Mai s’havia aprovat una suspensió de llicències urbanístiques sobre edificis de Molins de Rei amb valor patrimonial. Mai fins aquest dimarts 29 de novembre. Després de 40 anys i de grans debats públics estèrils, la Junta de Govern Local va aprovar per primera vegada una suspensió de llicències urbanístiques de finques susceptibles de formar part del futur Catàleg de Patrimoni de Molins de Rei. Una decisió que no és ni casual ni improvisada.
L’any 2011 entren al Govern municipal les dues forces polítiques que encapçalem i, pocs mesos després de prendre possessió, encarreguem un primer estudi detallat del patrimoni històric i arquitectònic local. Aquest estudi, realitzat per l’arquitecta Carme Bosch i l’arqueòloga Gemma Caballé, és lliurat a finals de l’any 2013 i fa una primera avaluació d’edificis i elements susceptibles de rebre algun grau de protecció per part de l’Ajuntament. A partir de llavors fem modificacions urbanístiques, creem la Comissió del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Molins de Rei i revisem amb deteniment la proposta de les expertes fent-hi aportacions rellevants. Així, per exemple, decidim incorporar el recorregut del canal de la Infanta a la llista per assegurar que aquest patrimoni és avaluat amb profunditat. En definitiva, comencem a preparar el terreny per poder aprovar, aquesta setmana, la suspensió de llicències de les 163 finques que al nostre entendre han de ser analitzades en profunditat.
A partir d’ara, i durant un termini màxim de 2 dos anys, els propietaris d’aquestes finques no podran enderrocar-les, construir-hi o alterar cap element patrimonial que continguin. Durant aquest temps, la Comissió del Patrimoni n’analitzarà cada pas. I, finalment, el Catàleg de Patrimoni que s’aprovi determinarà el nivell de protecció i de restriccions que afectarà cadascuna de les propietats.
Queda clar que la mesura no és menor. Podem afirmar que mai abans a Molins de Rei s’havia aprovat una suspensió de llicències com aquesta ni mai s’havia anat tan lluny en la protecció del patrimoni històric i arquitectònic com ara. I mai tampoc cap Govern municipal havia invertit tants diners com els que invertirà el Govern actual per recuperar espais públics d’indiscutible valor històric, com el Molí o el Palau dels Requesens. Malgrat que hi hagi qui s’entesti a intentar traslladar la idea contrària.
És cert que en els darrers anys hi ha hagut diferents alcaldes i regidors que han intentat afrontar el problema del catàleg, però sempre han acabat desistint en l’intent. No és casualitat. Trobar el punt d’equilibri just entre els drets dels propietaris privats i les restriccions per preservar el patrimoni històric local no és senzill. Els que exigeixen que no s’enderroquin cases antigues per fer-ne de noves no proposen mai fórmules que garanteixin que els propietaris d’aquelles finques no en surtin perjudicats. És massa fàcil dir què s’ha de fer a casa dels altres.
En tot cas, avui estem molt més a prop de tenir un Catàleg de Patrimoni. Abans d’un any ens comprometem a fer l’aprovació inicial del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Molins de Rei, el que es coneix popularment com a precatàleg. Després, ens donarem un termini màxim d’un altre any per aprovar definitivament el pla, el Catàleg, i saldar d’aquesta manera un dèficit històric de la vila i un compromís polític recollit al Pla d’Actuació Municipal.
En aquest punt és important subratllar dos aspectes. En primer lloc, que el Catàleg resultant potser no agrada a tothom i hi haurà qui pensi que s’ha sobreprotegit alguna finca o que alguna altra n’ha quedat fora, quan hi hauria d’haver estat inclosa. En tot cas, la gent ha de saber que el resultat final serà el fruit d’un treball fet per especialistes i entesos en aquesta matèria que ja han fet catàlegs en altres municipis. I en segon lloc, és important remarcar que en cap cas estarem davant d’una foto fixa. El Catàleg no deixa de ser una eina revisable i flexible en el temps per garantir que conservem el que realment té un valor històric o artístic objectiu.
Com hem apuntat abans, aquest és un projecte especialment complex. I per aquest motiu hi hem estat treballant els darrers mesos i anys amb constància i discreció. Hem discutit i informat en els òrgans previstos per fer-ho, perquè teníem molt clar que agitar el debat públic del patrimoni només podia provocar una precipitació de sol·licituds de llicències d’enderrocaments que s’haurien de tramitar, tal com malauradament ha passat, i això afectaria el resultat final del treball de tots aquests anys. Entenem que políticament hi hagi qui vulgui treure rèdits d’aquest tema, però el Govern continuarà treballant per a la protecció i la recuperació del patrimoni local, exactament tal com ho ha fet fins ara: amb rigor, prudència i tenacitat.
