La poetessa i el guitarrista obren la Setmana de Poesia a les Cases amb poemes sobre les vivències personals i reflexions procedents dels llibres d’Amigó.
El sol se’n va quan la poetessa Sílvia Amigó i el guitarrista Toti Soler pugen a l’escenari del pati de Ca n’Ametller. Amb la tènue llum del vespre, han estat els encarregats aquest dimarts d’iniciar la cinquena edició de la Setmana de Poesia a les Cases en honor al poeta Francesc Garriga Barata. La música i poemes sobre l’amor, els records de la infància i reflexions doloroses de l’autora han aconseguit commoure el fidel públic de la setmana poètica.
Amigó, que era la primera vegada que feia un recital dels seus poemes, ha arrencat la vetllada amb paraules de la filòsofa Maria Zambrano per presentar l’acte: «Parla de la solitud i la consciència que som éssers solitaris, però d’aquesta consciència neix la necessitat d’evocar amor. Aquest acte no deixa de ser un recital que ve de la solitud i va cap a l’amor».
Ho ha fet acompanyada pels acords de la composició El despertar, que Toti Soler ha interpretat a la guitarra i que també han servit per donar pas als versos del primer llibre poètic d’Amigó, L’ara ets tu, sobre l’amor d’una mare i una dona, i combinades amb cançons interpretades per Soler. «Són temes de bressol escrits i musicats per les meves filles», ha apuntat la poetessa.
De fet, la música de Soler ha servit de bressol per passar al segon llibre d’Amigó, Respirar per la ferida, que l’autora ha presentat com “un examen de consciència de per què algunes paraules fan mal i altres fan bé”. Cada poema del llibre compara dues paraules aparentment sinònimes, però amb matisos diferents com “misteri i silenci” o “nus i llaç”.
Records d’infantesa
Com a cirereta del pastís, Amigó ha donat pas al seu últim llibre, Ma, en referència a una arrel grega que significa interval o espai de temps. Amb una veu ferma però emocionada, l’artista ha entonat dos poemes “fets en una nit d’insomni” que reflecteixen un “procés vivencial molt dolorós però compartible”.
El recital ha acabat amb un poema de Francesc Garriga, just després que Amigó en recités un parell sobre “records infantils de qualsevol nen del Penedès”, la terra on justament va néixer.
«La distància social ho pot fer més fred, però la poesia és el que evoca proximitat», deia l’organitzador de la setmana poètica, Toni Moreno, abans de començar el recital. I així ha estat, tot i l’atmosfera de pandèmia l’art de les muses ha fet de pont, reduint les distàncies socials amb les paraules com a vehicle.
