La Generalitat de Catalunya ha declarat Parc Natural a la serra de Collserola després d’enèsims retards. Amb la conversió de Collserola en Parc Natural, s’amplia l’espai natural protegit en 779 hectàrees més i arriba a les 8.295 hectàrees, 949 de les quals pertanyen a Molins de Rei, el quart municipi amb més territori del parc natural.
En total, nou poblacions tenen territoris municipals dins dels límits protegits. Sant Cugat del Vallès, amb 1.865 hectàrees, és la ciutat amb més espai protegit, seguida de Barcelona (1.637 ha) i Cerdanyola del Vallès (1.390 ha). Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Esplugues també formen part del Parc Natural.
Amb la declaració del parc natural finalitza un llarg procés iniciat al 2002, quan el Parlament de Catalunya va instar al Govern a establir mecanismes per millorar la protecció de Collserola. De l’estudi elaborat pel departament de Medi Ambient en aquell moment va sorgir la idea de declarar Parc Natural a la serra de Collserola per protegir-la de la millor manera possible. Durant els últims cinc anys s’ha estat treballant en la proposta. Després de seguir tots els tràmits administratius, la proposta definitiva comporta una ampliació dels límits de l’espai protegit fins ara. Concretament s’han incorporat 39 sectors nous als límits que hi havia fins ara amb el Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN) amb la intenció de dotar d’una major funcionalitat ecològica a la serra. Molts d’ells són sòls forestals i agrícoles, espais verds o lliures –i en alguns casos urbanitzables no desenvolupats- que provenen de modificacions del Pla General Metropolità impulsades pels ajuntaments.
La Generalitat, que va entrar a formar part del Consorci del Parc al març de l’any passat, ha estat l’impuls definitiu per la constitució del Parc Natural. Després de més de cinc anys treballant en el projecte i constants endarreriments, el Govern ha enllestit així una de les assignatures pendents quan falta menys d’un mes perquè s’acabi la legislatura. “Es tracta d’un parc natural especial perquè està envoltat per tres milions de persones”, va destacar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, després del Consell de Govern en el que es va aprovar el decret de declaració de parc natural. El decret no especifica les aportacions de les administracions. De moment, aquest any l’aportació serà de 700.000 euros, però la dotació econòmica aportada per la Generalitat a partir de l’any vinent queda en mans de la voluntat del proper Govern. La gestió del parc serà a càrrec del Consorci del Parc Natural i es crearà un consell consultiu com a òrgan de participació.
L’alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas, ha manifestat que la declaració de la serra de Collserola com a Parc Natural “és un acord importantíssim per a la nostra vila, perquè ja feia molt de temps que ho demanàvem i comportarà al municipi més inversions en favor del medi natural més proper a la població”. S’ha de tenir en compte que cada any passen per Collserola dos milions de persones. Per això, la declaració de parc natural exigeix l’elaboració d’un pla especial de regulació dels usos i activitats en l’àmbit del parc. El departament de Medi Ambient i Habitatge, el Consorci del Parc Natural i els ajuntaments dels municipis implicats hauran d’acordar-lo durant els propers dos anys. L’objectiu és conservar els valors naturals del terreny, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.
La Rierada, protecció especial
La Rierada – Can Balasc, amb un total de 379 hectàrees repartides entre Molins de Rei, Sant Cugat i Barcelona, gaudirà d’una protecció especial ja que es consideren “reserva natural parcial”. La Font Groga (112 ha), a Sant Cugat, serà un altre punt del parc natural que també gaudirà de la màxima protecció natural, al ser considerat juntament amb la Rierada com “de considerable interès científic” i amb la intenció de preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals.
D’altra banda, algunes zones amb habitatges com Vallvidrera i les Planes s’han considerat “espais de regulació especial” per la seva vinculació amb la trama urbana. És un dels punts que més retards ha provocat per les discrepàncies entre les conselleries de Política Territorial (PSC) i Medi Ambient (ICV). Tot i que la seva definició no implica que es tracti de sectors que quedin al marge de la regulació del parc, si que es podran realitzar planificacions urbanístiques en aquests espais en un futur. En canvi, zones com la Torre Negra, de Sant Cugat, si que queden protegides pels límits del Parc Natural. Aquesta protecció impedirà que Núñez i Navarro pugui edificar en uns terrenys que són motiu de disputa entre l’ajuntament i la constructora des de fa anys.