Joan Ramon Casals (CDC), Alcalde i regidor d’Urbanisme
Xavi Paz (PSC), 1r tinent d’alcalde i regidor de Cultura
Haber si nos ponemos de acuerdo con el significado de las palabras , de acuerdo con la Real Academia Española , i l’ Institut d’estudis Catalans y no nos confunden más con palabreria política barata. H asta ahora esos de CIU + PSC nos habían hecho comulgar , por activa y por pasiva, de que en eso del patrimonio de Molins de Rei, en propiedades privadas, era sólo un document, «provisonal» que estàba «en fase d’estudi previ» , i «pendent» de la l’aprovació per part de la comissió de patrimoni de Molins de Rei, però «no se sap » si és una llista o un catàleg, i si va o no lligat al Pla Especial de Patrimoni, que indicarà quins edificis s’han de protegir pel seu valor patrimonial., o si és un » catàleg de patrimoni definitiu. Però… «pelotas fuera» : cap dels governs anteriors no n’han aprovat cap, tot i que el 1994 el govern d’Iniciativa i Esquerra va fer una suspensió que no va acabar tirant endavant. Ara , després de 5 anys durmin a la palla, el febrer del 2016 , CIU+PSC va constituir una comissió de patrimoni que treballará sobre un document que la sociovergència diu que va encarregar el 2011 i se’ls va lliurar el 2013., y , y ,, y… bla bla, bla…
Ara ens diuen , de que no, de que han tingut un lapsus d’amnesia, de que l’any 2011 quan CIU + PSC entren al Govern municipal, pocs mesos després de prendre possessió, encarreguen gratuitament a la Diputació, un “estudi detallat del patrimoni històric i arquitectònic local” y que aquest estudi, fou realitzat gratuitament, per l’arquitecta Carme Bosch i l’arqueòloga Gemma Caballé, i es va lliurat , encara que no ho savien, a finals de l’any 2013 i es fa una primera avaluació d’edificis i elements susceptibles de rebre algun grau de protecció per part de l’Ajuntament, y que no se acuerdan ya que a partir de llavors CIU+PSC hacen modificacions urbanístiques, i no s’enrrecorden de que van crear la Comissió del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Molins de Rei , que semblase, revisem amb deteniment la proposta de les expertes fent-hi aportacions rellevants, de forma desinteresada i gratuita i de deciden incorporar el recorregut del canal de la Infanta a la llista , estudi, catáleg, o que es digui com vulgui, per assegurar que aquest patrimoni és avaluat amb profunditat i “comencen” a preparar el terreny per la suspensió de llicències de 163 finques privades, i que a partir d’ara, i durant un termini màxim de 2 dos anys, els propietaris d’aquestes finques no podran enderrocar-les, tot i que durant aquest temps, la Comissió del Patrimoni n’analitzarà cada cas, i finalment, l’elevaran a la categoría de Catàleg de Patrimoni, i queda clar que la mesura no és menor i que mai abans a Molins de Rei s’havia aprovat una suspensió de llicències com aquesta i ni mai s’havia anat tan lluny en el patrimoni històric i arquitectònic com ara., i que cap Govern municipal havia invertit tants diners com els que invertirà el Govern actual per recuperar espais públics d’indiscutible valor històric, com el Molí , sin parquing subterráneo o el jardi del Palau dels Requesens., también, inconcebible de que cualquier proyecto arquitectónico en pleno siglo XXI , se conciba sin parquings subterráneos
Obviamente, en els darrers anys hi ha hagut diferents alcaldes , en : Arcas, Puntas, Paz , Casals i regidors , que han intentat afrontar un catàleg, i que per lo elevat del seu cost, s’ha de trobar el punt d’equilibri just entre els drets dels propietaris privats i l’Ajuntament, y eso de preservar el patrimoni històrnc local está bien y no és senzill. ERC exigeix de que no s’enderroquin cases antigues per fer-ne de noves, con el lema : «No al progreso, i No a tot» , excepto a los sueldos , Eh! , Ahora parece que ya se le puede llamar Catàleg de Patrimoni. I que después de dormir 5 años en la paja, CIU +PSC prometen que abans d’un any se hará l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Molins de Rei, el que es coneix popularment com a “precatàleg” , o “Llista” i amb un termini màxim d’un altre any será aprovar definitivament el pla, el Catàleg,, i La Llista , Viva la incongruéncia!
Com a complement a l’opinió dels actuals regidors i sense ànim de polèmica, vull assenyalar que des de l’any 2010 i essent jo regidor de Cultura es va posar fil a l’agulla a aquest tema. Es va dotar pressupostàriament les partides necessàries, es van gestionar subvencions des de la regidoria d’Urbanisme i es van tenir els primers contactes amb els possibles equips redactors de l’estudi del que, curiosament, l’anterior Presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat i Territori, Sra. Mònica Santamans, en negava l’existència i qualsevol informació. L’evolució de les partides pressupostàries, però, és clara i es pot seguir amb les diferents liquidacions de pressupost. Està bé el que bé acaba, però tampoc cal amagar-ne els orígens.