El ple municipal ha donat llum verda unànime a una comissió que vetllarà per la protecció d’immobles històrics al municipi. És una comissió que entra dins del Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic (PEPHA), aprovat fa uns mesos.
Fa més d’una dècada que Viu Molins de Rei explica en profunditat les informacions del ple municipal. Fes-te soci del diari.
Molins de Rei tindrà una comissió que s’encarregarà de vetllar perquè els immobles històrics i arquitectònics del municipi es conservin. El ple municipal d’abril ha aprovat per unanimitat la creació d’aquest organisme que a la pràctica farà un seguiment del catàleg de protecció del Pla Especial de Patrimoni Històric i Arquitectònic, l’anomenat PEPHA, aprovat definitivament l’any passat.
El regidor de Patrimoni, Miguel Zaragoza, ha explicat al ple que la comissió estarà presidida per l’alcalde i comptarà amb el president de l’àrea de Sostenibilitat i Territori, Ramon Sánchez, que també hi serà com a regidor d’Obres i llicències. El mateix Zaragoza hi figurarà com a responsable de Patrimoni.
A banda dels càrrecs del govern municipal, la comissió també tindrà representants de tots els grups polítics que conformen el consistori, a més de tècnics municipals de diferents àrees que hi estiguin relacionades. Fins i tot, Zaragoza ha dit que s’oferirà als grups municipals poder convidar persones expertes en patrimoni perquè puguin formar part de la comissió.
Grups polítics com ERC i Molins En Comú han celebrat la creació de l’organisme, sobretot si ha de servir per millorar el catàleg de protecció d’immobles que hi ha, que justament serà una competència de la comissió. També han agraït que es pugui comptar amb veus expertes.
La comissió és un organisme que ja estava previst dins del desplegament del PEPHA, sobretot perquè ha de ser el punt de trobada de l’Ajuntament per legislar sobre el catàleg de protecció d’immobles que inclou el pla aprovat el 2017. El catàleg de protecció, però, ha patit canvis en els últims anys. Per exemple, a finals del 2019 l’Ajuntament el va haver de modificar per eliminar l’edifici de l’estació, que no es pot protegir a àmbit municipal perquè és titularitat d’una altra administració.
L’objectiu de la comissió: evitar les pèrdues patrimonials del passat
El nou organisme ha de servir sobretot per evitar que cap immoble ni element patrimonial més sigui enderrocat com va passar fa cinc anys, quan l’Ajuntament va donar llum verda a enderrocaments d’edificis singulars a falta d’un pla específic que determinés quins immobles calia protegir.
Per exemple, es va permetre enderrocar elements del patrimoni històric local com el pont de Can Capellans, un dels més singulars de tot el recorregut de l’històric Canal de la Infanta. L’Ajuntament i la junta de regans del canal en van autoritzar la destrucció per unes obres que volien ampliar l’aparcament d’una nau industrial. La Generalitat, però, recomanava protegir-lo.
De fet, va ser llavors quan el consistori es va plantejar elaborar un catàleg de protecció que establís quins elements i edificis calia protegir, però la voluntat va quedar en paper mullat i, després de la destrucció del pont de Can Capellans –i sense un pla de patrimoni que tampoc ho impedís– a finals del 2016 l’Ajuntament va tornar autoritzar l’enderrocament d’un immoble singular: una de les poques cases originals que quedaven al passeig del Terraplè.
Fins i tot, un cop aprovat inicialment el Pla especial de patrimoni el novembre del 2017, hi va haver immobles que també van anar a terra com, per exemple, Cal Cardona. L’emblemàtica casa de la plaça de Catalunya era a la llista d’edificis que calia conservar i per això tenia prohibit l’enderroc pel seu valor patrimonial.
L’edifici, però, es va poder enderrocar sense problemes tot i la suspensió de llicències perquè els propietaris van demanar un certificat d’aprofitament urbanístic just abans que l’Ajuntament aprovés la suspensió de llicències, que els va blindar de cara a futurs canvis en la normativa.
Un catàleg amb 181 finques a protegir
El catàleg de béns a protegir, que és el que controlarà la nova comissió, consta de 181 finques en què hi ha algun element amb valor històric a conservar. Tot i així, el pla també fa referència a un conjunt de 500 elements. Per exemple, en molts casos no és tot l’edifici el que es protegeix, sinó alguna part concreta com la façana o altres aspectes més específics com és el cas del mural “La cèl·lula de la vida” que hi ha a l’exterior de la fàbrica de l’antiga UCB Pharma del polígon El Pla. L’edifici no es protegeix, però el mural sí.
Cada una de les finques incloses té un nivell de protecció diferent: l’1 (Integral) afecta majoritàriament a edificis públics. És el cas de El Molí, el Palau dels Requesens i la Federació Obrera. Tot i així, també n’hi ha de privats com ara la finca modernista de Cal Tarragó, a la cruïlla del carrer Jacint Verdaguer amb Pintor Carbonell.
En el nivell 2 (Conservació) i el 3 (Parcial) hi ha la immensa majoria de les finques que apareixen al catàleg. En aquest cas es vetlla per la conservació d’elements específics dels immobles seleccionats com les rajoles de l’anunci ‘Kelvinator’ que hi ha a les escales del carrer Major. També hi ha elements de la majoria de cases particulars del Centre Vila i edificis d’entitats com el Foment Cultural i Artístic i la Joventut Catòlica, a més de construccions més recents com l’antic ambulatori i la llar d’infants El Rodó.
Pel que fa al nivell 4 (Ambiental), es tenen en compte immobles com la Torra Balari i l’església, així com algunes cases particulars. Aquest nivell implica harmonitzar la construcció amb l’entorn, ja sigui amb el tipus de finestres o els tons de color de les parets. Però el pla també inclou un últim nivell: el 5 (Documental).
En aquest cas es permet l’enderrocament total de l’edifici, però es demana que se’n faci un estudi previ perquè en quedi constància. En aquest nivell hi ha, per exemple, la casa del Terraplè que es va enderrocar, i les de la plaça de l’Ajuntament, la plaça de la Bàscula i el carrer Rafael Casanova. Són immobles que inicialment estaven protegits, però que van anar a terra durant la tramitació del pla i abans de la suspensió de llicències.
El catàleg de béns també protegeix 11 masies en sòl no urbanitzable i altres conjunts com l’ermita de Sant Pere de Romaní (s.XI), així com diferents oratoris, aqüeductes, fonts i cabanes de pedra seca situats enmig de la muntanya, entre d’altres.
La comissió vetllarà sobretot per la protecció dels immobles que es troben en els nivells 1, 2 i 3.
