Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 a Molins de Rei han donat la victòria a Esquerra Republicana amb un 27%. Junts per Catalunya i Ciutadans empaten en les següents posicions amb un 20%. Tot i l’augment en un 5% de la participació, el suport a l’independentisme és exactament el mateix que el 27-S: un 53%.
Molins de Rei segueix la tendència general en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre però alhora va per lliure. Igual que a Catalunya, la participació ha crescut. 16.742 molinencs han votat i el percentatge s’ha enfilat fins al 86,94%, per damunt de la mitjana catalana (81,94%) i superant la xifra ja rècord a què es va arribar el 27-S del 2015 a Molins de Rei del 82,55%.
Que hi hagi hagut més vots no ha provocat cap canvi en el suport a l’independentisme. De fet, manté uns resultats pràcticament calcats: la suma dels partits que volen un estat independent representa un 53,48% dels vots a Molins de Rei, mentre que a les eleccions al Parlament del 2015 va ser un 53,86%. S’ha passat dels 8.423 suports de fa dos anys fins als 8.899 que han obtingut ara. En canvi, al conjunt de Catalunya l’independentisme s’han quedat en el 47,49%.
L’1 d’octubre, van ser 9.112 els que van marcar ‘Sí’ dels 10.250 que van votar a Molins de Rei. Es van comptar 213 vots més per la independència aquell dia que en les eleccions d’ara.
Però, dins els blocs, sí que hi ha hagut canvis respecte les passades eleccions, i a més marquen diferències amb els resultats de Catalunya i també amb els del Baix Llobregat. Si tant a Catalunya com al Baix Llobregat ha guanyat Ciutadans, a Molins de Rei han quedat tercers. I si la divisió dins Junts pel Sí ha donat més vots a Junts per Catalunya (la candidatura de Puigdemont) que a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Molins de Rei ha estat al revés i els republicans han quedat primers guanyant així les eleccions.
Així doncs, ERC encapçala la llista de vots a Molins de Rei amb 4.546 suports, un 27,22%. Segon ha quedat Junts per Catalunya (JxC), que ha obtingut 3.440 vots (un 20,60%) i el segueix a molt poca distància Ciutadans (3.357 vots i un 20,10%).
Si Junts pel Sí -que aglutinava CDC i ERC- va tenir un 43,81% de vots el 2015, anant per separat com a Junts per Catalunya i ERC ho han ampliat fins al 47,99%. La perjudicada ha estat la CUP, que passa dels 1.572 vots (10,01%) del 2015 als 913 d’ara (5,47%).
Ciutadans puja un 39%
No obstant, el partit que més puja és Ciutadans amb un increment de vots del 39%. I això, sense haver fet ni un sol acte de campanya a Molins de Rei. El 2015 hi va haver 2.405 molinencs que van triar la seva papereta (un 15,31%), xifres que el van situar per primer cop com a segona força a Molins de Rei. Ara han arribat fins als 3.357 (un 20,10%). Les primeres dades del recompte a Molins de Rei els situaven com a guanyadors, la qual cosa indica que han estat la força més votada en algun barri de Molins de Rei. Tot i això, el percentatge és inferior que a Catalunya, on ha estat d’un 25,37%, i que al Baix Llobregat, on han obtingut un 31,65% arribant al 32,93% en poblacions com ara Sant Boi de Llobregat.
El PSC també creix però no ho fa tant com Ciutadans i veuen com se’ls eixampla la distància amb el partit d’Arrimadas. S’hauran de conformar amb la quarta posició després d’obtenir 2.452 vots (un 14,68%), quan el 2015 van ser 2.082 i un 13,25%, seguint bastant fidelment la tendència general a Catalunya.
I, mentre que Catalunya en Comú – Podem baixa a Catalunya, a Molins de Rei han aconseguit resistir enmig de la tempesta i mantenir gairebé tots els vots que van obtenir el 2015. Dels 1.385 (8,82%) que van votar a Lluís Rabell i Catalunya Sí que es Pot fa dos anys, s’ha mantingut en els 1.357 (8,13%) de la formació liderada per Xavier Domènech.
Ells són, juntament amb la CUP i el PP, els únics que perden vots. En el cas del Partit Popular, ja va tenir una presència testimonial a Molins de Rei en les passades eleccions (779 vots i un 4,96%) però ara han baixat encara més. 403 persones els han votat. Representa un 2,41%, un percentatge que, si es traslladés al Parlament, no els donaria representació perquè s’ha d’obtenir un 3% com a mínim.
