[Aquest article té un valor. Per això ho van llegir primer en exclusiva els socis de Viu Molins de Rei. Si et fas soci del diari, per molt poc ajudaràs a fer possible el periodisme de proximitat.]
L’Ajuntament ens convoca a una roda de premsa en el nou barri de Les Guardioles i el més noticiable del que expliquen són les polítiques d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges. La Irene no tenia llistat d’edificis subvencionats, que ens va arribar hores després. Així que em toca sortir a fer una foto d’un bloc del carrer Sant Isidre. L’enganxo amb el cartell d’obres de rehabilitació. Bingo! Tot seguit aprofito per passejar-me pel barri del Canal.
Arribo al parc Pont de la Cadena, el de les Palmeres, com diuen la gran majoria dels veïns. Com si els arbres o les velles pedres fossin la magdalena de Proust, m’envaeixen molts records. Sobretot d’aquells que ja no són entre nosaltres.
Ho explico a les xarxes socials i l’Antònia em diu: «Si les pedres i/o palmeres parlessin…». En certa manera, ens parlen. Ho fan en el sentit que ens evoquen al passat.
Em van recordar al Xavi, que va morir víctima del putu càncer. El meu cosí vivia en un dels blocs més pròxims al parc. Era el més gran de quatre germans: dos d’ells van poder quedar-se a Molins de Rei i els altres dos van marxar a poblacions properes. L’elevat preu dels habitatges en aquest municipi sagna des de fa dècades. Ara ho pateix la meva generació, però abans ja ho van patir altres.
Em van recordar al Félix. Tinc gravats en la memòria moments feliços amb el meu padrí jugant en aquell parc quan jo era un marrec, abans que puta droga se’l portès per davant com a tants altres al barri. Fa algunes dècades, expliquen que de nit entre les palmeres es feien coses molt més perilloses que les litrones i els canuts d’ara.
I em van recordar al Vicenç. Una de les últimes converses amb l’alma mater de l’associació de veïns del barri va ser precisament allà. Abans que el putu coronavirus el matés em va reivindicar diverses millores pel Canal, com sempre feia.
Doncs les palmeres ja no llueixen tant per culpa d’un escarabat morrut, però el sol segueix caient sobre les pedres de la mateixa manera. Res ha canviat.
I ja és hora que ho faci.
Segur que en el seu moment el parc de les Palmeres va ser una gran idea, però el seu urbanisme és del segle passat. El barri del Canal necessita una nova porta d’entrada que l’impulsi a generar nous records, a mirar al futur amb optimisme, a sentir-se més orgullós de si mateix, a ser capaç d’atraure a més persones de tot Molins de Rei. L’urbanisme sempre influeix en tots aquests conceptes.
En aquest sentit són bones noticies la creació de la Zona Esportiva Ricard Ginebreda, el nou institut Lluís de Requesens o, detall no menor, que el barri tingui un arbre de Nadal aquesta vegada.
Però el Parc de les Palmeres està situat en una zona estratègica. Ja sigui venint pel passeig del Terraplè o per la Carretera, és el nexe entre la barriada també coneguda com a Incresa i la resta del poble.
Posats a fer memòria: el PSC, partit que ostenta l’alcaldia, va prometre aquesta reforma l’any 2015 en l’acte central de la seva campanya a les eleccions municipals, fet al mateix parc. Però és que en aquella ocasió CiU -l’evolució d’aquell partit és ara al govern municipal- va prometre crear allà un nou espai verd tipus plaça del Palau. Atenció, que una reforma també va ser avalada per ERC. Seguim, Iniciativa volia reformar el parc i fins i tot situar-hi una parada del TramBaix. Per acabar: més recentment la CUP també creia necessària una rentada de cara del parc Pont de la Cadena.
Tot i que no en períodes de temps comparables, tots aquests partits han tingut responsabilitats de govern municipal durant els últims anys. I els que no, van governar Molins de Rei durant dècades. Però el parc de les Palmeres segueix igual que sempre.
No sé si la pandèmia de la Covid-19 obligarà a retardar una vegada més aquesta esperada reforma. Però encara que fos així és convenient pactar entre tots -no oblidem l’opinió dels veïns- un projecte pel nou parc Pont de la Cadena i tenir-lo llest per tal d’executar-lo sense més dilació quan la situació ho permeti. Els veïns dels blocs de deu necessiten veure alguna cosa nova i decent.
Si les palmeres parlessin, dirien que fa temps que els prometen una jubilació que mai acaba d’arribar.
[Aquest article té un valor. Per això ho van llegir primer en exclusiva els socis de Viu Molins de Rei. Si et fas soci del diari, per molt poc ajudaràs a fer possible el periodisme de proximitat.]
