El molinenc Xavier Foj és el pilot espanyol amb més experiència al Dakar. Després de 22 anys de participacions i ser el millor català en cotxes l’any passat, enguany intentarà aconseguir la victòria a la categoria de cotxes de sèrie amb un nou copilot, Jordi Cervantes, però amb el mateix cotxe, el Toyota Land Cruiser.
Poc abans de marxar cap a Buenos Aires va repassar els seus objectius i el seu recorregut en la prova més dura del món en una entrevista a Viu Molins de Rei.
Tot a punt pel Dakar 2012? Nerviós?
Tot a punt. Hi treballem durant tot l’any i ara es pot dir que ho tenim tot enllestit. Els nervis ja fa anys que els vam deixar però sempre existeix la motivació de fer-ho una mica millor que l’any passat. El que hi ha és concentració però no pas nervis.
Forma part de la categoria de cotxes de sèrie, és a dir, realitza el Dakar amb un cotxe que gairebé el pots trobar en una botiga. Significa això més dificultat?
És un altre manera d’afrontar la carrera. Crec que has de pensar molt més mentre condueixes a la categoria de cotxes de sèrie que a la de prototips. Nosaltres, al no poder canviar durant la cursa cap element mecànic bàsic, hem d’anar ràpid però sobretot tenir molta cura de la mecànica.
Ja és el vuitè any que participa amb l’equip Toyota. L’any passat va aconseguir la segona posició de la categoria de cotxes de sèrie però no va pujar al podi pels problemes burocràtics que van patir. Quin objectiu és el de 2012?
Enguany hi ha un 15% més de participants i, a més a més, hi ha millors equips. Es dona la situació de que l’organització ja no pot acollir a més gent. Tot i això l’objectiu és el mateix: aconseguir pujar el podi a la categoria de cotxes de sèrie, estar entre els 20 primers de la general i, evidentment, finalitzar el Dakar.
Significa aquest augment de participants que la crisi econòmica no afecta al Dakar?
El que passa és que el Dakar és molt internacional i la situació econòmica no ha afectat a tots els països per igual. Els europeus ho hem notat més però els llatinoamericans no i per això hi ha un augment de participació per part d’aquests països amb una gran tradició en el món del motor. Ara mateix hi ha més argentins que francesos inscrits, del corralito ja ni se’n recorden.
I el seu equip, Toyota, compta amb menys recursos que en anys anteriors?
Toyota és una marca consolidada i podem afrontar el Dakar amb les màximes garanties. Això si, la crisi ha afectat i potser aquest any podem cometre menys errors.
La majoria del recorregut es realitza al desert d’Atacama amb temperatures de més de 50 graus fora del cotxe i 60 a dins del vehicle. Com és prepara físicament el Dakar?
Físicament has d’estar bé però tampoc parlem del mite del superhome que molts han fet veure. Al Dakar, sobretot, importa la predisposició mental. Penso que és una cursa més dura en l’aspecte psicològic que no pas en el físic. El que compta és la voluntat de seguir lluitant siguin quines siguin les circumstàncies.
Fem un salt 22 anys en el passat quan va per primera vegada al Dakar, quins motius fan que decideixi participar en una cursa d’aquestes característiques?
La passió pel motor en un grup d’amics. Teníem molta més il·lusió per la cursa que no pas mitjans o coneixement tècnic. A mi, personalment, em va enganxar. Tothom pensava que no teníem capacitat per fer la cursa, sobretot els francesos que eren la referència en aquell moment, i allò em va motivar.
Imagino que les coses ara a l’equip Toyota deuen ser força més fàcils. En quines condicions marxa a fer el Dakar aquella primera vegada?
L’experiència és un grau. He après que en el desert sempre ets un convidat i has de respectar les seves regles. Recordo que, en aquell moment, teníem l’afegit de les relacions d’Espanya amb la resta d’Europa i sobretot amb França, principal potència del Dakar, que no eren igual que ara. No coneixíem a ningú i ningú es prestava a fer-nos un cop de mà. Ara tinc un mètode, un domini de la situació i un equip que em recolza.
El seu entorn, la seva família, què opina de tot això? Quan han vist alguna mort per la televisió han arribat a patir per vostè?
La família ja està acostumada. Ara, seria estrany que no marxés al Dakar. La majoria de morts que es produeixen durant la cursa són per no respectar les regles del joc tal i com passa a la vida quotidiana amb els accidents laborals o amb les imprudències a la carretera. Jo he perdut amics al Dakar i tots han estat per no respectar les regles del desert.
Quin és el moment més dur recorda?
A mi, personalment, em va morir un motorista als braços. Quan el vaig trobar encara estava viu. Era el segon dia de cursa, va morir de insolació per no voler retirar-se i avisar a la direcció de la cursa. Va adormir-se al costat d’un arbre i les altres temperatures el van matar. Quan jo vaig arribar l’helicòpter va trigar vint minuts. Si ell l’hagués avisat encara estaria viu. Si al desert no fem el que toca i no entenem que som convidats pot actuar d’una manera ferotge. Ara, afortunadament, la gent és molt més prudent.
