Veïns de La Rierada i Vallpineda discrepen sobre el model d’urbanització de la muntanya

Els dos barris denuncien el cost excessiu que han d’afrontar per disposar dels serveis bàsics i a més adverteixen sobre els perjudicis al bosc que comporta construir 253 habitatges al Parc de Collserola. L’Ajuntament de Molins de Rei anuncia una proposta per urbanitzar només les zones més poblades.

Una de les zones del barri de La Rierada // Arxiu

Una part dels veïns de La Rierada i Vallpineda, els barris de muntanya de Molins de Rei, critiquen el projecte per construir més de 200 habitatges al mig del bosc. L’operació està prevista al Pla General Metropolità (PGM) i ha provocat rebuig, ja que consideren que tracten el territori com si fos una zona urbana, quan es troba al mig del Parc Natural de Collserola.

A part d’estar en contra de què s’atorguin noves llicències, “tenim un desconeixement total dels plans de l’Ajuntament de Molins de Rei”, lamenta a Viu Molins de Rei Daniela de Zabaleta, membre de la plataforma Sos La Rierada. En aquest sentit, afegeix que “des del mes de juliol estem pendent que ens entregui una proposta”. El col·lectiu demana una solució sostenible per La Rierada.

Un dels punts polèmics que genera l’enuig entre els veïns són les despeses que han d’assumir pel procés d’urbanització. De Zabaleta recorda que hauran de pagar “entre 50.000 i 130.000 euros pels serveis bàsics, com el clavegueram o les instal·lacions de gasoil i aigua. És un cost que alguns no podem afrontar”, adverteix.. Els veïns reclamen que abans d’iniciar la construcció s’encarreguin estudis ambientals que determinin si la urbanització és sostenible. “No estem disposats que es construeixi més enllà del que pot suportar el Parc de Collserola i que per fer-ho es destrueixi una zona de muntanya”, assegura la membre de la plataforma.

Un projecte “sobredimensionat”

Un altre veí de La Rierada, Pere Royo, que durant vuit anys va estar al capdavant de l’associació de veïns, admet les dificultats que té el projecte perquè tiri endavant. “Hi ha divisió d’opinions perquè la proposta està sobredimensionada i té uns costos massa elevats”, valora a aquest diari. Royo precisa que un 70% del terreny del Parc de Collserola pertany a propietaris privats i que el fre el provoquen els problemes econòmics.

Zona boscosa de La Rierada // Molins en Transició

“L’Ajuntament de Molins de Rei té un deute històric i moral amb La Rierada i ha de ser capaç de trobar una fórmula perquè els veïns no hagin de pagar tantes despeses”, opina Royo. Tot i que el pla d’urbanització ja està aprovat, insta al consistori molinenc a què negociï amb altres administracions, com la Diputació de Barcelona, perquè financin el projecte.

Reparcel·lació de Vallpineda

Una situació similar viuen els veïns de Vallpineda. L’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar el projecte de reparcel·lació el mes de novembre de 2018. Allà també es fixen les quotes que haurà de pagar cada veí per urbanitzar el barri. Fruit d’aquesta proposta també ha sorgit la plataforma Vallpineda Sostenible.

En aquest cas, el col·lectiu també sol·licita que “el projecte es redreci cap a nivells sostenibles pels veïns”, segons expliquen en un comunicat. Vallpineda Sostenible creu que la necessitat que té el barri per disposar dels serveis bàsics no ha d’implicar “assumir un cost que dupliqui el preu mitjà de les urbanitzacions a Catalunya”. Un dels objectius de la plataforma és el respecte a l’entorn i que la iniciativa minimitzi l’impacte ambiental.

Només un perjudici econòmic

Des de l’Associació de Veïns i Propietaris de Vallpineda, el seu president, Jaume Canal, recorda que el projecte d’urbanització de la zona ja data del Pla General Metropolità de 1987. “Fins ara, per problemes tècnics i de finançament, l’Ajuntament ha deixat la iniciativa al calaix”. Canal replica a la plataforma Vallpineda Sostenible i precisa que “els veïns hem de pagar les instal·lacions per tenir serveis bàsics com l’aigua i el clavegueram”. Per tant, el problema d’urbanització, segons l’associació de veïns, rau “en el perjudici econòmic, més que en un problema ambiental”. Canal diu que les reivindicacions de la plataforma estan mancades de “cap base jurídica”.

L’associació de veïns comenta que el projecte de reparcel·lació és per ampliar la urbanització de 150 habitatges i “ja està ajustat a l’impacte ecològic”. En aquest sentit, Canal afegeix que algunes zones que són considerades boscos són “parcel·les on ha crescut l’herba”.

Urbanitzar només les zones més poblades

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Molins de Rei, Josep Raventós (CUP), planteja una solució de consens. “La nostra intenció és urbanitzar les zones més poblades, deixant intactes les boscoses”, sosté.

D’aquesta forma, Raventós creu que s’aconseguiria protegir el corredor biològic de Vallvidrera. La fórmula emprada per l’Ajuntament seria com una requalificació inversa. Es a dir, evitar que es construeixi a determinats terrenys.

Raventós, en una atenció als mitjans de comunicació // Elisenda Colell
Raventós, en una atenció als mitjans de comunicació // Arxiu

El regidor de Medi Ambient descarta qualsevol altra alternativa, com que el consistori adquirís les parcel·les i desallotgés els veïns “perquè hipotecaria les nostres inversions”, o aplicar el Pla General Metropolità tal com està dissenyat. Aquesta solució l’haurà d’afrontar el pròxim govern municipal que surti de les eleccions del 26 de maig.

Si vols que continuem fent reportatges com aquest, fes-te soci de Viu Molins de Rei i dóna suport al periodisme independent de km0

Recomanacions personalitzades