El barri de Molins de Rei, històricament caracteritzat per l’edificació marginal i la concentració de la immigració, encara manté el seu component reivindicatiu amb una associació de veïns formada per 200 socis. Una exposició fotogràfica repassa alguns moments històrics, com l’asfaltat dels carrers o l’arribada de l’electricitat.
El dia de Sant Pere es va fer la llum. Era l’any 1971 i fins aquell moment els veïns de la Riera Bonet de Molins de Rei havien sobreviscut sense un subministrament tan bàsic com l’electricitat. Aquest exemple serveix per il·lustrar l’evolució d’un barri sense història. El relat d’aquesta l’han construït els seus habitants a base de la unió dels veïns, la lluita obrera i les reivindicacions. Les primeres cases es va construir a principis dels anys 50 i s’ubicaven sobre una riera que se les emportava amb les inundacions.
Amb aquesta situació, només quedava una solució: una unió veïnal que fes front a les dificultats del barri. L’any 1977, a la Riera Bonet hi vivien 400 persones i l’associació de veïns la formaven més de 300. Ara a través de l’exposició fotogràfica ‘Memòria d’un barri’, els veïns que encara continuen d’aquella època rememoren aquell esperit. “És un petit museu del barri, que té l’associació de veïns més antiga de Molins de Rei, ja que fa 42 anys que va néixer”, així ho explica el Sebastià Martí, president de l’entitat des de fa tres anys.
Encara que avui dia l’associació de veïns tingui 200 membres, una tercera part que fa quatre dècades, amb més del doble d’habitants que llavors, l’entitat continua sent activa, organitzant actes socials al centre cívic, muntant un club de petanca o la mateixa exposició fotogràfica. Més d’un centenar d’instantànies que recorden la memòria d’un barri, el de la Riera Bonet, caracteritzat per edificacions marginals, concentració demogràfica, especialment de població immigrant, i ara mateix per també l’envelliment dels seus habitants.
[Gràcies a una setentena de socis podem fer reportatges com aquest. Si vols fer-te soci del Viu Molins de Rei, clica aquí.]
Ateses les seves característiques, cada petit privilegi aconseguit s’ha lluitat amb força. Manifestacions per demanar que s’asfaltessin els carrers del barri l’any 1979, mobilitzacions perquè el servei elèctric passés dels 125 als 220 W i reivindicacions perquè la Riera Bonet no es quedés sense els serveis bàsics que ofereix l’Ajuntament de Molins de Rei. A hores d’ara, el barri no disposa d’una escola pròpia i els nens i nenes s’han de repartir entre els centres del barri de l’Àngel i del Canal.
“La unió veïnal ha disminuït molt. Abans patíem perquè havíem d’organitzar reunions clandestines en les quals analitzàvem el que necessitava el barri”, recorda Martí. El president de l’associació de veïns, que feia de delegat sindical d’UGT, explica que “quan et trobaves un veí sabies si venia de Lorca, Almeria, Granada o Múrcia, ara potser és la primera vegada que el veus i no saps res d’ell”.
Un barri familiar
Martí evoca l’alt component de participació política que tenien els veïns de la Riera Bonet. De fet, a les fotografies que estan exposades al centre cívic, es poden veure les múltiples visites que han fet els polítics al barri. D’entre totes, Sebastià Martí destaca la de l’actual ministre d’exteriors del Govern espanyol, Josep Borrell.
Amb el temps, la imatge de pobresa global que transmetia el barri de la Riera Bonet ha anat canviant. A més de les lluites veïnals, el centre cívic i altres equipaments han servit per cohesionar els seus habitants i cobrir el dèficit estructural d’activitats culturals que les administracions encara no han sabut resoldre. Aquest també és un dels aspectes que recull l’exposició fotogràfica.
El president de l’associació de veïns encara defensa que la Riera Bonet continua sent un barri de caràcter familiar i reivindicatiu, tot i que no existeix la cohesió anterior. Una de les darreres accions de pressió va ser reclamar l’any passat a l’Ajuntament de Molins de Rei que esborrés alguns dels grafits que va pintar el col·lectiu Interactu-art. “Encara no els han esborrat tots com volíem els veïns. Ens van enganyar, ja que inicialment ens van ensenyar uns dibuixos que no eren els mateixos que van acabar pintant”, lamenta Sebastià Martí. Alguns murs de la Riera Bonet, fins i tot el del pont sobre la via del tren, encara es mantenen pintats. Les crítiques veïnals per aquesta manifestació d’art urbà segueixen. De fet, en l’actualitat es poden veure pintades contra el regidor de Cultura i Joventut de Molins de Rei, Carles Ros (CUP).
A l’altra banda d’aquests murs i del pont, les excavadores treballen diàriament per construir el futur barri de Les Guardioles, on estan previstos gairebé 700 habitatges. Sebastià Martí mira les obres, que ja van començar fa quatre anys, i com a testimoni de la memòria viva de la Riera Bonet comenta: “Aquí abans van fer un pont estret per on no passava ni un 600”.
[Suma’t a la comunitat de socis de Viu Molins de Rei perque poguem fer més reportatges com aquest. Clica aquí]
Més comentat 1