Veïns de La Rierada reclamen una moratòria en la construcció de nous habitatges

Presenten la plataforma Sos La Rierada i demanen un Pla Director Urbanístic específic pels barris de muntanya que limiti el creixement de la zona. El col·lectiu vol fer pedagogia perquè les persones que viuen al Parc de Collserola “siguin conscients que no poden disposar dels mateixos serveis que a les àrees urbanes”.

Presentació de la plataforma Sos La Rierada // David Rodríguez

Un crit d’alerta perquè “el Parc de Collserola no es converteixi en el Central Park de Barcelona”. Amb aquestes paraules, el membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Josep Lluís Moner, justifica la necessitat que els veïns s’uneixin per exigir que es posin límits al creixement urbanístic de la zona de muntanya. Amb aquest objectiu han constituït la plataforma Sos La Rierada, formada per diferents entitats ecologistes i socials, amb la qual volen denunciar les conseqüències mediambientals i econòmiques que suposaria desenvolupar els projectes urbanístics als barris de muntanya de Molins de Rei.

Una de les primeres mesures que sol·liciten des de Sos La Rierada és que l’Ajuntament “executi una moratòria en la construcció de nous habitatges”. Així s’ha expressat una de les membres de la plataforma, Laia Izquierdo, durant la presentació del projecte aquest divendres. Els veïns afectats demanen que abans de tirar endavant la iniciativa d’aixecar 253 cases al bosc de Collserola s’analitzi la viabilitat ambiental de la proposta. A més, recorden que el Pla General Metropolità (PGM) que empara la urbanització d’aquest espai natural data de l’any 1976. “La planificació urbanística d’aquest entorn no es pot fer amb una normativa de fa 43 anys”, adverteixen.

En el seu manifest fundacional, que han donat a conèixer a la Federació Obrera de Molins de Rei, Sos La Rierada demana voluntat política per afrontar el repte del model d’urbanització de la muntanya. Izquierdo recorda que “la planificació urbanística encara continua considerant la Rierada com una zona urbana. Per això, volem que la Generalitat elabori un Pla Director Urbanístic específic per a les àrees de muntanya”.

Serveis mínims pels habitants de la muntanya

Un dels debats que planteja aquesta problemàtica és com compatibilitzar l’ús ciutadà i el manteniment d’un espai natural. Des de la plataforma creuen que “les persones que tenen habitatges ja construïts a la Rierada han de viure de la manera més compatible possible amb l’entorn natural del Parc de Collserola”. Però què passa amb els serveis i recursos dels quals poden disposar? En aquest cas, Carla Boza, una altra de les membres de Sos La Rierada, advoca per “donar serveis mínims a les persones que habiten al Parc de Collserola, però que alhora prenguin consciència que no poden tenir els mateixos que a una zona urbana”.

Els assistents, durant l’acte a la Federació Obrera // David Rodríguez

Un patrimoni natural a preservar

Moner acusa les administracions, tant l’Ajuntament com a la Generalitat de Catalunya, de “desídia per haver sigut incapaços de plantejar una alternativa a un urbanisme salvatge que posa en risc un patrimoni natural com la biodiversitat”. En aquest sentit, afegeix que “la manca de disciplina urbanística ha provocat que hi hagin cases il·legals o al·legals a les quals ara se’ls vol instal·lar els serveis bàsics”.

Precisament aquest és un altre dels processos que crítica Sos La Rierada. La urbanització de l’entorn i el fet de disposar de clavegueram o subministres de gas o aigua comporta unes despeses d’entre 50.000 i 130.000 euros. Laia Izquierdo carrega contra la mesura i assegura que és “un desnonament encobert per veïns que no ho poden pagar i s’hauran de vendre la casa, alhora que obre la porta a l’especulació clàssica”.

Sos La Rierada fa una crida als grups municipals poques setmanes abans de les eleccions a què modifiquin l’enfocament del model urbanístic que estan plantejant pels barris de muntanya de Molins de Rei. “Han d’abandonar el Pla General Metropolità de 1976 i afrontar obligacions com els estudis de mobilitat o d’avaluació de l’impacte ambiental”.

La plataforma, que s’acaba de crear, té com a objectius principals a curt termini: activar una estratègia jurídica per aturar el desenvolupament urbanístic que, segons expliquen, incompleix la normativa actual i es basa en Pla General Metropolità (PGM) de 1976 i promoure una nova relació entre els barris de muntanya de Molins de Rei i el Parc Natural de Collserola que permeti la seva sostenibilitat.

Recomanacions personalitzades