L’alcalde Xavi Paz no valora el polèmic acord per l’ús dels romanents municipals «fins que no sigui vigent». Assegura que l’Ajuntament ja ha invertit 1,7 milions del 2,3 que tenia de l’any passat i remarca que les demandes pel finançament del món local no només van destinades al Govern central sinó que també a la Generalitat.
Tot i que l’àmbit municipalista no parla d’una altra cosa durant aquest mes d’agost, l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, no s’ha posicionat sobre el decret llei que, a grans trets, demana que els ajuntaments cedeixin al Govern central els seus romanents per després retornar-los en un termini màxim de 15 anys i que ofereix 5.000 milions d’euros a fons perdut per a ús municipal.
L’acord ha estat recentment ratificat per Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), amb l’únic vot a favor del PSOE i l’abstenció d’Unidas Podemos, i ha topat amb el rebuig de diversos dirigents del món municipal, de diferent color polític, que s’hi han manifestat en contra. Sense anar més lluny, l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC), de la que el propi Paz és vicepresident, ha mostrat el seu rebuig a la mesura.
«Analitzarem tots els escenaris, però farem les valoracions en el moment que tinguem el decret convalidat», respon Paz a Viu Molins de Rei, al·legant el fet que el text encara ha de passar pel Congrés dels Diputats, enmig d’un context ple de veus discordants que fan dubtar que el decret aconsegueixi suport suficient per tirar endavant.
Tot i això, l’alcalde socialista defensa que l’acord elaborat pel seu partit germà a La Moncloa permet la utilització del superàvit. Segons Paz, «l’actual decret ja preveu que hi hagi retorn d’aquest romanent. Per tant, es podria permetre la seva utilització».
L’Ajuntament ja ha utilitzat gran part del romanent
Xavi Paz posa de relleu el fet que, dels 2,3 milions d’euros que Molins de Rei tenia de romanent del 2019, ja se n’ha gastat 1,7. Aquests diners han anat destinats a «fer front a les primeres conseqüències de la crisi de la Covid-19», unes necessitats que el batlle ha considerat «urgents». Per tant, «indistintament dels acords que pugui haver-hi, l’Ajuntament ja ha fet un pla de xoc contra la crisi».
En relació amb els 5.000 milions que el govern de l’Estat oferiria -si el decret tirés endavant- a aquells ajuntaments que cedissin el romanent, l’alcalde ha afirmat que «qualsevol mesura que incrementi el finançament local és benvinguda», però ha recordat que no vol «anticipar escenaris que no estiguin confirmats». Paz va assegurar un parell de mesos que volia utilitzar el 100% del superàvit municipal a la lluita contra la crisi derivada de l’aparició del coronavirus.
Contra la regla de la despesa i la llei de sostenibilitat
Paz ha estat un ferm defensor que els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit per a qüestions municipals i, en aquest sentit, sí que ha manifestat el seu desig que «quedi sense efecte la regla de la depesa com a mínim en el decurs del 2020-2021».
Aquesta norma constitueix una restricció econòmica perquè vincula la quantitat màxima que les administracions locals poden gastar amb el producte interior brut (PIB). També demana una derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, igualment destinada a restringir l’ús dels fons econòmics per part del món local. Una postura majoritària a plenari municipal.
Demandes a la Generalitat
Paz ha explicat que les demandes de finançament per part del món local no van dirigides únicament al govern de l’Estat, sinó que també a la Generalitat de Catalunya. Així, demana al govern de Torra «un fons de cooperació local extraordinari» i lamenta que no s’hagi produït encara.
També fa èmfasi en la necessitat de fer «una millora estructural del finançament local» i recorda que «és l’únic que no s’ha vist millorat des de l’inici de la democràcia». L’alcalde reconeix i valora que hi hagi hagut un traspàs «de fons de finançament des del govern de l’Estat a les comunitats autònomes», però critica que això «no ha derivat fins al finançament local».
