CE Molins de Rei 25-17 CH Vilanova. Les entrenades per Isa Rabassa van passar de fer una primera part sense substància ni brillantor a menjar-se al Vilanova durant la segona.
Després de l’emocionant partit del masculí d’handbol, els espectadors esperaven un femení que venia de guanyar a la pista del Castelldefels la setmana passada i que continua en procés de recuperar la confiança que s’ha de tenir quan ets un dels grans aspirants a classificar-se per al Top4 de Lliga Catalana.
Fluix inici de partit per part del Club Esportiu Molins de Rei. Les molinenques eren una mica més fortes que les rivals però estaven apagades, sense la intensitat habitual en el seu joc. El Vilanova va demostrar ser un equip sense arguments d’importància i faltat d’experiència. Tot i això, tenien breus moments de claredat en el seu joc, de saber què vol fer i com s’ha d’aconseguir. El Molins, amb algunes cares noves, no acabava d’estar còmode sobre la pista.
Va ser un primer període amb pocs gols, sobretot al principi. Les d’Isa Rabassa, més encertades, aconseguien anotar aprofitant els forats que deixava la defensa visitant. En defensa, això sí, les molinenques van estar sempre molt sòlides. Arribava la mitja part al Poliesportiu Municipal amb un marcador a favor de les locals (11 a 7). Calia un canvi de xip si es volia acabar el partit amb dos punts i bones sensacions.
A la segona part, tots dos equips van sortir amb les piles carregades, però únicament el Molins va aconseguir fer-se amb el control absolut del partit. Amb el «turbo» en marxa es disposaven a defensar l’escut i la capitana, Inés Solana, que sortia al terreny de joc per primera vegada va aportar el seu particular granet de sorra. El seu «som-hi noies, hem de seguir» va funcionar com com li funciona un Red Bull a un estudiant en els exàmens de final de curs.
Gran actuació durant tot el partit de la portera Marta Bermejo, que aquesta temporada haurà d’assumir més responsabilitats que en altres ocasions. La molinenca va saber defensar en tot moment els tres pals, demostrant la seva validesa i millora partit rere partit. El Vilanova, perdut davant la transformació del Molins de Rei, feia el que podia. Les locals van aconseguir netejar la imatge d’una primera part molt apagada, aconseguint finalment una victòria clara, per 25 a 17, que servirà per agafar confiança de cara a futures cites més exigents.
