener. Amb tot, el 2022 veurem començar i acabar aquestes obres.

Alguns dels veïns de la zona es queixen de contaminació acústica i demanen limitar el pas de vehicles pesants a la zona. També demanen que els GPS deixin de considerar la via com una carretera nacional. Què hi pot fer l’Ajuntament?

La reforma ja ha servit per disminuir la velocitat i pacificar el trànsit. Ara bé, continuen passant un nombre molt important de línies d’autobús i, ara per ara, no tenim cap alternativa. Sí que és veritat que tenim pendent una reunió amb el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per posar una senyalització de reforç al pont de Quatre Camins per garantir que alguns camions que encara fan servir la via, ja no la utilitzin i recorrin a l’autopista. La reunió està demanada i ara esperem que ens donin hora.

Respecte al GPS, la Carretera ja va ser entregada a l’Ajuntament com a via urbana, però si encara hi ha navegadors que consideren la via com a carretera nacional, des del consistori no tenim cap inconvenient a fer la petició de canvi a les empreses que gestionen els navegadors. Tot i que suposo que també ho pot fer un particular.

En quin estat es troben les obres de l’estació de Rodalies?

Després que l’empresa guanyadora del concurs públic renunciés a fer les obres, s’ha demanat a totes les empreses que es van presentar que presentin una nova oferta. El període de presentació de noves ofertes va acabar fa dues setmanes i ara Renfe les ha de valorar.

L’accessibilitat a l’estació és una assignatura pendent que aquestes obres han de resoldre. Vau entendre la prohibició del pas entre vies com una falta de respecte?

Una falta de respecte no, però una falta de coordinació amb Adif -que és qui va posar la norma- sí. Malgrat l’enrenou, en tres setmanes el problema va estar resolt. Hi va haver una resposta ràpida.

El pla d’usos del polígon El Pla fa dècades que ha quedat desfasat. Des del polígon es queixen que això és perquè l’Ajuntament no ha presentat correctament la documentació requerida. Quan s’enllestirà?

Comparteixo completament el posicionament dels empresaris del Pla. Fa 20 anys que l’Ajuntament va entomar aquest tema i no ens n’hem sortit. Sempre que hem anat a la Generalitat a presentar documents, mai no n’hi ha hagut prou i ens han tombat el pla. Ara ens trobem en dues vies: mirar de salvar el que hem fet fins ara o encetar un nou procés. Fa pocs mesos que tenim un nou cap d’Urbanisme al consistori i és un dels principals temes que té sobre la taula. Posarem tots els recursos que calgui per tenir un polígon actiu.

El va decebre que una empresa puntera com Silence marxés del polígon El Pla?

No. En certa manera, Silence ja va marxar de Molins de Rei el dia que va traslladar la producció de motocicletes a Sant Boi i només va deixar al municipi la producció de bateries. Les empreses tenen la seva vida i Molins de Rei té el sòl industrial que té.

La pandèmia ha fet créixer la marxa d’empreses, i a polígons com El Pla xifren en una desena les naus que hi ha buides. Què pot fer l’Ajuntament per evitar aquesta desocupació?

L’altre dia vam signar per primera vegada un conveni de suport amb l’associació d’empresaris del polígon El Pla i del polígon El Molí per tal que contractin una persona i facin fortes les dues entitats per donar-nos a conèixer què necessiten, comptabilitzin quines naus estan buides i ens ho puguin comunicar. El que volem totes les parts és la plena ocupació dels polígons. El pitjor que hi pot haver són naus en desús, abandonades o ocupades.

De cara a la reactivació econòmica, Molins de Rei pot acollir algun projecte finançat amb els fons Next Generation?

Sí, volem acollir un projecte que és un centre tecnològic d’investigació de la fusta per vincular gestió forestal i producció de la fusta amb l’objectiu d’alimentar el sector de la construcció i el de la biomassa. Nosaltres no ens hem compromès en el lloc ni tampoc hem dit que serà una fàbrica. Veurem ara què passa i si la Unió Europea a la tardor valida el projecte i decideix que vingui cap a Molins de Rei.

Es presentarà a les properes eleccions municipals?

Això ho hauran de decidir els meus companys, però jo sempre he mostrat il·lusió, energia i honestedat per fer millor Molins de Rei. El dia que tot això no hi sigui, faré un pas enrere. Ara mateix la il·lusió segueix intacta per continuar amb aquest projecte.

Recomanacions personalitzades