Enric Solà: El parany recaptatori

22 d’abril, 07:51 de matí, l’agent 89 de la nostra Guàrdia Urbana, amb una mena de “nocturnitat a plena llum del dia”, no sabem com, segurament virtualment, veu tres vehicles aparcats “davant del CEM”, quan els indicadors del carrer Major estan aixecats. Esbrina el misteri? NO! Va a la caça directa, però amb “silenciador”, perquè ni tan sols deixa rastre de la seva acció amb l’excusa que els seus conductors no eren al volant.

Ni fa soroll, ni hi deixa justificant (així no tindran temps de reaccionar, deu pensar…). Resulta que es demana formar part del voluntariat d’aquesta entitat, per a una activitat oberta a tothom, a tres persones d’aquesta casa. El Miquel Hermoso, el Pere Agramunt i l’Enric Padilla s’ofereixen a transportar material per afavorir i optimitzar recursos. Aquestes persones, per descomptat, ofereixen els seus vehicles, desinteressadament. Aparquen davant de la seu social, quan aquest sector de carrer és tancat al trànsit per, estrictament, carregar els estris. Però, és clar, no hi ha més feina a fer en la seguretat ciutadana contra la delinqüència que posar multes a la gent que treballa per la col·lectivitat.

“No hi ha més feina que posar multes a la gent que treballa per la col·lectivitat”

Tot i el recurs presentat per l’entitat, els responsables polítics de “la policia de proximitat”, tan airejada pel nostre consistori, ens han contestat que un cop satisfeta la multa (versió Guàrdia Urbana), ja no es pot recórrer per anul·lar la retirada de punts dels “infractors”, no ja la multa,  que també caldria esbrinar el perquè de tan greu delicte.

No acabo d’entendre aquesta mena de comportament tan incisiu en l’exagerat compliment del codi, interpretat d’una forma tan inflexible, només pel sol fet de ser una feina fàcil a qui en té encomanat el deure. O pot ser la directriu de multar només per l’afany recaptatori del sistema? Costa tant preguntar, senyor Agent 89? Per què l’agent en qüestió no deixa una còpia de la multa al parabrises dels respectius cotxes? Per què anomena “passar-se un semàforvermell” a un estri vertical bicolor que no és en una cruïlla de carrers?

Per aquest motiu crec que l’única “proximitat” amb la “nostra” policia local de Molins de Rei és la distància que hi ha entre el bloc de multes i les persones de la Vila que treballen per la Vila. En tenim diferents exemples en què el mateix senyor Alcalde, segons m’han comentat, ha hagut d`intervenir personalment en alguna oportunitat, per corregir aquest excés de zel recaptatori. Per què ara no?

Suposo també que els components del cos no reben instruccions dels actes que es realitzen a Molins de Rei, potser no se’ls va avisar amb prou anticipació per assabentar la GU, i de quines persones intervenien en aquest acte per part de l’organització. És clar que això ja no és nou perquè en planificació d’actes, no fa gaire temps (dos anys seguits, a tot estirar), en els que intervenien més de 800 persones, i avisant amb temps i per escrit, ni tan sols van tenir el detall de fer acte de presència fins quan ja s’havia realitzat la sortida (Molins – Montserrat – Vilafranca per exemple).

“I jo que m’havia cregut allò de la familiaritat amb els veïns de la guàrdia de barri des de l’any 92”

A vegades ens cansem de ser tan políticament correctes que acabem per no donar nom a les coses. I ja tenim el païdor ple d’aquest tema i de la poca sensibilitat d’aquest col·lectiu municipal que paguem entre tots i totes. Sigui el sector polític o funcionarial que és incapaç de transmetre’n les directrius, o dels mateixos components que per corporativisme interpreten al seu gust la llei, ignorant la realitat de la Vila, perquè al final arribarem a la conclusió que això de la GU, senzillament és un lloc de treball temporal en el qual no cal integrar-se gaire en el coneixement de la cosa local. I jo que m’havia cregut allò de la familiaritat amb els veïns del guàrdia de barri des de l’any 92! Quina llàstima! I com canvien els temps i es distorsionen els comportaments! Darrere aquests pilons hi ha el parany recaptatori.

Enric Solà, membre del CEM (Centre Excursionista de Molins de Rei)

Article publicat a l’última revista del CEM 

Recomanacions personalitzades