El CE Molins de Rei fa història al pujar per primera vegada a Primera Catalana. L’equip de Pere Galimany clou la temporada demostrant que la importància del col·lectiu sempre està per sobre de les individualitats.
Ja és oficial. Per primera vegada en la història del esports de vila, el bàsquet femení és de Primera Catalana. Ho ha aconseguit el sènior femení del Club Esportiu Molins de Rei després d’una temporada per emmarcar, on només s’han vist superades per l’Almeda, campió amb només una derrota a falta de dues jornades.
En temps de crisi la societat en general i també la molinenca van faltats de referents i, sense cap mena de dubte, el grup humà entrenat per Pere Galimany n’és un d’ells. Cadascuna de les jugadores han aconseguit, a través del col·lectiu, rendir a un nivell superior al 100% de les seves capacitats. Superant dificultats personals i lesions, les molinenques han estat sempre unides lluitant per un objectiu comú mitjançant una gran gestió de les emocions per part de l’staff tècnic.
[pullquote]L’ascens del femení de bàsquet és una oda a la força del col·lectiu[/pullquote]
El resultat és la consumació de la revolució del bàsquet de Molins de Rei. És la primavera del bàsquet molinenc amb els dos sèniors a Primera Catalana, fet que mai s’havia produït.
Després de la derrota de l’Esparreguera contra l’Almeda del passat dissabte, el partit contra el Sallent es presentava com una festa, ja amb l’ascens assegurat matemàticament. Amb un resultat de 87 a 38 a favor de les molinenques, rius de cava van mullar el parquet del Poliesportiu Municipal de Molins de Rei. El Molins va guanyar, una vegada més, fidel al seu estil: respectant al 100% al rival i realitzant el bàsquet fet durant tota la temporada, tot i que l’objectiu ja estava assolit.
Va resoldre ràpidament el partit el CE Molins de Rei, mostrant-se molt superior durant els dos primers períodes. Ramírez va fer-se forta en defensa com de costum i Rodríguez i Chillida dominaven la pintura. La versatilitat de Pagès es sumava a la festa i García i de Diego posaven les accions més plàstiques sobre la pista. Montse Gallegos va gaudir dels minuts de bàsquet perduts durant la temporada a causa d’una lesió. Tot rutllava, a la mitja part 51 a 27 . La segona simplement va servir per gaudir del bàsquet sense la pressió d’haver d’aconseguir un resultat. L’afició, com no podia ser d’una altra manera, no va faltar a la cita.
Una oda a la força del col·lectiu, així es podria definir la temporada de l’ascens a Primera del femení de bàsquet del CE Molins de Rei. Amb un joc que uneix als diferents equips de la secció basat en l’esforç de tots en defensa i l’electricitat a la contra, les parets del Poliesportiu Municipal no oblidaran mai els moments de bàsquets viscuts durant l’últim any natural. És temps de bàsquet a Molins de Rei.
Desde Cantabria, Felicidades a este gran equipo
Moltes felicitats!! Però pujar a primera amb un 90% de jugadores de fora de la Vila…El que haguess estat macu és aconseguir l’ascens amb la majoria de jugadores de la casa. Molts clubs poden formar un bon equip fitxant a noies de fora, i això resta mèrit al CE Molins de Rei.
Aficionat, crec que moltes han passat per categorías inferiors o tenen familiars molinençs. Però la jugadora que hauría de ser aquí amb nosaltres juga en l ´Almeda ( mateixa categoría ) i a part de ser junior ès internacional. Osigui, que vulguis o no vulguis la pedrera sí que funciona.