Jona Nuñez: “L’Atlètic Incresa és l’Espanyol de Molins de Rei”

Jona Nuñez (28 anys) va agafar la capitania de l’Atlètic Incresa després de la retirada d’un dels mites de la història del futbol a Molins de Rei, Francisco Bellido. El migcentre parla amb la mateixa senzillesa amb què reparteix joc i assegura que “l’Atlètic Incresa és l’Espanyol de Molins de Rei” i que no es creurà la reforma del Ricard Ginebreda fins que “la vegi feta”. Nuñez prefereix dir que l’objectiu “no és l’ascens” just uns dies abans de l’inici de la temporada a Quarta Catalana en una entrevista a Viu Molins de Rei. Rep als periodistes en el que abans era el bar del camp de futbol, ara utilitzat com a magatzem per la secció d’atletisme de l’AEM. Un cop assegut comenta: “Nosaltres ens queixem de les instal·lacions però mira els nois de l’atletisme…”.

Jona Nuñez és un dels jugadors més importants de l'Atlètic Incresa // Jose Polo

Jona Nuñez és un dels jugadors més importants de l’Atlètic Incresa // Jose Polo

Sempre has practicat el futbol a la Incresa? 

Sí, des de petit. Vaig començar amb 7 o 8 anys, em sembla que era aleví.

I mai has jugat en cap altre club?

No, mai. Vaig marxar un parell d’anys a viure fora però no vaig jugar a futbol. Només la Incresa.

De tots els entrenadors que has tingut en l’antic CER Incresa i al nou Atlètic, quin és el que t’ha deixat més marca? 

Des de fa uns anys dic que el millor entrenador que he tingut ha estat en Carlos Fuentes, que el vam tenir fa dues temporades i amb el qual vam aconseguir l‘últim ascens a Tercera Catalana. Un altre entrenador al qual li tinc molta estima és al Teo Carvallo, qui em va portar al primer equip quan jo encara era juvenil.

Quin és el company amb més qualitat amb el que has jugat? 

Si he de parlar d’un jugador amb el qual he compartit vestidors sempre parlaré d’en Santos. És molt amic meu, sempre anem junts. Ell va tenir l’oportunitat de sortir d’aquí i anar a jugar al Cornellà però per problemes de la vida va haver de deixar el Cornellà. Crec que ell podia haver arribat més lluny en el món del futbol.

En Santos fa un parell d’anys que ho va haver de deixar…

Sí, per temes de feina. Li van donar un càrrec important i li és impossible compaginar el futbol amb la feina.

Sempre recordaré aquells matins darrere les porteries mirant al primer equip

L’Incresa ha canviat molt de quan eres petit a com la podem veure ara? 

Sí, ha canviat molt. Recordo quan era petit que jugàvem el dissabte i el camp sempre estava bé. Després, diumenge, veníem a veure l’amateur i el Ricard Ginebreda sempre estava ple. Teniem molta il·lusió d’anar a veure jugar al primer equip. Sempre recordaré aquells matins darrere les porteries. A mi em va portar aquí en Jordi Pons. Jugàvem junts al carrer i em va portar aquí per ser company seu d’equip. Ara sembla que la cosa ha canviat molt. No sé si ara la primera opció dels nens és jugar al futbol però, en tot cas, crec que no tenen la mateixa il·lusió que teniem nosaltres quan començàvem.

A finals d’aquesta temporada es construiran, per fi, els nous vestidors del Ricard Ginebreda i es començarà amb la construcció de les graderies. Aquestes obres arriben massa tard? 

Jo fa anys que estic dient que fins que no ho vegi fet no m’ho creuré.

Llavors, encara que a dia d’avui el projecte estigui aprovat, presentat i hi hagi el compromís polític de l’Ajuntament et costa de creure? 

Exacte. No m’ho crec. Jo fins que no ho vegi que està fet no m’ho creuré. El dia que em pugui seure en el nou vestidor m’ho creuré. Ja portem tres, quatre o cinc anys escoltant que es farà però aquí ningú mou res.

Hi ha una manca de confiança en el que s’ha dit? 

Sí, per part meva sí. Vaig parlar amb en Xavi Paz fa dos anys i em va dir que sí, que això estava fet però aquí no hi ha res fet encara. Esperem que ho facin aquest any.

Creus que l’Atlètic Incresa ha estat maltractat per part de l’Ajuntament?

Crec que a la Incresa no se l’ha tractada igual que a un altre club de futbol de Molins de Rei. Però això no ve d’ara, ho he viscut des de que era petit, no és cosa de fa un o tres anys. Això passa des de fa vint anys com a mínim.

L’Atlètic Incresa no interessa tant a l’hora d’aconseguir vots

Així doncs, és igual el govern municipal que hi hagi que sempre perceps la mateixa tònica? 

Sí, en part suposo que és normal. L’altre club es diu com el poble i això tira una miqueta més. Nosaltres tenim un altre nom i potser no els interessa tant o no dóna tanta imatge a l’hora d’aconseguir vots. En tot cas, no diria que ens han maltractat però afirmo que no ens han tractat tant bé com a l’altre club de la vila.

