Molins de Rei té Pla de Salut per primer cop. El document fa èmfasi en la prevenció i coordinarà les accions de salut després d’un debat transversal que ha inclòs professionals i entitats sociosanitàries.
La sanitat sembla que no sigui una competència que correspongui als municipis, però com tot, des del món local hi ha molt camí per fer. Ja es venien fent accions a Molins de Rei des de l’àmbit de la salut. Algunes, com les rutes saludables, s’organitzaven des de l’Ajuntament. Altres, des de les entitats, visibilitzades en la trobada anual d’entitats sociosanitàries. Fins ara, aquestes accions es feien de manera independent, però el nou Pla de Salut vol coordinar totes aquestes accions fixant uns objectius prioritaris.
Moltes de les actuacions van enfocades a la prevenció. Per exemple, amb la promoció d’hàbits i estils de vida saludables, accions que el pla fixa que han de créixer un 35%. Algunes d’elles són la formació dels monitors esportius en temes de salut, el programa Nit i Esport, o una acció molt comuna però que a Molins de Rei no hi és: els Camins Escolars, perquè els nens vagin a peu a l’escola de forma segura. També s’inclou en aquest àmbit una campanya per evitar la venda d’alcohol a menors i un nou distintiu a establiments que donin una dieta cardiosaludable.
Les actuacions es basen en una diagnosi prèvia a partir d’un estudi de la Diputació, un estudi sobre sobrepès a les escoles molinenques fet per la Fundació THAO i diversos indicadors d’altres administracions. Precisament una de les conclusions del pla és que on hi ha més camí per recórrer tractant-se d’una administració local és en la prevenció i la millora de la qualitat de vida de les persones.
La salut mental, “la gran oblidada”
Les altres conclusions també estan relacionades amb la resta de les accions a fer: indica que “cal augmentar les fonts de dades sobretot en l’àmbit de la salut mental”. I és justament en aquest àmbit que el pla també incideix. Es faran estudis per conèixer la salut emocional de la població, hi haurà un projecte a les escoles de gestió de les emocions i també s’iniciarà un servei d’activitat física terapèutica per millorar el benestar emocional de les persones amb ansietat o depressió.
“La salut mental és la gran oblidada i cal posar-hi el focus. És un dels aspectes del poble que més cal reforçar”, indica el regidor de Sanitat, Xavi Paz (PSC), admetent que s’hi ha fet més incidència després del debat amb els grups de l’oposició: ERC ho va demanar al ple on es va aprovar, del mes de desembre.
Una altra incorporació dels altres grups polítics és la formació en reanimació, amb l’ús de desfibril·ladors i primers auxilis, que va fer ICV. Tots els partits hi van votar a favor, tot i que Molins Camina (Podemos i altres formacions) hauria volgut que es fes més èmfasi en les lluites molinenques en salut: una residència per a la gent gran i l’obertura de l’ambulatori i les farmàcies de guàrdia les 24 hores. En canvi, la CUP no va fer aportacions al pla per falta de temps dels regidors.
Un pla transversal i treballat amb professionals i entitats
De totes maneres, no han estat només els partits polítics els que han fet aportacions al pla. Un dels elogis que més en va fer l’oposició era precisament que és el fruit d’un treball conjunt amb les persones que més en contacte estan amb la realitat de la salut: els professionals i les entitats sociosanitàries.
La base del pla l’han posat els tècnics municipals, no només de Salut perquè el pla està pensat precisament d’una manera molt transversal: hi havia fins i tot tècnics d’Educació, Cultura o Medi Ambient. De fet, en aquest últim àmbit hi ha una bateria d’accions específiques com a “salut ambiental”. S’hi inclou fer un Pla de Qualitat de l’Aire, un Pla Director de la Bicicleta i diverses campanyes de conscienciació de l’ús de mitjans de transports sostenibles i de sensibilització sobre els espais naturals.
A partir de la base dels tècnics, amb la direcció política del regidor de Sanitat, Xavi Paz, s’ha treballat amb dos grups. Per una banda, els professionals sanitaris: de l’ambulatori, la clínica (a través del difunt doctor Josep Canals), les farmàcies i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
D’altra banda, s’ha treballat amb onze entitats sociosanitàries, entre les quals la Creu Roja, l’Associació Espanyola Contra el Càncer, Salut Mental Baix Llobregat i Alcohòlics Anònims. També hi ha hagut onze entitats més vinculades amb la sanitat entesa des del caràcter transversal del pla: casals d’avis, entitats esportives, ampes i l’associació d’ajut als discapacitats ACOSU.
Mancances en equipaments
El procés “ha permès que els diferents actors que feien accions aïlladament posessin en comú la seva feina”, segons Xavi Paz. També ha posat de manifest “mancances en equipaments, com la residència de gent gran”, i al mateix temps determina “l’entrega de l’antic CAP a les entitats sociosanitàries“, segons el regidor de Sanitat.
El pla dura quatre anys, del 2016 al 2020 (es va aprovar al desembre del 2016) i “fixa uns objectius molt definits avaluables quan acabi el pla”, segons l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC). Així, el 2020 s’analitzarà el grau de compliment i es farà una nova diagnosi per fixar nous objectius per als quatre anys següents.
