Les obres de rehabilitació del Molí han començat per enderrocar totes les naus posteriors al 1858. Una d’elles era la foneria, d’estil similar a la nau principal i construïda a principis de segle XX, igual que la xemeneia. Els informes no aconsellaven enderrocar-la però la foneria ja és història de la que no queda ni rastre.
Les màquines ja han començat a treballar a l’antiga fàbrica Ferrer i Mora, «El Molí». Han enderrocat totes les naus que no estaven construïdes quan va obrir la fàbrica tèxtil, el 1858. Una d’elles és la foneria o taller mecànic, una nau d’una sola planta que tot i que s’hauria construït entre 1900 i 1917 tenia un estil semblant al de les primeres construccions.
En aquesta època es va construir la gran xemeneia que ha esdevingut símbol de l’edifici, i de fet dins la foneria n’hi havia una altra de semblant però més petita. A diferència d’altres annexos que s’han enderrocat, aquest tenia un estil semblant al del cos central de la fàbrica, amb les característiques columnes de ferro i grans finestres. A més, és el punt d’accés al soterrani, on es conserva la maquinària original, molt valuosa i que ara ha quedat a la intempèrie.
La fàbrica abans i després de l’enderroc de la foneria (esquerra) i la fusteria (dreta) // Jose Polo ; Jordi Julià
Un enderroc anunciat
El projecte per convertir la fàbrica en una biblioteca, elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i presentat ja fa uns mesos, aposta per retornar el complex al seu estat inicial. Des d’un principi es va explicar que s’enderrocarien les naus annexes, i llavors l’anterior regidor de Cultura, Jordi Romeu, ja va avisar en un article a Viu Molins de Rei que «ens podem trobar que s’amputi una part valuosa del recinte», en referència a la foneria.
Des de l’Ajuntament argumenten que l’informe en què s’han basat «certifica que la foneria va ser construïda l’any 1917 i no té cap valor patrimonial o artístic», i alhora que l’enderroc «s’havia exposat públicament a representants d’entitats vinculades al patrimoni local i amb representants de tots els grups polítics sense que es mostrés cap objecció«. No obstant, l’oposició sempre ha reclamat més debat públic sobre el projecte.
L’informe no recomanava l’enderroc
El projecte de l’Àrea Metropolitana per la nova biblioteca s’ha basat en un informe històric i arquitectònic del 2012 encarregat per la pròpia entitat responsable de l’enderroc. Aquest exhaustiu estudi creua les dades de documents històrics amb l’anàlisi arqueològica i arquitectònica. Alguns dels documents eren inèdits, i han permès saber, per exemple, que l’arquitecte va ser Josep Oriol i Bernadet, conegut per la fàbrica de Can Ricart, al Poblenou.
L’estudi no parla del valor patrimonial de la majoria d’espais, i tampoc ho fa de la foneria ni de la fusteria -una nau adjacent que sí que tenia característiques molt diferents. Només les descriu, relata quan es van construir i reformar, i indica que donaven a un passatge, el qual sense els edificis ha desaparegut. També indica que la foneria dóna accés al soterrani, on es conserva la maquinària. En aquest sentit, recomanen «un circuit de visita pública a aquests espais d’indubtable interès ja que permetrien visualitzar in situ els diferents sistemes i processos de generació d’energia que estaven a la base del funcionament de la fàbrica». Amb l’enderroc, l’accés i part de la maquinària han quedat a la intempèrie.
En canvi, l’informe sí que recomanava enderrocar altres espais annexos, més petits que la foneria i la fusteria, i que en aquest cas estaven adossats a la façana principal, de cara al Terraplè. L’estudi indica: «Tots aquests edificis, alguns d’ells molt precaris, alteren notablement la imatge unitària de la façana oest de la fàbrica. Pensem que caldrà contemplar la seva possible eliminació». Això ja s’ha fet, juntament amb la foneria i la fusteria, i només queda una estació transformadora.
Un espai molt transformat
No s’han trobat els plànols de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, de manera que l’informe s’ha basat en l’anàlisi arquitectònica i arqueològica per afirmar que els edificis originals del 1858 eren tres, els únics que han quedat després de l’enderroc. El plànol més antic seria posterior, però no té data. En aquest primer plànol ja apareixen unes construccions on hi va haver la foneria i la fusteria.
Al plànol del 1917 es veu com s’han ampliat aquests dos espais. El següent plànol és del 1943, i s’hi veu com l’estructura interna de la foneria ha canviat. Per tant, entre 1917 i 1943 es van eliminar les parets internes i es van substituir per les columnes de ferro característiques de la fàbrica.
L’estudi anterior donava molt valor a la foneria
En l’anterior mandat, quan governaven Iniciativa i Esquerra (IiE), ERC i CiU, el llavors regidor de Cultura, Jordi Romeu (IiE) va encarregar un informe preliminar sobre l’edifici. L’estudi, del 2009, tenia molt menys pressupost que el de l’AMB (9.800€ l’un i 29.500€ l’altre), i a diferència de l’altre no es basava en l’anàlisi documental.
No obstant, aquest estudi dedicava molt més espai a parlar de la foneria que el del 2012. A partir de l’anàlisi arquitectònic, afirmava que «presenta les mateixes característiques estilístiques i constructives de tot el conjunt de la fàbrica». Finestres i portes amb arcs rebaixats, cornises motllurades, i el mateix estil constructiu que la xemeneia els feien concloure que s’hauria construït «en el mateix moment que el conjunt».
També destacava que hi havia un mur diferent que podria fer pensar que «estaria aprofitant una construcció anterior» que podria ser «el molí de quatre moles anterior a la fàbrica». Les troballes arqueològiques posteriors ho han descartat, i de fet aquests murs són els que hi ha a tota la fàbrica.
Aquesta és una clara defensa del patrimoni de la Vila, aquesta i l’estat del Palau o Sant Pere Romaní, o s’abandona, o es tira a terra i així ningú es queixa que està en mal estat. Pim Pam!
Sembla que per a segons quins gestors oblidar és més fàcil que fer front a la història.