Però el barri del Canal, on l’Atlètic Incresa fa les seves activitats, també és Molins de Rei.

Sí, és el mateix però nosaltres no ens diem Molins de Rei.

Tu ets molt perico i, de fet, ara aniràs a entrenar amb la samarreta blanc-i-blava. Creus que la Incresa és l’Espanyol de Molins de Rei? 

Sí, fa temps que ho comento. Som l’Espanyol de Molins de Rei. Potser aquest és un dels motius pels quals estic enamorat del meu equip. De fet, quan començava a jugar, el meu pare no volia que vingués aquí, volia que anés al Molins de Rei CF. Suposo que tindria els seus motius i miraria el millor pel seu fill, però jo tenia els meus amics aquí i volia venir aquí a jugar. No canviaria mai la samarreta de l’Atlètic Incresa per la del Molins de Rei CF, mai.

Jona Nuñez en una de les ocasions fallades // Jose Polo

Nuñez remata a gol en un dels partits de la temporada passada // Jose Polo

La temporada passada va ser molt complicada per vosaltres amb el descens de l’equip a Quarta Catalana. Què us va faltar per evitar el descens? 

Va ser un final de temporada caòtic però hem de deixar de fer culpables a terceres persones. La culpa va ser nostra, dels jugadors. El tram final de lliga va ser molt bo, si haguéssim jugat així tota la temporada no ens haguéssim vist en la situació en la que ens vam veure. Ens van faltar jugadors, ens va faltar il·lusió… no va ser una bona temporada.

Molta gent ha parlat de la responsabilitat de que llavors era l’entrenador, Rafa Martínez, al cometre diverses errades fent alineacions indegudes, cosa que va costar uns quants punts que podrien haver salvat l’equip. 

En un moment calent, quan baixes de categoria, l’únic que busques és un culpable i el més fàcil és carregar-li les culpes a qui tens més a prop. Ell es va equivocar però nosaltres també. No vam fer la nostra feina. Si haguéssim fet la nostra feina aquests punts no tindrien importància.

Millor que a l’Atlètic Incresa no estaré enlloc

Quan va finalitzar la temporada passada, amb el descens de categoria, vas rebre ofertes de diferents equips que vas decidir rebutjar. Quins motius t’han fet quedar-te al club? 

Des de fa uns anys, sempre que acabo la temporada, li dic als meus amics, a la meva família i a la meva parella que deixo el futbol però passa l’estiu i al setembre sempre torno a estar aquí. És cert que em van arribar ofertes però no eren gaire atractives. Com a molt em proposaven pujar una o dues categories. Esta bé però hem de ser realistes, sóc a punt de fer 29 anys i no em guanyaré la vida amb el futbol. Millor que aquí no estaré enlloc. No vull perdre temps en anar a camps en altres pobles. Prefereixo estar aquí, que em tracten molt bé.

Què esperes d’aquesta temporada?

Una mica el mateix de cada temporada: que vingui gent amb ganes i responsable. De moment, sembla que això s’està complint. Ara mateix som un grup de més de vint persones entrenant i com diu l’entrenador, l’Isaac Bustamante, no direm que volem pujar de categoria. El nostre objectiu no és l’ascens. El nostre objectiu és competir, tenir un equip maco i competitiu i disputar tots els partits amb opcions de guanyar, cosa que l’any passat crec que no va passar.

No ens hem de posar pressió per pujar de categoria

Però un equip que baixa de categoria sempre aspira a recuperar-la…

Sí, i així ha de ser en teoria. Però penso que dir que estem obligats a pujar de categoria és posar-nos una mica de pressió i potser això no és bo per a l’equip. Hem d’anar partit a partit i, si quan arriba el tram final, els últims cinc partits, estem allà lluitant per pujar, perfecte. Que no és així, no passa res. Ho intentarem un altre any.

Quines són les primeres sensacions amb el nou entrenador?

Són els primers entrenaments però jo vaig tenir una reunió amb ell al juny. La primera impressió és que s’ha format un cos tècnic jove, amb il·lusió i el temps necessari per portar un primer equip. Els veig força seriosos, amb les idees molt clares. Esperem que segueixin així. Nosaltres els ajudarem.

També hi ha hagut canvi en la coordinació de l’entitat. Coneixes al nou coordinador, l’Alberto Vargas?

Sí, de fet va ser un dels meus primers entrenador a l’antic primer equip del CER Incresa. Et confessaré una cosa, que són casualitats de la vida: tenia força clar que aquesta temporada em tocava marxar amb ell cap a Pallejà, equip que en Vargas coordinava. Després de diverses negociacions estava gairebé fet. Però per motius del futbol el tenim aquí a la Incresa i ens retrobem. Per mi, perfecte! És una persona que porta molts anys en això del futbol i sap com fer les coses. Allà on ha anat ha fet bones coses. Una de les millors decisions dels últims anys és portar al Vargas a la Incresa.