CE Molins de Rei 44-42 Nemser TGN. El femení de bàsquet aconsegueix la salvació matemàtica després de guanyar a casa contra un rival directe en un partit que semblava tenir perdut.
El femení de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei ho tenia tot perdut quan a falta de 3 minuts per acabar el seu partit contra el Nemser Tarragona perdia de set punts i fallava els tirs lliures d’una antiesportiva. Estaven atascades mentalment i afectades psicològicament per culpa d’un matx on, sobretot a la segona part, no van estar gens encertades en atac. En una reacció poc lògica i que dóna sentit i atractiu a un esport com el bàsquet, les entrenades per Pere Galimany van capgirar la truita per guanyar de 2 i signar la permanència directa a Primera Catalana. «Ha estat qüestió de fe», certificava el mister davant els micròfons de Viu Molins de Rei.
Un acte de fe que ha servit per guanyar el partit decisiu contra un rival directe però que també defineix el que ha estat la primera temporada de la història del bàsquet femení de Molins de Rei a Primera Catalana. Fe en elles mateixes, fe en el treball que s’estava realitzant cada entrenament i fe en la capacitat de superar els moments complicats.
La permanència sense recórrer a fases és un èxit rotund. Sense cap mena de dubte, aquest grup de jugadores, juntament amb el cos tècnic, ha marcat un abans i un després en el bàsquet femení del municipi. Mai abans l’entitat havia estat en aquesta categoria. Han fet història.
Si haguéssim de definir a aquest equip ho faríem com l’equip obrer. Tenen jugadores amb talent però totes tenen ben clar que el col·lectiu està per sobre de la individualitat. Per sobre de tot utilitzen una sola recepta: treball, treball i treball. Un equip parit per Pere Galimany, que el va agafar a Tercera i l’ha portat a la consolidació a Primera. L’esport molinenc li deu molt a Galimany i potser algun dia algú li farà un reconeixement com es mereix.
En un duel a cara o creu contra un rival directe, el Nemser Tarragona, van sortir a pressionar a tota la pista des del principi. Amb seguretat, van ofegar les tarragonines, que no va estar còmodes en cap moment. El primer, que va acabar 20 a 14, va ser el millor quart de les molinenques. En el segon es va dominar molt bé el rebot ofensiu però tot i disposar de segones oportunitats no s’encertava de cara a cistella. Hi havia, a més, certa precipitació en atac i es patia contra la zona plantejada pel rival. Amb un 30 a 22 i tot obert es va arribar a la mitja part.
El tercer quart va ser un desastre per part dels dos equips. El joc era brusc i lleig i no s’anotaven punts. A tothom li tremolava el canell i, a més, es defensava al límit del reglament. Aquest període del partit va ser tant dolent que el Molins només va sumar 3 punts i el Tarragona 7. Paupèrrim. Qui controlés millor els nervis a l’últim període s’emportaria el partit. Aquestes van ser les tarragonines, que van saber fer una millor selecció de tir. El Molins va fallar més d’una cistella molt clara fent desesperar al públic del Poliesportiu. A falta de 3 minuts les visitants tenien el partit i la salvació a les seves mans guanyant de 7.
De manera completament increïble, sobretot per la dinàmica que portaven en el partit on van anar clarament de més a menys, les molinenques van remuntar. Sense fer gaire soroll i a base de bones defenses es van col·locar a només un punt a falta de 33 segons. En una acció ràpida Cristina Pagès la va agafar a la pintura per anotar i posar al seu equip per davant. Faltaven poc més de 20 segons i, una vegada més la defensa, va donar la victòria a les molinenques. El poc encert en els tirs lliures encara va fer que es patís més. Elles van seguir creient quan poca gent ho feia. Després ho van celebrar gràcies a la seva insistència. La feina estava feta i l’objectiu aconseguit: Molins de Rei és de primera.
Pere Galimany: «Guanyant la meitat dels partits ens ho hem jugat a cara o creu»
