És una de les sis exposicions antològiques que Toni Moreno ha comissariat per posar en valor la tasca artística de Sento Masià, que va morir a l’abril a causa de la Covid-19.
Només entrar al vestíbul de la Federació Obrera, hi ha una paret que destaca per sobre la resta. És perquè s’hi aixeca imponent una obra escultòrica formada per xapes de bronze.
L’obra va ser fruit de la creativitat de Sento Masià, que durant el mandat d’Ivan Arcas com a alcalde –quan la Federació Obrera es va reobrir després de ser renovada– va rebre l’encàrrec d’ubicar a l’equipament un projecte artístic que guardés relació amb el valor històric de l’espai, que durant els segles XIX i XX havia servit d’aixopluc del moviment obrer de Molins de Rei i també de la comarca del Baix Llobregat.
Per això Masià, en una de les parets del vestíbul, hi va voler projectar amb bronze diverses figures humanes que emulessin els obrers i un gran arbre al voltant en forma de palmera que els fes de paraigua, com també ho havia fet la Federació Obrera amb la classe treballadora de l’època.
Aquest va ser l’origen de les figures de bronze que actualment decoren una de les parets del vestíbul de l’equipament i que, segurament fins avui, pocs sabien que eren obra de Masià, que va morir aquest abril a causa de la Covid-19.
Conscient d’aquest possible desconeixement, el també artista molinenc i amic íntim de Masià, Toni Moreno, va decidir comissariar una mostra que exhibís justament els esbossos que havien donat lloc a l’obra.
De fet, era una exposició que tant Moreno com el mateix Masià havien ideat amb l’Ajuntament com a part d’un mostra de reconeixement del municipi a l’obra del pintor, però que ara s’ha hagut de transformar en un homenatge pòstum arran de la seva mort i que s’articula a través de sis exposicions antològiques.
22 esbossos previs a la peça
De fet, després d’inaugurar la primera de les sis exposicions a Ca n’Ametller fa dues setmanes, Moreno ha donat a conèixer aquest dimecres la segona mostra de l’homenatge, i que en front mateix de l’obra escultòrica exhibeix a la Federació Obrera fins a 22 esbossos de Masià que van servir per idear la peça definitiva. En paraules de Moreno, denoten “les influències picassianes i cubistes” que també impregnaven la seva obra.
En la inauguració hi han estat presents persones cabdals en la projecció de la peça com el mateix exalcalde Ivan Arcas que, com a exalumne de Masià, de seguida va decidir triar-lo a ell perquè elaborés “un projecte artístic que reivindiqués el passat de la Federació”.
El procés de creació, però, no va ser fàcil. El regidor de Cultura de llavors, Jordi Romeu, ha confessat que l’arquitecte responsable de la remodelació de la Federació no va veure amb bons ulls l’obra de Masià: “L’arquitecte era molt gelós de l’edifici que havia creat i veia l’obra com una intromissió”.
Però Masià no va trigar gaire a convèncer-lo i finalment va poder projectar la peça tal com l’havia ideada. “Va arribar un moment que l’arquitecte va cedir i li va acabar agradant l’obra”, ha dit Romeu, elogiant la tenacitat del pintor.
Elogis cap a la figura de Masià
Els compliments cap a la figura de Masià i la seva obra tant pictòrica com escultòrica han estat una constant en la inauguració. El primer tinent d’alcalde, Ramon Sánchez, ha reivindicat el llegat artístic que Masià ha deixat al municipi.
També ho ha fet la regidora de Cultura, Ainoa García, que ha posat en valor la necessitat de recordar la figura de l’artista. Per la seva banda, l’alcalde, Xavi Paz, ha lloat la capacitat de diàleg i d’entesa de Masià, així com la seva “lluita serena contra la violència”. En paraules del socialista, “calen més Sentos a la vida i més obres com la seva”, ha dit.
De fet, la de la Federació Obrera és possiblement una de les obres més visitades del municipi, ja que segons la regidoria de Cultura més de 10.000 persones visiten cada any l’equipament.
