Joan Albert Fabra (15 Arcades): “La sociovergència va ser un desastre i el tripartit independentista no ha acotat els problemes”

Amb 22 anys, Joan Albert Fabra encapçala la formació política creada per joves del municipi, el Moviment 15 Arcades. Assegura que l’única opció de “canvi real” a Molins de Rei és un govern format pel seu partit, ERC, la CUP, Molins en Comú i Molins Camina. Proposa una residència per a la gent gran de gestió indirecta per fer-la “econòmicament viable” i impulsar una “auditoria externa” a l’Ajuntament. Amb ell segueix la sèrie d’entrevistes de Viu Molins de Rei als candidats a l’alcaldia.

Entrevista en vídeo a Joan Albert Fabra, candidat del Moviment 15 Arcades // David Polo
Joan Albert Fabra a la plaça de l’Ajuntament // David Guerrero

Ens trobem a la plaça de l’Ajuntament. Per què l’ha escollit?

És un lloc on m’hi sento còmode. M’agrada l’ambient que es respira en aquesta plaça.

Vostè encapçala un partit que ha nascut fa pocs mesos. Què és i com neix el Moviment 15 Arcades?

El Moviment 15 Arcades neix a partir de diverses converses amb gent influent a la vila i que ha tingut responsabilitats polítiques d’alt nivell. Parlant de la política municipal, un dia em van dir que la situació no havia estat mai pitjor: la manca de rumb d’aquesta administració, la improvisació constant, la manca de continuïtat en molts dels projectes que s’enceten… Vaig començar a investigar i, miressis els indicadors que miressis, anàvem a pitjor. 

Què va decidir aleshores?

Vaig reunir-me amb gent de la meva màxima confiança, persones preparades que considero que són vàlides, honrades i honestes, i els vaig comentar que passava això al poble i que m’agradaria fer alguna cosa per canviar-ho.

Sempre diu que la llista que han creat està marcada per la diversitat ideològica.

Som persones amb diferents ideologies, amb qui segurament no hauria contactat si hagués volgut fer un partit nacional, però que per buscar solucions a problemes del poble creia que ens podríem sentir còmodes treballant junts. Som persones diferents que busquen una alternativa per subvertir una situació que mai havia estat tan dramàtica.

Quan comença aquesta decadència?

Jo crec que comença amb l’Ivan Arcas, encara que aquella administració funcionava millor que la sociovergència. La sociovergència va ser un desastre en l’àmbit de gestió interna i de direcció política. I el tripartit independentista tampoc ha sabut acotar els problemes que li havien deixat les anteriors administracions i fer-los front. La CUP fins i tot renega d’aquest acord de govern i diu que no han pogut assolir el que s’havien plantejat perquè la situació era tan dramàtica que no han pogut fer res. Jo aquesta diagnosis tampoc la puc compartir: en el moment en què assumeixes les responsabilitats d’entrar a un govern, no em val que diguis que no s’ha pogut fer res per tota l’herència rebuda. S’han d’assumir responsabilitats quan estàs a un govern.

Fabra té 22 anys i estudia Economia i Dret // David Guerrero

Com és que la llista que van presentar al febrer ha canviat? Hi ha hagut diverses baixes femenines.

Hi ha hagut 5 baixes. La més dura ha estat la de la nostra número 4, Raquel Scappini. És una dona del Paraguai que va ser la secretària de l’Associació de Paraguaians de Molins de Rei. No l’hem pogut dur a la llista perquè en aquest país si ets estranger per poder votar a les eleccions municipals t’has d’inscriure al cens amb un marge de més de mig any.

I les altres quatre baixes?

