La Festa Major arrenca amb el pregó a càrrec de l’Associació Obrera, que aquest 2015 celebra 100 anys de la seva fundació. El pregó repassa la història de l’entitat des de la seva fundació amb la construcció de la Federació Obrera fins a l’actualitat amb recreacions teatralitzades, fotografies centenàries i un pregoner amb una corneta.
Després de l’espectacle de foc, circ i acrobàcies que van desplegar l’any passat els Diables de l’Agrupa es podia pensar que el pregó d’aquest any, a càrrec de l’Associació Obrera, tornaria al format avorrit i tradicional de fa anys. Però no va ser així. Va sorprendre, no es va fer pesat i -potser el més important- va omplir de vivències i records personals i col·lectius al mig miler de persones que estaven a la plaça de l’Ajuntament.
Hi va ajudar el grup de teatre Impuls Associació Cultural, que es va encarregar de fer una recreació històrica dels primers anys de l’Associació Obrera. La imponent veu de Lluís Posada a la plaça i unes imatges històriques acompanyaven la recreació teatralitzada del context històric i social que va donar peu al naixement de l’Associació Obrera l’any 1915. Les reivindicacions del moviment obrer a principis del segle XX es van materialitzar fa tot just 100 anys en aquesta entitat que en el seu moment va agrupar la Llar Obrera, la Societat d’Agricultors i l’Aliança de l’Obrer Paleta.
Va ser el 1918 quan es va constituir formalment sota el nom de Federació Obrera com mostraven els diferents documents que passaven per la pantalla mentre els actors a l’escenari recreaven les tasques de l’època, les reunions i la vida diària de la ciutadania de l’època. Per suposat, també s’han recreat a l’escenari les protestes sindicals i la feina que va exercir la Federació Obrera i el seu edifici dissenyat per César Martinell com a cooperativa agrícola, forn de pa i el compliment dels ideals republicans amb els ajuts per millorar la vida de la classe obrera.
L’escenificació dels primers anys de la Federació Obrera també han mostrat els moments d’oci que oferia el singular edifici durant la dictadura de Primo de Rivera, quan es van eliminar les accions polítiques i sindicals. Pitjor va ser encara quan va esclatar la Guerra Civil al que llavors era Molins de Llobregat. Una música tràgica i la recreació d’escenes de dolor per part dels actors amb la marxa de molinencs al front de batalla representaven els anys més foscos de la història recent del país, que van suposar la desaparició de la Federació Obrera.
Història tràgica i lúdica
Les escenes de dolor i la música tràgica han donat pas a una actuació de l’Esbart Dansaire per representar que als anys del franquisme, tot i que la Federació Obrera com a tal no existia, l’edifici va ser un espai d’oci i cultura pels molinencs. Imatges de l’elecció de pubilles, balls i altres moments distesos tot i el context de dictadura recreaven els anys centrals del segle XX.
Tot això ha donat pas a la presència física de membres de l’Associació Obrera a través de Leandre Pahissa, president de l’entitat, i Anna Grané, secretària. Tots dos, visiblement nerviosos i impressionats de poder explicar la història de l’entitat de la qual formen part davant tanta gent, han repassat la feina feta des de llavors. “A la sala d’espectacles es podia ballar, veure cinema i qualsevol mena d’espectacle, s’organitzaven sortides lúdiques i tenia un equip de futbol amb el seu nom”, ha recordat Pahissa, repassant algunes de les activitats fetes a l’entitat. “La cultura i l’esport eren dos elements fonamentals de la Federació Obrera”, ha conclòs, explicant la lluita des de la recuperació de la democràcia per aconseguir que l’edifici tornés a ser del municipi.
Cisquet, un pregoner dels d’abans
Aquest aspecte l’ha mostrat molt bé la figura del Cisquet, un pregoner dels de veritat, dels d’abans. L’actor Quimet Pla ha representat el paper del que era el pregoner de Molins de Rei als anys 50, quan amb una corneta una mica desafinada s’encarregava de llegir els bans d’alcaldia i els programes de festa major.
