Junts per Molins titlla de “greu error” l’eliminació de l’àrea de Dipel

Ramon Sánchez lamenta que les competències de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel) passin a ser un àmbit més dins d’una altra àrea. La CUP i Molins Camina aplaudeixen la decisió del nou govern socialista.

Primer ple del mandat 2019-2023 // Clàudia Ferrándiz

En el primer ple municipal del mandat 2019-2023, el nou govern ha aprovat el cartipàs, que configura les àrees de l’Ajuntament. Tot i que el PSC governa en solitari, l’alcalde, Xavi Paz, ha explicat que l’ha treballat prèviament amb diverses formacions polítiques, sobretot amb Junts per Molins i la CUP. És un exercici al que s’hauran d’habituar tant uns com altres en aquest govern en minoria.

Les converses amb el seu antic soci de govern no han impedit que els socialistes eliminin una de les grans quatre àrees en què es dividia l’estructura organitzativa de l’Ajuntament. Es tracta de l’àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel), que des de la seva creació fa 12 anys havia estat dirigida per convergents. De fet, es va crear al 2007, quan ICV governava amb ERC i CiU per que aquests últims tinguessin la seva quota de poder i un espai propi per fer i desfer.

Amb el nou organigrama dibuixat en solitari pel PSC, les funcions de Dipel s’integren a l’àrea de Serveis Centrals, Promoció de la Vila i Economia. “No és un cartipàs en el qual ens sentim còmodes”, ha admès des de Junts per Molins, Ramon Sánchez. El regidor ha afirmat que “diluir” Dipel en un simple àmbit dins d’una altra gran àrea és un “greu error”. 

L’empresa ha de tenir un espai on s’hi senti identificada”, ha defensat l’exalcalde. El posconvergent creu que l’àrea tractava el món empresarial “’d’igual a igual” i que era “bàsica” per al municipi. Ha assegurat que tenia “el cost més petit de tot l’Ajuntament” perquè vivia sobretot de “subvencions d’altres administracions”. A més, Sánchez ha afegit que els professionals que hi treballaven “no es mereixien aquest traspàs”.

El regidor Ramon Sánchez, de Junts per Molins // Clàudia Ferràndiz

El regidor socialista Miguel Zaragoza ha defensat que continuaran “apostant” per departaments de l’antiga àrea de Dipel. També ha deixat clar que hi ha aspectes que poden “matisar” del nou cartipàs, però d’altres que no poden “acceptar“.

L’eliminació de Dipel va ser, durant anys, un dels grans reclams de l’oposició als executius sociovergents. El regidor Josep Raventós (CUP) ha celebrat que s’hagi suprimit, perquè opina que es va crear “per donar visibilitat a algunes formacions del govern i augmentar els càrrecs de confiança”.  

En la mateixa línia, la portaveu de Molins Camina, Ana Aroca, ha donat suport a l’eliminació de Dipel i s’ha mostrat convençuda de que es continuaran fent “polítiques d’empresa, d’ocupació i de promoció econòmica” encara que l’àrea en qüestió no tingui entitat peòpia.

El regidor socialista Miguel Zaragoza i l’alcalde, Xavi Paz // Clàudia Ferràndiz

Una trentena de regidories repartides entre set socialistes

Amb el nou cartipàs, els set regidors socialistes es reparteixen més de trenta regidories. Segons Aroca, aquesta estructura política és “massa agosarada” i s’hauria d’apostar per una de “més continguda”.

Ramon Sánchez també ha comentat que, amb aquest nombre de regidors, caldrà que els socialistes defineixin “molt bé” la “proposta organitzativa”, que se’ls farà “complicat” tirar endavant per “moltes capacitats que tinguin”.

El portaveu de Molins en Comú, Gerard Corredera, ha indicat que és “difícil assolir totes les competències” amb només set regidors. L’ecosocialista considera que les presidències d’àrees no es poden portar amb dedicacions parcials.

Des de la CUP, Raventós també ha apuntat que calen “bons regidors” amb “disponibilitat”, i que els de dedicació exclusiva han de ser “els millors”, no els qui “per circumstàncies professionals o vitals” poden assumir-ho.

El regidor Zaragoza ha recordat que el govern és “conscient” que està en minoria: “Sabem que hem de seure, parlar i negociar”.

El regidor de la CUP Josep Raventós // Clàudia Ferràndiz

D’altra banda, tant Molins Camina com la CUP han aplaudit la creació de la regidoria de (Dis)Capacitats, però han criticat la d’Assumptes Europeus. “No li acabo de veure el què”, ha afirmat Ana Aroca. 

Raventós ha preguntat per l’“estructura tècnica” que es vol donar a la nova regidoria, ja que sembla que “tindrà un pes tècnic important”. El regidor de la formació anticapitalista ha aprofitat per lamentar que el nou cap de la diplomàcia europea sigui “un personatge tan funest com Josep Borrell”.

Corredera ha constatat la “reducció” de l’àrea de Sostenibilitat i Territori, que considera “vital” per les “urgències climàtiques que s’han d’encarar de forma imminent”. El nou regidor creu que calien “regidories més específiques” per disminuir les “emissions d’efecte hivernacle” i minimitzar la “dependència energètica” del municipi. “L’àrea de Sostenibilitat fa un pas enrere”, ha sentenciat. 

El regidor de Molins en Comú, Gerard Corredera // Clàudia Ferràndiz

El nomenament dels càrrecs de confiança queda pendent

El nomenament dels directors de servei, un aspecte que ha quedat sobre la taula, també ha generat molt debat. La regidora de Molins Camina ha defensat que aquests càrrecs els hauria d’ocupar personal municipal a partir d’un “concurs d’oposició”.

Josep Raventós ha recordat que sovint els partits polítics utilitzen els càrrecs de confiança com a “agents de col·locació amb la gent del seu mateix partit”. El regidor pensa que són figures que han de ser-hi i han de tenir un rol “clar i conegut”, però que no s’han d’escollir a través d’un “procés obscur i arbitrari”, sinó amb un “concurs de lliure concurrència”. 

La regidora de Molins Camina, Ana Aroca // Clàudia Ferràndiz

El regidor de la CUP també ha defensat que el personal eventual no cal que sigui del partit que gestiona l’àrea: “Amb què conegui els objectius i sigui un bon professional, n’hi ha prou”.

Fins que arribin els nous, Xavi Paz volia aprovar una pròrroga dels actuals càrrecs de confiança, molts d’ells contractats durant el govern sociovergent. El punt va quedar pendent d’aprovació perquè l’alcalde pretenia fer-ho amb un decret d’alcaldia, però Ana Aroca ha indicat que “la competència per nomenar personal eventual és del plenari”.

La regidora de Molins Camina ha afirmat que els directors de servei haurien d’haver cessat en el moment en què ho feia l’alcalde que els va escollir, o s’hauria d’haver fet un ple extraordinari per tornar-los a nomenar. Fer-ho a partir d’un decret d’alcaldia “no s’ajusta a la legalitat“, segons la portaveu de la formació lila.

Recomanacions personalitzades