Mor Sento Masià, el mestre de l’art molinenc

Sento Masià i Mengual (10 de febrer del 1940 – 4 d’abril del 2020), orgullosament alcoià i arrelat a Molins de Rei, va treballar un art molt divers i compromès. Creador de l’Espai Molí i altres col·lectius d’artistes, va divulgar l’art com a professor a l’institut i també amb intervencions a l’espai públic. Ha mort als 80 anys pel covid-19.

Sento Masià al racó de l’Ovidi // Toni Moreno

Per a molts veïns de Molins de Rei (3.500, concretament) va ser el professor de plàstica que van tenir a l’institut Lluís de Requesens. Altres potser no en són conscients, però han vist la seva obra infinites vegades passejant pel carrer: per exemple, aquell mític paper de llibreta mig arrencat amb una finestra gegant que hi ha a la paret de la llibreria Barba. Però, sobretot, Sento Masià va destacar per les seves pintures, amb combinacions d’art abstracte que contrasta amb elements molt figuratius, on cada element té un gran simbolisme darrere.

Conills, papers, crits i cossos

Definir el seu estil és molt difícil, més tenint en compte que la seva obra es va marcar per sèries de quadres amb temes recurrents, concentrats en un període. Per exemple, va tenir l’època dels conills, que representava sense pell, estirats i amb una inquietant semblança al cos humà. “Si poses un conill estirat i el gires on posició horitzontal, es crea una sensació de velocitat molt gran”, comentava el Sento recentment, mantenint encara la seva voluntat didàctica.

Art-pop del 1990 // Blanca Florenza

Altres èpoques van ser les sèries de papers arrugats o estripats (i fins i tot va tenir una sèrie de dibuix sobre papers el 2011), o una altra amb crits del 2004. Destaca als anys setanta i vuitanta l’art pop, ple de simbolisme i reflexions sobre el món que l’envoltava, arribant a treballar amb llaunes de Coca-Cola.

Els anys 90 i 2000 van ser l’època del Rena-Sentisme, un treball a partir de la figura del cos humà que es representava durant el Renaixement italià. Aquí l’element principal és l’home, i no és en va. “La seva obra va anar evolucionant molt però l’única constant que hi ha és la figura humana. Es manté des de la dècada dels 60 fins a dia d’avui”, explica a Viu Molins de Rei l’artista Toni Moreno.

I sí, fins a dia d’avui, perquè Masià encara seguia pintant. Toni Moreno li havia publicat recentment quatre llibres amb les seves obres: Sentoments, Sentismes, Sentologies i Sentropies, amb un cinquè en preparació: Sentoraxies. Ara Moreno estava treballant amb l’Ajuntament una exposició retrospectiva. La idea és mantenir-la, reconvertint-la en un homenatge.

Rena-Sentisme, 2002 // Toni Moreno

Per Toni Moreno, l’obra de Masià destaca per la seva integritat. “Ha estat coherent en tot el que ha fet. No ha volgut ser mai comercial”, remarca. També, el seu compromís social amb el món que l’envoltava: “Ha reivindicat amb la seva obra el moment que hem viscut”. I això va lligat a la seva voluntat de fer arribar l’art a tothom: “la docència va ser molt important per a ell”, explica.

La pintura a l’oli va ser, amb diferència, el que més va treballar. Però no es va quedar amb això i li va agradar jugar amb altres mètodes: l’aquarel·la, el dibuix, el gravat o el collage van ser algunes de les tècniques amb què va experimentar, sense oblidar algunes escultures. Fins i tot es va atrevir amb les performances, l’escenografia i l’art trobat.

Xarxa d’artistes a El Molí

Ara Masià pintava al soterrani de casa seva però anys enrere ho havia fet al que ara és la biblioteca del Molí. Va ser ell un dels impulsors de l’Espai Molí per transformar l’antiga fàbrica Ferrer i Mora, llavors en desús, en un espai cultural que aplegués diferents artistes. “No només era un taller sinó que era un col·lectiu d’artistes que podien treballar conjuntament”, destaca Moreno, que va ser company de Masià en un col·lectiu artístic creat més tard: Encaix.

Això de participar en col·lectius artístics ja li venia de lluny: va crear el col·lectiu Alcoiart al seu poble natal. Des del 1972 vivia a Molins de Rei, i el 2017 l’Ajuntament el va nomenar Fill Adoptiu de Molins de Rei, però ell mai va oblidar que les seves arrels eren al poble alacantí d’Alcoi.

Obra del 2019 // Toni Moreno

De fet, mai es perdia la seva cita anual amb la popular festa de moros i cristians d’Alcoi -que se sol celebrar precisament el mes d’abril- i encara ara hi seguia participant, en la pell d’un moro amb el seu puro. A més, el 1999 va dissenyar els vestits de la Capitania Mora, a més de la imatge i els cartells.

Art als carrers de Molins de Rei

De cartells també en va dissenyar a Molins de Rei: per la 138a Fira de la Candelera i per la Festa Major del 2005 (amb Toni Moreno). Però l’empremta més gran a Molins de Rei és als espais públics, mostrant que no només era un pintor sinó un artista total.

A banda de la llibreria Barba, també va pintar la paret de la llar d’infants El Tambor. Al bulevard de la Federació Obrera, unes siluetes humanes en ferro forjat recorden aquest element recurrent en la seva obra. També a l’institut Lluís de Requesens es va penjar, en la inauguració del nou edifici, un quadre seu, recordant a qui no només va donar classes de plàstica sinó que va ser director de l’institut.

Altres intervencions seves van ser als jardins de la piscina municipal, a la façana lateral d’un edifici a prop de La Peni, i a l’antiga botiga de roba Palou, aquest últim tapat amb les recents reformes que s’hi han fet. Però potser el més emblemàtic és el Racó de l’Ovidi, tot un espai en homenatge a Ovidi Montllor, on l’escultura té més pes.

Masià el 1964 // Arxiu SM

Montllor i Clara-Simó

L’Ovidi, també alcoià, va ser bon amic del Sento. El cantautor i actor va escriure d’ell: “El Sento és persona i artiste que diu sempre la veritat. I això mai no es perdona. Ni amb «Democràcia», ni encara molt menys amb Dictadura.”

També destacava Montllor que “amb la seua obra, ha estat i està (davant la societat en la qual li ha tocat de viure), en una posició crítica, constructiva i humanista. Un artiste que, per mitjà d’una gran tècnica s’apropa contínuament a les nostres misèries, per tal de fer-nos-en conscients i superar-les. Un artiste que ha fugit de «muses» i d’aristocràcia de la bellesa”.

I una altra alcoiana il·lustre, l’escriptora Isabel-Clara Simó, escrivia: “Vingui don vingui (del cel d’Alcoi, dels foscos racons de la sensibilitat del pintor o de l’afecte pels personatges, un afecte que fa sospirar i desitjar, com diuen els clàssics), les criatures tan reals i tangibles de Sento Masià estan marcades d’un toc de màgia. I això, amics i amigues, s’anomena art”.

Masià en una entrevista el 2019 a Viu Molins de Rei // Clàudia Ferràndiz

Recomanacions personalitzades