La propietària del comerç de roba Trento Selection, situat al carrer Major, denuncia haver patit diverses pintades i actes vandàlics des del dimarts 21 d’octubre degut a una campanya publicitària. Grups feministes del municipi qualifiquen la publicitat dels aparadors de “sexista” però no reconeixen haver comès cap dels incidents.
Coco Chanel deia que “no existeixen les dones lletges, només dones que no es saben arreglar”. En la mateixa línia Valentino, el famós dissenyador italià, explicava que “la moda és perdurable i atemporal, com l’estil i el bon gust innat a la dona”. Menys coneguda és la cita de la protagonista de Sexo en Nueva York Carrie Bradshaw on afirma: “M’agrada tenir el meus diners on els pugui veure, penjant de l’armari”. Aquestes tres frases formen part d’una campanya publicitària que va engegar la botiga Trento Selection, situada al carrer Major, entre els seus seguidors a les xarxes socials. Les frases, que estaven exposades a l’aparador de la botiga des del dia 15 d’octubre, s’emmarquen en un concurs on els participants triaven una de les frases i podien guanyar uns pantalons de premi.
La propietària, Dolors Lobato, ha explicat a Viu Molins de Rei que ha retirat la campanya tement possibles accions contra el seu negoci. I és que el dia 21 d’octubre Lobato assegura que va haver de netejar l’aparador de pintades on acusaven l’establiment de “sexista, capitalista i fals”. Dos dies després, dijous 23, la persiana del comerç estava forçada i s’havia llençat a dins una bomba fètida. També hi constava una altra pintada a la façana i les frases estaven ratllades amb rotulador permament. Lobato defensa la seva postura al·legant: “És la meva manera de guanyar-me la vida”. La propietària, molesta per la polèmica, assegura amb rotunditat: “Ningú em pot obligar a treure la meva publicitat del meu propi negoci”. Lobato també afirma que l’assegurança de la botiga, al tractar-se d’una franquícia, no cobreix les pèrdues provocades per aquests danys.
Alguns col·lectius acusen Trento de “sexista”
Abans dels atacs a aquest establiment, la publicitat de l’aparador va cridar l’atenció d’alguns activistes d’Arran, el Grup de Dones Molins o l’espai Mallolis, que ho consideren una via per “mantenir estereotips sexistes que defineixen la dona com un objecte, sense tenir en compte les seves capacitats humanes”. Ho afirma Susanna Martínez, membre del Grup de Dones Molins, que demanava la retirada immediata d’aquests eslògans.
Una vintena de persones es van adreçar a la botiga el dimecres 22 d’octubre per demanar que s’eliminés de forma “pacífica i educada” aquesta campanya, tot i que la propietària s’hi va negar, després de la concentració en favor de l’anomenada Vaga de totes. Cap d’aquests col·lectius reconeix l’autoria dels fets vandàlics.
Durant tota la tarda del mateix dimecres es van repartir octavetes on Arran Molins feia una crida per anar a reclamar la supressió de la campanya publicitària i s’anunciaven accions. “Si no ho treuen, farem pública la nostra insatisfacció fins aconseguir el nostre objectiu”, asseguraven. El dia després aquesta mateixa organització assegurava que les pintades “no eren obra” seva a través de les xarxes socials. Argumentaven, a més, que les pintades estaven fetes en castellà quan ells sempre que actuen fan servir el català.
La Guàrdia Urbana, absent
Des de les quatre de la tarda del dimecres 22 la propietària va avisar la policia local per evitar qualsevol incident, sabent que grups d’aquests col·lectius volien fer pressió al comerç. El cos policial, però, mai va aparèixer per mediar en el conflicte. El cas ja ha estat denunciat als Mossos d’Esquadra, que ara investiga l’autoria dels incidents.
Només és una campanya de publicitat. Les persones, com la propietaria, busquen guanyar-se la vida, com tothom. Es pot estar d’acord o no amb el que diuen les frases però el cas és que la senyora Lobato no les va dir ella, són frases d’alts dissenyador de moda. A més a més, ella deia que opinessin en les frases.