La Judith Herrera ens segueix donant ple suport, però té un programa de ràdio i la Junta Electoral obliga tots els col·laboradors de la ràdio a deixar de fer els seus programes durant la campanya electoral. També hi ha un parell de noies que estaven a l’estranger quan havien de signar l’acceptació que volien anar a la candidatura. La número 8, Adaia Xambó, sí que va ser perquè es va animar a fer el pas, però al cap d’una setmana va dir que des que havia sortit el seu nom, molta gent del seu entorn li havia dit que què feia. Les típiques tonteries, les típiques pressions sicilianes. Es faria creus de la de gent, i parlo de desenes, que va amb nosaltres. Gent reconeguda del poble que va amb nosaltres, però no ha tingut el valor de donar la cara públicament perquè no vol perdre amics, familiars, prestigi.

Per què creu que passa això?

Molins de Rei és un poble a vegades molt provincià, en el pitjor dels sentits. Sobretot en l’àmbit social, la crosta. Jo que sóc un outsider i el Moviment 15 Arcades que viu al marge d’aquests molinencs de tota la vida, de tota aquesta idiosincràsia, paguem la factura social. L’assumim. 

I com es pot canviar?

És trist dir-ho, però és així: a mesura que la gent de tota la vida vagi morint, i cada cop proliferin més les barreges de molinencs de tota la vida amb gent nouvinguda. És un procés natural. A Catalunya també va passar el mateix. A llarg termini la crosta té les de perdre.

Molins de Rei està per darrere de Catalunya pel que fa a l’evolució social?

No diria que per darrere. Té les seves particularitats, en relació a la resta de l’àrea metropolitana. I això té coses bones i coses dolentes. A banda de tenir aquesta part negativa, que és conservar la idiosincràsia provinciana, també té una part positiva, que és que és un espai on aquest mix cultural i totes les seves expressions poden proliferar amb més força. No diria que s’ha quedat endavant o enrere, no sóc capaç de dir si això és millor o pitjor. Simplement és. 

Fabra encapçala el Moviment 15 Arcades, que va néixer l’any passat // David Guerrero

El Moviment 15 Arcades no es consideren ni de dretes ni d’esquerres, ni es defineixen en l’àmbit nacional. Com serà Molins de Rei si governen?

Molins de Rei tindrà un rumb molt marcat a curt, a mig i a llarg termini. Que ens haguem posat d’acord persones de diferents ideologies no vol dir que el nostre projecte sigui difús. Ens mullem, però pels problemes de gestió real que té Molins de Rei. Volem resoldre els problemes concrets que afecten el municipi des d’una òptica molt propera, molt arrelada.

L’any 2011, el ple municipal va decidir l’adhesió de Molins de Rei a l’Associació de Municipis per la Independència. Què hauria votat el Moviment 15 Arcades?

Llibertat de consciència dels seus regidors. 

Vostè, personalment, què hauria votat?

En termes generals sóc sobiranista i he estat partidari de la independència. Però quina raó té de ser l’Associació de Municipis per la Independència? Jo hauria fet aquestes reflexions. No sé què hauria votat en aquell moment, no sé què votaria en aquest moment. M’ho hauria de mirar bé. 

Com a formació municipalista, què li sembla que a la sala de plens al final sovint es dediquin més minuts a qüestions supramunicipals, que a temes purament locals? 

Que aquests plens s’allarguin tantes hores no ho aguanten ni els regidors. Un ple com està plantejat ara mateix és insuportable, infumable, avorrit. Un dels motius pels qual és tan ineficient i inoperant és perquè es dediquen a discutir tonteries que no tenen res a veure amb Molins de Rei durant gran part, per adoptar posicionaments polítics simbòlics. A més, són mocions que els vénen d’allà dalt, des de Barcelona, des de Madrid. 

Parlem del programa electoral. Com el descriuria?

Tenim un programa amb centenars de propostes, no com les d’altres partits que són copy paste del que els envien d’allà dalt, sinó que propostes que hem fet a arrel de diagnosis directes, personals, problemàtiques que viu la gent en el seu dia a dia

Com l’han elaborat?

