Els geganters de Molins de Rei renoven els vestits del Bernat i la Candelera. Ell durà capa, xupa i armilla, mentre que la Candelera lluirà una faldilla amb més vol i perdrà el mantó de Manila.
Un pare i la seva filla baixen de Collserola cap el riu en direcció al pont de Carles III. Vénen d’un mas de la rodalia i van al casament d’ella. Aquesta estampa de la pagesia benestant del segle XVIII és la que reprodueixen els gegants de Molins de Rei. En aquest cas, el Bernat i la Candelera fa més de 27 anys que rememoren aquesta imatge. El problema és que la vestimenta no s’ajusta al moment històric ni a la classe social que representen.
Per adaptar el vestuari, la colla ha contactat amb l’indumentarista Pau Fernàndez. “Cal recuperar el vestuari tradicional català”, assegura Fernàndez a Viu Molins de Rei, que de fet ha comptat amb documentació històrica per poder fer el disseny dels figurins. S’han creat noves peces, incorporant més colors i “reconduint-les a la seva forma més autèntica”, mentre que se n’han eliminat d’altres. Com que es tracta d’un casament, una ocasió especial, els gegants llueixen la roba més luxosa i elaborada que hi havia en aquell moment històric, fruit d’estalvis de collites.
En Bernat reformula la capa, i la Candelera perd el mantó
En Bernat, el pare, llueix les seves millors gales. Es manté la barretina, en aquest cas musca, tradicional de les cerimònies i les festivitats. A més s’incorpora una camisa de cotó fi, un mocador, una armilla de seda i una xupa de vellut. L’element definitiu serà, però, una capa catalana de llaneta. Es tracta d’una peça tradicional que farà que la figura “guanyi en presència física”, segons explica el dissenyador, que avança que la capa serà “espectacular”.
D’altra banda la Candelera, voltarà per les places i pobles com ho feien al segle XVIII les noies que es dirigien a l’altar. Se la dotarà d’un gipó amb una pala de branquetes d’olivera, una peça utilitzada per cenyir el cos de la dona, i s’elimina el mantó blau que ha lluït als últims 27 anys. Per Fernàndez, aquest mantó de manila és “impensable”, un anacronisme per un casament català del segle XVIII, i en canvi, “es recuperarà la cintura de la geganta”, que abans quedava amagada sota el serrell.
També es millorarà la faldilla. Ara, amb teixit adomassat i brocat amb enagos de batista de cotó, permetran donar més volum a la falda, com era habitual en aquells temps. A més, la geganta portarà un davantal, una camisa i una manteleta de casament i mantindrà la gandalla que recull el cabell. Pel que fa les joies, lluirà unes peces preuades i d’ús “excepcionals” en aquell temps, que passaven de generació en generació. Es tracta de les actuals arracades, anell i penjoll, junt amb dues noves peces: un fermall i una agulla de manteleta en argent.
Els colors, un element clau
Una de les millores substancials en la que guanyen els gegants serà en els colors dels vestits. En Bernat comptarà amb tons més sobris, en canvi la Candelera ostenta tonalitats més juvenils i adients al dia del seu casament. Tot plegat, un canvi que ha de millorar la presència dels gegants, però sobretot, cenyir-se a la realitat historiogràfica que representen.
A més de Fernàndez, que està supervisant tot el procés, hi han participat molts més professionals. Eva Mula s’està encarregant de la confecció, Jaume Roca del tall, Guillem Amorós ha fet els patrons i Josep Martínez ha creat les joies. També hi ha col·laborat el taller de ganxet de la Rosita Perez en fer les puntes i la gandalla de la geganta, així com els geganters Sergi Martínez, Jaume Coma i Sergi Herrada que han renovat els cavallets de fusta dels gegants. El procés s’ha finançat en un 75% per una aportació de l’Ajuntament i complementada amb un projecte de micromecenatge.