D’altra banda, grups feministes o Arran pensen que aquestes frases són sexistes. Només és la seva opinió. Però actuant amb amenaces i obligat a retirar la publicitat va en contra del dret a la llibertat d’expressió. Que opinin el que vulguin però que no amenacin!
Tothom té dret a fer el que vulgui i posar publicitat no és un delicte. La publicitat ajuda als comerços. I aquestes frases no són eslògans de la franquícia, són d’altres persones!
Totalment d’acord amb tú. No hi ha dret. A sobre els progressistes de l’Ajuntament (ICV, ERC i tota la pandilla) defensen tots aquests colectius feministes. Aquesta acció quedarà totalment impune. Si d mi depengués, vandalisme contra propietat privada, 2 anyets a la presó amb les dones Wad-Ras. A veure si al sortir segueixen pensant igual.
Madre mía vaya tontería más grande, me quedo alucinada … Soy mujer soy,femenina y me gusta la igualdad , pero para mi este tipo de mujeres considero que han perdido la razón con las formas…Y ahora diré algo más, mujeres de Molins ,mujeres de Cataluña, a partir de los cuarenta no te abandones, quierete ve a la peluquería y no uses zapatos feos. Quierete por favor . Necesitamos una maratón de Sexo en Nueva York .
Infantil, acció eixelebrada, tant la nocturna com la conjunta, que des de el meu punt de vista, treu a la llum inseguretats i crea de pas un clima de malestar i desconfiança que acabarà afectant les persones que són feministes integrals i que fan bona feina, no només a Molins, penso que això afecta el moviment feminista en general, a la visió que podran tenir algunes persones arran d’aquestes actuacions. Per altra banda hem crida l’atenció el fet que en aquests col·lectius també la gent té els seus rituals d’higiene i guarnir essent amb materials reciclats o no i quantes vegades no hem escoltat converses felicitant-se en algun dia que s’hi havien fica’t una peça diferent, maquillat els ulls etc. Una llàstima haver d’arribar en aquest punt i només espero que és restableixi la bona convivència
La propietària va perdre els papers quan la gent del Grup de Dones van anar a parlar amb ella per explicar-li els motius pels quals consideraven sexistes aquestes frases. Van anar dones de totes les edats, des de joves de 20 anys fins a dones jubilades i la propietària de la botiga Trento els hi va començar a dir que es dutxessin perquè feien mala olor i els hi va arribar a llençar ambientador amb un spray.
I cap d’aquest colectius te res a veure ? Llavors de ben segur una persona amb spray anava pel carrer major i per inspiracio divina va posar aixo
Bonminyonisme. Neologisme que m’acabo de treure de la màniga, inventat expressament per referenciar a tots aquells i aquelles que, malgrat els seus esforços per aparentar radicalitat (preferentment política, però no només), acaben sempre per aixecar les mans i, (ara sí!) amb cara de bons minyons i bones minyones, alçar la veu amb un mesquí “jo no he sigut.”
De tota aquesta història, notícia i polèmica incloses, només trobo interessant aquesta part. Com a preludi, pressuposaré la veracitat de les fonts. Aquest mitjà em mereix molt de respecte. Entenc que en el cas que membres d’Arran haguessin manifestat el seu acord amb el contingut de la pintada, malgrat no haver estat obra seva, així hagués quedat recollit a la crònica. Però això no és el que es desprén de la lectura.
Arran es desmarca de l’autoria de la pintada que apareix a la fotografía que es pot veure dalt. “No tenim res a veure”, diuen. Més concretament: “No l’hem feta nosaltres”. No és, precisament, una reacció que lligui massa amb certs valors o idees com la solidaritat o el suport mutu… Conceptes, per cert, molt propers a l’esquerra revolucionària a la que diu pertànyer Arran. Ensuma bonminyonisme.
I, perquè aquesta reacció? Perquè desmarcar-se d’una acció amb la que pots estar d’acord, ja que no intefereix ni contradiu la campanya? No es tractava de qüestionar els estereotips estètics imposats per l’industria de la moda, que tracta a la dona com un mer objecte? No ironitza envers això la pintada?
