El govern ha demanat una subvenció per finançar la restauració de la riera de Vallvidrera i sol·licitarà ajudes en matèria energètica, turística, cultural i de mobilitat. Per commemorar el Dia d’Europa, el consistori ha organitzat una xerrada centrada en el paper de la Unió Europea en les crisis i la Guerra d’Ucraïna.
Els fons Next Generation de la Unió Europea no han arribat a Molins de Rei, però la intenció de l’Ajuntament és demanar ajudes “en tots els àmbits en els quals hi ha projectes i es compleixen les condicions”. Així ho ha assegurat l’alcalde, Xavi Paz, en declaracions a Viu Molins de Rei durant la celebració del Dia d’Europa. Aquesta jornada commemora el naixement de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, els antecedents de la Unió Europea, el 9 de maig de 1950.
Concretament, Paz assegura que, a través de la Fundació Biodiversitat adscrita al Ministeri per la Transició Ecològica, han demanat una subvenció per cobrir la totalitat del projecte de restauració de la riera de Vallvidrera, actualment en procés de licitació. “Estem esperant una resposta, que esperem que sigui positiva”, afegeix el batlle. Algunes localitats del Baix Llobregat ja han rebut llum verda dels Next Generation per desenvolupar projectes.
Més enllà de la riera, també estan treballant a aconseguir ajudes en altres àmbits com la mobilitat, el turisme i les polítiques culturals. Per últim, l’objectiu del govern és rebre subvenció en totes les mesures incloses dins del Pla Local per l’Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC) que tinguin a veure amb la transició energètica.
El primer Dia d’Europa
En aquest sentit, aquests fons són un instrument de la Unió Europea per afrontar les problemàtiques derivades de la pandèmia i de la crisi climàtica, i estan enfocats, en gran part, a impulsar la transició energètica i digital. En total, sumen 750.000 milions d’euros, dels quals Espanya n’opta a 140.000 milions.
Els Next Generation s’han mencionat al manifest de l’Associació Catalana de Municipis, que el regidor d’Assumptes Europeus, Àlex Herrero, ha llegit aquest dilluns durant els actes del Dia d’Europa. El text se centra en el paper dels municipis per “dissenyar una Europa en pau que treballi per la igualtat i impulsi una veritable transformació ecològica”, fent referència als grans reptes de la societat actual.
Just després, la Federació Obrera ha acollit un col·loqui amb diferents experts en política i dret europeu on han reflexionat sobre el paper de l’administració europea en les crisis i, sobretot, en la guerra d’Ucraïna.
El paper a les crisis
Conduït per Pau Mas, el director de la Fundació Catalunya Europa, han participat en l’acte la professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea de la UAB, Montse Pi; Albert Garrido, periodista i professor a la UPF i la UIC, i Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu.
Sobre el paper de la Unió Europea envers les crisis, Pi ha considerat que l’ens va néixer “amb un objectiu civilitzador” després dels horrors de la Segona Guerra Mundial i ara han sorgit “nous projectes que ho legitimen”. En aquest sentit, ha posat com a exemple fenòmens i problemàtiques que traspassen fronteres, com les desigualtats socials, la pandèmia i la crisi climàtica. “Exigeix una solució comuna”, ha sentenciat.
Passant a parlar concretament de la guerra a Ucraïna, Ferrer ha considerat que els països de la comunitat han estat durant anys en una posició “molt còmoda”, protegits pels Estats Units i l’OTAN. Ha recordat com, des de l’època del president Barack Obama, el país nord-americà ha pressionat als Estats europeus per incrementar la seva despesa militar.
Tot i això, i tal com ha conclòs Garrido, l’últim ponent, ampliar les competències de la Unió Europea en política exterior implicaria modificar els tractats, el que és “pràcticament impossible d’afrontar”. En aquest sentit, ha recordat que és el cap d’Estat d’un país qui declara la guerra i segella la pau, el que implicaria “crear un conflicte de sobirania de dimensions còsmiques” a la Unió Europea.
