El nostre aiguamoll en altre temps exemple d’equilibri mediambiental, refugi d’aus migratòries, amb una silvicultura pròpia i plena de vida, està totalment abandonat a la seva sort, als camins al seu voltant va creixent la vegetació de manera descontrolada, els cartells anunciant la seva existència s’estan degradant ràpidament, pintades cridaneres i no recomanables en un espai natural omplen les tanques dels que eren punts d’observació de les aus.
Les aus típiques dels aiguamolls van desapareixent i ja no recalen en l’aiguamoll, els corbs marins que feien estada ja ni s’aproximen, sols queden els corbs de fusta de reclam com a recordatori de què va ser i la vegetació esplèndida de l’aiguamoll va canviant per una vegetació cada vegada més de secà, sols salvada per la proximitat al riu.
Als aiguamolls l’aigua sols arriba quan plou i el fons ple de llot abans font fonamental d’aliment per les aus, s’asseca i s’esquerda, oferint-nos un paisatge desèrtic i abandonat.
La natura lluita per sobreviure i els ocells encara omplen els arbres i els seus cants encara s’escolten i del concert de granotes anterior, encara podem sentir alguna granota perduda deixant sentir el seu rauc en algun punt de l’aiguamoll a on l’aigua de pluja no s’ha assecat encara.
El nostre aiguamoll ja no existeix, malauradament ara és un espai que s’adapta a la manca d’aigua i es desertitza a poc a poc. Com és possible que deixem morir un dels espais naturals més macos de la nostra vila?
Dues són les causes fonamentals: que l’aigua no arriba per manca de bombeig des del riu i l’abandonament dels manteniments.
Per què no arriba l’aigua? Segons informa l’Ajuntament la causa fonamental és el vandalisme i el robatori de peces de l’estació de bombeig.
No és possible trobar una solució que impedeixi el vandalisme, fent si cal un búnquer que protegeixi les bombes?
Quin és el pla de manteniment que té l’Ajuntament pels aiguamolls i les zones del riu?
Quines són les raons perquè aquestes zones no estiguin correctament mantingudes?
No es tracta de demanar responsabilitats a ningú, si bé la despreocupació del govern municipal i la manca de diners destinats a aquests temes en el pressupost municipal durant anys hi tenen molt a veure… Es tracta de recuperar l’aiguamoll.
Tenint en compte que pròximament s’arranjarà el camí del riu (quedant sense resoldre l’accés pel barri del Canal) i que això comportarà molts més accessos de persones al riu i l’aiguamoll, crec que cal posar a sobre de la taula la imperiosa necessitat que el nou consistori sortint d’aquestes eleccions prioritzi aquest tema, destini recursos, cerqui subvencions i faci el manteniment i les mesures de seguretat necessàries perquè el nostre aiguamoll pugui reviure i omplir-se de nou de vida, deixant de ser una natura morta.
Lluis Carrasco Martínez és ex-regidor i membre de Molins en Comú.
Més comentat 2