Desconec, òbviament, la resposta; però puc intuir diferents tendències…
1) Aquesta es deriva també del contigut de l’article… El fet de que estigui en castellà prova que Arran, mai dels mais, ha pogut fer aquesta pintada. El castellà ens exclou com a possibles autors (“culpables”?). Així de simple. Ah.. Molt bé. Em costa moltíssim acceptar aquest raonament (per simple) i, a la vegada, em sembla perillòs. Donar a entendre que Arran mai podrà reivindicar una pintada (o escrit) en castellà, simplement perquè atenta contra una suposada “esència” a la que s’ha d’obeïr, fa tremolar els fonaments socialistes i internacionalistes (veure http://arran.cat/qui-som/historia-i-principis/) sobre els que diu descansar l’organització juvenil de l’EI. (No tinc ni idea de qui ha fet la pintada però mola, i la frase està en castellà perquè la rima en català simplement no funcionaria, tan complicat era?)
2) Es desmarquen automàticament pel sol fet de què (estigui en l’idioma que estigui) no està signada. I Arran acostuma a signar les decoracions murals que apareixen de bon matí. Si aquest fos el cas… Perquè desmarcar-se expressament (si aquest hagues estat el cas en sentit literal, cosa que es desprén de la notícia)? El silenci hagués estat la reacció més inteligent i solidària. “No ho hem fet nosaltres però, com no ens molesta gens (ans al contrari) mantenim silenci.”
3) Ara ve la meva… El bonminyonisme. Em ve al cap un bon antònim, un contrari: desobediència. Us sona aquesta paraula? S’haurien de fer veritables esforços per conjugar-les totes dues en un sol relat coherent. L’ANC, en els útlims temps i per posar un exemple proper (podria esmentar el 15-M en un eix diferent), ha estés el bonminyonisme fins al punt de convertir-lo en doctrina hegemònica dins del procés sobiranista. “El que nosaltres demanem és raonable i no és gens normal oposar-hi.” “No ens caldrà res més que explicar-li tosudament i pacífica les nostres idees al senyor estat espanyol que al final acabarem per convèncer-ho”. “No tenim res a veure amb violents ni maleducats”. “Som bons minyons i bones minyones.” Em costa creure que Arran, a nivell del principat (per utilitzar la seva terminologia) tingui res a veure amb els botiflers de l’ANC però en aquesta reacció en particular hi veig una bona dosi de bonminyonisme. Un altre exemple, per si no ha quedat prou clar: “Quan arribi el moment d’expropiar els sectors claus de l’economia (recursos naturals i comunicacions, per exemple) anirem i explicarem als burguesos que el millor que poden fer es deixar-se colectivitzar i segur que, els hi expliquem bé, ho fan sense oposar resistència.” Resumint: amb aquesta actitud el movimient obrer hagués aconseguit la jornada de 40 hores després, de quan?, de 350 anys de pràctica bonminyonista?
La millor resposta hagués estat: “Doncs sí, la pintada la hem feta totes nosaltres! I que? T’omplirem la botiga de pintades si no retires la campanya!”
Parlar de desobediència, paraula que amb el rerefons d’un disseny gràfic encertat fa molt de goig, és parlar de violència. Ho sabeu? Esteu disposats o disposades a parlar-ne? I a practicar-la quan calgui per contrarrestar tota la que rebem nosaltres? Sincerament no ho veia plasmat com pràctica política real ni ho veig ara davant de segons quines reaccions… Caldrà molta violència per canviar-ho tot. Caldran molt més que pintades en tots els idiomes denunciant l’injusticia del capitalisme i l’opressió de la burgesía a través de l’Estat. Estem disposades?
pd.: Qui entengui aquest escrit com un atac contra Arran, que torni a començar des del principi. Endavant amb l’anticapitalisme combatiu i conscient!
M’ha agradat força aquest comentari. Crec que s’hi ha de reflexionar amb algunes coses que potser no s’han fet de la manera més correcte, tant des de dins de les organitzacions, com des de fora. Felicitats. El bo es adonar-se de les mancances i treballar per suplir-les