La Llar d’Acollida Magdalena Bonamich, on Càritas allotja persones amb dificultats per trobar un habitatge digne, compleix tres anys en funcionament havent acollit 18 persones i amb 10 més esperant per ser acollides.
Completa i amb llista d’espera. Aquest 25 de gener es compleixen tres anys de l’obertura de la Llar d’Acollida Magdalena Bonamich, una casa que la feligresa de qui pren el nom va deixar en herència a l’Església i on Càritas ha instal·lat una residència per a persones que no tenen accés a un habitatge digne. En aquest temps, 18 persones hi han estat allotjades, però hi ha 10 persones més en situació d’emergència que estan en llista d’espera.
«Som conscients que som un granet de sorra i que no podem arribar a cobrir totes les demandes que rebem», diu Càritas en un comunicat. L’objectiu de la llar no només és respondre a l’emergència de les persones que no tenen casa, sinó també «cercar alternatives perquè puguin viure autònomament i no hagin de dependre d’entitats socials«. En el procés d’acompanyament hi ha acompanyat un equip de voluntaris i professionals amb el suport de Càritas de Molins de Rei i de Sant Feliu de Llobregat.
Fins a 20 mesos per resoldre els casos
No obstant, l’entitat vinculada a l’Església també lamenta: «Cada cop costa més arrencar els processos d’autonomia personal, ja que el mercat d’habitatge no s’ajusta a la realitat econòmica que tenen les persones que passen per la llar». Això ha fet que no hagin pogut allotjar a tantes persones com haurien volgut, perquè els problemes per trobar solucions fan que les estades vagin dels 12 als 20 mesos.
La llar ha actuat coordinadament amb els Serveis Socials de Molins de Rei, que han derivat sis persones cap a la casa. Tots els habitants de la casa en els darrers tres anys estaven en edat laboral: tenien entre 22 i 65 anys.
De cara al futur, la Llar d’Acollida es planteja «conscienciar la resta de la societat que el dret a l’habitatge ha de ser factible i amb garanties per a aquelles persones que, de vegades, queden al marge», en la línia del que ha aconseguit Magdalena Bonamich amb la seva donació pòstuma.
