El PEPNat, amb la voluntat de garantir la protecció i conservació d’aquest espai natural, proposa un augment dels espais lliures i projecta una nova estratègia per a l’ús públic. Feia 11 anys que s’estava treballant en el projecte, des que l’espai va ser declarat com a parc natural al 2010.
Aquest dimarts la Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola, el conegut com a PEPNat.
El document aprovat compleix les determinacions d’un decret de 2010, en què es declarava l’espai de la Serra de Collserola com a Parc Natural. A més, deroga l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987; i ha estat redactat i tramitat en paral·lel a la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM).
La superfície de l’àmbit del parc és de 8.156 hectàrees i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
El PEPNat vol protegir i conservar el Parc Natural de la Serra de Collserola
L’objectiu principal del pla és garantir la màxima protecció i conservació d’aquest espai natural. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. El pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics.
Concretament, les principals novetats de la planificació, segons apunta l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en nota de premsa, són identificar els espais que requereixen un tractament diferencial (espais d’interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d’especial significació…); incrementar els espais lliures, establir una qualificació específica per rius i torrents, potenciar les activitats agropecuàries, reduir el sòl destinat a infraestructures i equipaments en més de 400 ha, i definir un nou model per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del parc.
Segons l’AMB, la importància del parc està “en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.”
11 anys de treball arriben a la seva fi
El PEPNat ha estat redactat i tramitat fins a l’aprovació provisional per l’AMB en un marc de governança i de consens ampli, i sota la tutela d’una comissió tècnica i una comissió institucional formades pel conjunt d’administracions (Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc) i presidides pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat.
Posteriorment, el pla ha estat aprovat pel consell metropolità de l’AMB, per les respectives comissions d’urbanisme i, finalment, pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Es culmina així un llarg camí des que al 2010 es declarés Parc Natural, i des que el desembre de 2012 es constituís la Comissió institucional.
Llicorelles, urbanització dels barris de muntanya i abocaments, tres aspectes polèmics
La relació entre Collserola i Molins de Rei viu actualment com a mínim tres aspectes que han generat un intens debat ciutadà: la creació del nou polígon de les Llicorelles just a les portes del parc natural, la urbanització dels barris de muntanya i els abocaments il·legals.
El nou polígon, que ja s’ha posat en marxa i encara creixerà més, ha generat rebuig entre part dels veïns, que han constituït la plataforma Stop Llicorelles, contrària al planejament perquè considera que no es protegeix el medi ambient.
Una altra de les patates calentes és la urbanització dels barris de muntanya de Molins de Rei. En aquest aspecte, també s’han format plataformes que agrupen a part del veïnatge. Amb diferents matisos, SOS Rierada i Vallpineda Sostenible coincideixen en la necessitat que tot el procés respecti el valor mediambiental de la zona.
Per últim, i tot i que aquest és un tema que afecta el conjunt del parc natural, Molins de Rei té el dubtós honor d’encapçalar el rànquing d’abocaments il·legals a la zona.