“Molts havíeu vist i sentit aquest entranyable personatge, pregonava els objectes perduts, els bans d’alcaldia però, sobretot, l’esperàvem pregonar el programa de festejos de la Festa Major amb el castellà forçat que imposaven les circumstàncies polítiques”, ha dit Pla després de recrear la lectura del programa de Festa Major a la Federació Obrera l’any 59 que incloïa una festa infantil a la tarda, una velada artística teatral amb la representació de “L’auca del senyor Esteve”, balls amb regals i concerts-vermut amb orquestra.
Recuperació de l’edifici i compromís de futur
Tot i que des dels anys 80 l’edifici de la Federació Obrera estava cedit, no va ser fins al 1997 que es va recuperar formalment. “Un equip d’halterofília, un altre de gimnàstica, un grup de filatèlica i numismàtica, un grup d’ocellaires i el Casal de la Dona van ocupar la Federació Obrera durant els anys 90”, ha explicat Pahissa repassant la història més recent de l’edifici.
Anna Grané ha destacat el procés participatiu realitzat durant els últims anys per decidir els usos de la Federació Obrera. “S’han conservat els elements més característics de l’edifici i avui en dia forma part del patrimoni de la vila”, ha apuntat Grané, posant com a data final d’aquest recorregut històric l’obertura de la nova Federació Obrera l’any 2012 “convertida en centre cívic després d’un llarg procés, el millor homenatge per aquells que van decidir crear la Federació Obrera”.
El president de l’Associació Obrera ha finalitzat el pregó al crit de “Visca la Federació Obrera!” comprometent el futur de l’associació a seguir “treballant per conservar la memòria històrica que és el reflex del que som avui: gent humil, treballadora, que lluita pels seus drets laborals, socials i culturals”.
El pregó ha finalitzat amb un vídeo que feia una trajectòria històrica de la Festa Major i la seva evolució en el temps mostrant els corresponents cartells i imatges que han fet aflorar records i vivències a tots els assistents. Un castell de focs acompanyat del ball dels Gegants, l’Esbart Dansaire i els actors d’Impuls Cultural a l’escenari ha posat el punt i final a un pregó que en cap cas s’ha fet llarg pels assistents i que ha fet marxar a tothom amb un bon sabor de boca del tret de sortida de la Festa Major.
Referència a les eleccions
Abans de tot plegat, l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), nét i besnét dels primers socis de l’Associació Obrera, ha qualificat l’entitat com “una de les entitats que millor representa la lluita per la millora dels drets socials i nacionals a la nostra vila”. Com no podia ser d’una altra manera, l’alcalde ha aprofitat les paraules inicials del pregó per parlar de les eleccions al Parlament del diumenge 27 de setembre. “Estem en un dels moments més importants i decisius de la història de Catalunya, espero que les eleccions marquin un camí de llibertat”, ha apuntat Casals, número 30 de la llista de Junts pel sí.
Fent referència als fundadors de l’Associació Obrera, Casals ha assegurat que “estarien orgullosos d’un país i un poble que malgrat els apliquin lleis, tribunals i pors en contra s’han guanyat el dret a votar la seva llibertat”. Tot i que no s’ha pogut estar de fer referència a les eleccions, Casals aquest cop ha mantingut més les formes després de que les seves paraules partidistes molestessin el seu soci de govern durant la celebració de l’11 de setembre.
Novetats a la Festa Major
El regidor de Cultura, Xavi Paz (PSC), que l’ha precedit, s’ha limitat a recordar que les eleccions coincideixen amb la Festa Major remarcant: “Estem cridats tots a anar a votar, fem el que vulguem fer però enfortim la nostra democràcia”. Paz ha agraït la feina de “molta gent que treballa darrere de la Festa Major durant els dies i mesos previs i també al llarg de la festa”.
El regidor de Cultura també ha tingut paraules d’agraïment per la gent que dedica temps de la seva vida a les entitats que fan possible la Festa Major i ha repassat les diferents activitats tradicionals i noves, de les que ha destacat “el cinema a la fresca al pati del Palau, més activitats de circ, un concert de jazz al barri de La Granja i un espectacle de llum i colors a la façana del palau dels Requesens per cloure la festa“.
[sam id=”51″ codes=”true”]