Hem parlat amb molta gent, comerços i entitats. La tasca que hem fet per elaborar-lo no l’ha fet cap partit, ja no només en els últims 20 anys, sinó que en els últims 40. La diagnosis que tenim del poble no la té ningú més. I això els altres partits ho saben. I per això alguns d’ells ens ataquen.

De quina manera els ataquen els altres partits?

Ens ataquen en els seus termes, però són atacs absurds. Ha vist algú atacar-nos per alguna de les nostres propostes concretes? Alguna formació ens ha atacat perquè hem fet alguna proposta de poble que no sigui factible? No, no ho ha fet ningú.

Quines són les seves propostes principals?

La primera prioritat és la residència per la gent gran. He signat un compromís notarial conforme si sóc l’alcalde de Molins de Rei i no està la primera pedra en un any, tornaré tot el salari que hagi cobrat. Això és la nostra primera prioritat, perquè és una emergència social. 

Amb quins recursos i amb quin marge de temps volen construir-la?

Amb un any. La manera com ho volem fer és un contracte de concessió de serveis i obres, és a dir, que qui finançarà la construcció serà l’operador privat que després explotarà aquest servei públic. Serà una gestió pública indirecta. No ho volem fer així perquè pensem que sigui millor, sinó perquè pensem que és l’única manera econòmicament viable. És trist, però és així, perquè el tema de les residències és una competència que fins ara havia estat autonòmica. Els recursos no tenen la dotació pressupostària per fer-se càrrec d’aquest servei. Aleshores hem de ser creatius.

Comentava que la situació de l’Ajuntament mai havia estat tan “dramàtica”. Com volen redreçar això?

Volem fer una auditoria externa que delimiti molt bé quines són les mancances i les fortaleses d’aquesta administració.Volem també fer una valoració dels llocs de treball, per veure si els perfils professionals que ara desenvolupen certes tasques són els més adequats, o si hi hauria alguna part de l’administració on podrien desenvolupar una feina millor. Volem canviar la filosofia de treball, començar a treballar per objectius i dates. Volem cobrir naturalment les places que no estan cobertes. 

La Guàrdia Urbana també reivindica que falten efectius. Pel que fa a la seguretat, tenen alguna proposta?

Fabra, durant l’entrevista // David Guerrero

S’ha d’acabar la guerra interna que pateix actualment la Guàrdia Urbana, substituint el cap de la Guàrdia Urbana. Proposem moure la seu de la policia local a Ca n’Ametller, i totes les dependències municipals de Ca n’Ametller les portarem a l’edifici del Molí.

En matèria de mobilitat, què proposen?

Portem la peatonalització del centre vila, però d’una manera molt determinada: volem constituir una taula amb els comerços, els veïns i els partits, i marcar fites per anar tirant endavant aquest procés de peatonalització. Ho farem per trams i resolent els problemes que es puguin generar abans que es produeixin, anticipant-nos. També volem fer places d’aparcaments subterrànies. Apuntem a dos llocs: la plaça de la Llibertat i el parc de les Palmeres.

I en l’àmbit urbanístic?

La nostra reforma prioritària serà el parc de les Palmeres. És un espai que està absolutament degradat, i el volem fer servir per desplaçar la centralitat de Molins de Rei una mica més cap al barri del Canal.

Aposten per més o menys impostos?

Depèn. Per a les grans superfícies comercials volem apujar els impostos per promoure el comerç local. Volem menys impostos per a les empreses i els particulars que instal·lin fonts d’energia renovables a les seves llars i als seus comerços, negocis o indústries. També volem fer l’IBI progressiu. En termes generals, la càrrega total no la volem alterar. 

A la nova urbanització de Can Coll no s’ha contemplat reservar sòl per a habitatge públic. Què en pensa?

Com pot ser que es facin plantejaments de desenvolupament urbanístics, quan ja es coneix tota aquesta problemàtica que hi ha en l’habitatge de Molins de Rei, i no es contempli reserves de sòl per fer habitatge públic i protegit? Però què és això? En base a quins interessos estan governant aquests impresentables?

