CE Molins de Rei 31-33 Vilamajor. Les molinenques encaixen una nova derrota, la quarta de la temporada, i es veuen en una situació de crisi que no es recorda des de fa moltes temporades. L’actitud acompanya les molinques però els resultats són molt desfavorables.
Aquest cap de setmana el Poliesportiu Municipal de Molins de Rei tenia doble cita continuada d’handbol, el que ve a ser una empalmada en tota regla. Doble cita de gran interès pels aficionats a aquest esport. En primer terme, el femení del Club Esportiu Molins de Rei volia recuperar sensacions i i trencar la mala ratxa després de 3 derrotes consecutives. I d’altra banda, el masculí rebia al Sant Vicenç dels Horts en tot un derbi comarcal.
Passades les set de la tarda, les noies entrenades per Isa Rabassa ja movien la pilota. Una pilota desconfiada que no traspassava l’àrea rival. Les visitants aprofitaven la contra per anotar, amb polidesa i sense gaire complicació. La defensa del CE Molins de Rei no acabava de situar-se i els gols queien amb facilitat. Els hi faltava l’electricitat que les ha caracteritzat durant els últims anys. No era el CE Molins de Rei que estem acostumats a veure.
Cap al minut 15, aproximadament, les molinenques van despertar i van anotar després de diverses jugades, rectificant els errors. El partit agafava color. Més efectives, ara sí, ofensivament i amb més contundència a la defensa no van volen deixar escapar un altre partit.
Les molinenques feien un bon treball, anaven in crescendo. Tot i això, hi havien obstacles difícil de superar. L’àrea rival estava ben reforçada i era complicat trobar posicions de llançament. Les visitants continuaven aprofitant-se dels contraatacs per anotar i el CE Molins de Rei movia l’esfèric com sabia per trobar espais per llançar. Les guerreres van empatar el partit (17 a 17) al minut 26 de la primera part. La graderia del Poliesportiu Municipal recompensava amb un sentit aplaudiment després de tot l’esforç. Durant quatre minuts el 17 a 17 va lluir a l’electrònic. La pilota no volia entrar en cap de les porteries, ni de penal, i així va finalitzar la primera part del partit.
A la segona part, Isa Rabassa demanava a les seves jugadores més agressivitat en defensa. Era important, també, no perdre pilotes, petits detalls que a priori no semblen tant importants en el transcurs del matx però que al cap i a la fi acaben decidint els partits, sobretot si aquests són igualats.
Amb més agressivitat, les molinenques es van mostrar més fidels al seu joc. Es movien per instint sobre la pista. Tornàvem a veure a les guerreres. I amb un crit de guerra de la capitana Inés Solana, que acabava de sortir al terreny de joc, era el moment de recuperar la confiança. No van trencar el partit, però, per culpa de petits errors que trencaven la dinàmica.
El cronòmetre no deixava de comptar i el marcador no podia ser més equilibrat, 23 a 23 a falta de 10 minuts. El comportament de les locals era més que notable, sobretot per la seva actitud sobre la pista, tret diferenciador que no han perdut. Seguint les directrius de Rabassa les jugadores es van deixar la pell en cada jugada i si sortia malament, es tornaven a aixecar. El Vilamajor va ser un equip fort en tots els sentits. Defensivament, va presentar un mur prou sòlid. Ofensivament també eren fortes i és que tenien a jugadores molt ràpides que havien de defensar a l’àrea.
Restaven 6 minuts i es palpaven els nervis a flor de pell. Un punt a dalt un punt a baix. Les visitants volien fer més lent el ritme del partit, portaven avantatge i els convenia perdre el temps. Al final, les locals no van tenir la sort de cara i van arribar a l’últim minut de partit amb la necessitat de remuntar tres gols en contra.
El Vilamajor va sentenciar el matx amb un ajustat 31 a 33. Amb diplomàcia i esportivitat van encaixar un resultat dolorós que deixava a les molinenques tocades. Ara és el moment de recuperar la confiança i cicatritzar aquest període de crisi. Molins de Rei vol que tornin les guerreres, les de sempre.