Recentment l’Ajuntament de Molins de Rei ha invertit 6.000 euros en la compra de quatre tauletes electròniques pels agents de la Guàrdia Urbana. Amb elles podran agilitzar la seva feina diària, consultant dades i realitzant tràmits de forma autònoma des del carrer sense haver de fer trucades a la comissaria. La digitalització és positiva si fa la feina dels treballadors més àgil i pràctica.
S’han generat més dubtes sobre si el model de seguretat ciutadana necessita un dron per controlar el que passa al municipi des dels aires. També és cert que, arran de la pandèmia, nombroses policies locals de Catalunya estan apostant per aquest tipus d’artefactes i això significa que els professionals de la matèria els demanen.
Però la Guàrdia Urbana no urgeix ni tablets ni drons. El que necessita de forma urgent són més recursos humans. Les noves tecnologies poden ajudar però encara ajudaria més disposar de més agents millorant les condicions laborals dels treballadors municipals.
Segons les últimes dades aportades per l’Ajuntament, revelades pel regidor de Seguretat en una entrevista a Viu Molins de Rei, el cos policial municipal està dotat de 41 persones. Entre baixes, expedients i places vacants, només en treballen 24. No és una situació puntual, porten molts anys amb una casuística similar. Ja al 2016 es van negar a fer més hores extra davant jornades de treball interminables. Era la seva forma de fer vaga, dret que legalment no tenen.
Des de llavors, el conflicte laboral ha anat manifestant-se amb episodis d’intensitat més gran i més baixa, però el problema de fons, la falta de recursos humans, no s’ha acabat de solucionar del tot encara que s’han fet algunes accions. Són la baula més delicada del mal endèmic d’aquest ajuntament, l’escassetat de persones dedicades a treballar per la funció pública municipal.
En el cas de la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament va obrir una convocatòria amb l’objectiu d’incorporar més agents. La pandèmia la va frenar. Mala sort. Però cal reaccionar. Altres municipis del nostre entorn, com Castelldefels, han esquivat les limitacions del virus fent la promoció a l’aire lliure. 800 aspirants examinant-se.
És possible, doncs, reaccionar. Quan ho farà Molins de Rei? Em consta que s’estan fent moviments per solucionar aquesta problemàtica, però encara no s’ha fet públic res concret. És evident, com deia en Miguel Zaragoza en aquella conversa, que la solució no és tenir més policies a cada cantonada. De fet, estaria completament en contra d’un excés de policies al municipi.
Potser l’equilibri és, simplement, tenir un cos policial local amb els agents que corresponen. Dignificar el seu ofici amb unes condicions laborals adients. Ni més ni més que el que és convenient per a la resta de treballadors municipals.
Cruïlla Carretera
Acabo presentant aquest espai. Sóc en Jose Polo, periodista que des de fa 10 anys dirigeix el Viu Molins de Rei conjuntament amb en David Guerrero. Durant aquest temps he passat per diversos mitjans de comunicació i, des de fa gairebé cinc anys, faig la informació del Baix Llobregat i l’Hospitalet al diari La Vanguardia.
Aquest fet laboral m’ha permès no redactar diàriament les informacions de Molins de Rei al Viu. Tot i coordinar l’equip, són altres companys els que estan a primera línia. Amb tota l’experiència acumulada i certa distància per tenir un prisma d’anàlisi més reflexiu, a Cruïlla Carretera donaré la meva opinió sobre l’actualitat molinenca cada 15 dies. Al Viu Molins de Rei pensem que les opinions són de les persones, per això no fem editorials.
Tinc 32 anys i he viscut tots ells a l’avinguda Barcelona, el que anomenem popularment La Carretera. Més d’una vegada he sentit a dir que aquest punt és com una mena de frontera a Molins de Rei. El lloc de pas on el poble es divideix en dos mons diferents: el que hi ha Carretera direcció a la plaça de la Creu, i el que hi ha direcció al barri del Canal.
És cert que hi ha molts Molins de Rei dins de Molins de Rei. Però jo somio que la Carretera algun dia serà una cruïlla, un encreuament de camins, un punt de trobada entre aquestes realitats. Un carrer per viure i conviure, com deia en Joan Sellés en aquest article.
Aquí sou benvinguts tots. Però seran els socis de Viu Molins de Rei els que llegireu primer aquests articles. Per alguna cosa valoreu la nostra feina en temps de fake news i periodisme de copiar i enganxar notes de premsa d’empreses i administracions públiques. Aquí sempre intentem anar més enllà, ja ho sabeu.