Des del Moviment 15 Arcades, com facilitarien l’accés a l’habitatge?

Tenim moltes propostes. Tenim una bossa de lloguer social, la xarxa de mediació, que és de la Generalitat però que es gestiona localment. Aquesta xarxa no s’ha mogut, l’Ajuntament no s’ha preocupat de dotar d’habitatges de lloguer social la seva bossa. 

Com es pot impulsar?

Perquè els privats particulars s’animin a posar els seus habitatges en lloguer a través d’aquesta bossa de lloguer social i no a través del mercat, cal invertir recursos per contractar persones que vagin a explicar als llogaters per què aquesta és la millor opció. Cal posar una mica de recursos i tenir un parell o tres de persones que se n’ocupin. Volem fer habitatge, volem dotar la bossa d’habitatge públic de Molins de Rei. Volem dotar progressivament el parc públic d’habitatge de nous habitatges. 

Com?

Amb nova construcció i comprant els pisos quan tinguem oportunitat de fer-ho.

Pel que fa al model cultural del municipi, què n’opina?

Com deia Jordi Romeu en un article publicat a Viu Molins de Rei, aquí no hi ha una oferta cultural pròpia de l’administració, es confon molts cops amb el suport a les entitats. Per intentar vestir l’administració d’una oferta cultural pròpia, volem separar la regidoria de Cultura en la de Cultura i la de Festes i Fires, que s’encarregaria de donar suport logístic a les entitats que desenvolupen tota aquesta classe d’activitats folklòriques. La regidoria de Cultura s’encarregarà, a partir dels espais que té a la seva disposició, de posar-hi el suport, el personal, el coneixement i les ganes, per dinamitzar-los culturalment. 

Amb qui estaria disposat a compartir govern municipal?

Fabra viu amb la seva família al barri de l’Àngel // David Guerrero

Un govern que realment pugui canviar les coses a Molins de Rei seria un govern de 15 Arcades, ERC, la CUP, els Comuns i Podem. L’única opció de canvi real passa per sumar aquesta majoria, i jo estic disposat a treballar per sumar-hi.

Quin resultat creu que tindrà el Moviment 15 Arcades? 

Ara estem entre un i dos regidors. Si fem una bona campanya, crec que podem treure sense gaires dificultats entre tres i quatre, perquè la gent està molt cansada de tanta inoperància i de tanta cara dura a l’Ajuntament.

La part més personal del candidat

On vius?

Visc al barri de l’Àngel amb la meva família. Estic estudiant Economia i Dret, i tinc el privilegi de poder viure estudiant i sense treballar. 

Quines són les seves aficions?

M’agrada molt llegir, escriure, miro força pel·lícules, jugo a videojocs. I sobretot m’agrada culturitzar-me. Puc passar-me cinc o sis hores navegant per internet i aprenent sobre un tema que m’ha passat pel cap o pel qual he sentit curiositat la tarda anterior. No paro fins que no ho he entès. Naturalment també m’agrada quedar amb els amics, sortir de tant en tant…

Quin llibre, grup musical i pel·lícula escolliria?

De llibre triaria Orgull i Prejudici, de Jane Austen. De grup musical, segurament els Beatles. La meva pel·lícula preferida és Doce hombres sin piedad, que marca d’alguna manera l’objectiu dels meus ideals polítics, personals i socials.

Triï un defecte i una virtut que el defineixin.

Un defecte és que soc una persona bastant sensible i em prenc molt a pit el que faig. En el món de la política, a vegades ser tan sensible t’exposa molt. Com a virtut, crec que soc bastant valent. Em fan por les coses, però l’assumeixo i tiro endavant. En part per això he tirat endavant aquest projecte, malgrat la incertesa.

Viu de lloguer o de compra?

La casa que té la meva família és en propietat.

Si s’hagués de reunir amb amics, quin espai triaria?

Segurament, ara, que són les 10:30, escolliria aquest [la plaça de l’Ajuntament]. 

Recomanacions personalitzades