Dins del cicle de conferències ‘On és el pont?’, l’experta ha reflexionat sobre quina influència va tenir el viaducte en l’establiment de la xarxa de carreteres i camins de la comarca. També ha fet referència a l’impacte que han tingut aquestes vies en la configuració de les poblacions de la zona.
Viu Molins de Rei és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies que fan una petita aportació econòmica.
Es diu que Molins de Rei és una cruïlla de camins per ser un punt d’unió de diferents vies i carreteres des de fa segles. Tot té el seu origen i, en aquest cas, la configuració de la xarxa de comunicacions de la comarca, sobretot per accedir a Barcelona, va ser possible per la construcció del pont de Carles III.
Així ho ha explicat la geògrafa i professora de la Universitat Politècnica de Barcelona, Teresa Navas, en una conferència dins del cicle ‘On és el pont?’ a la Federació Obrera. L’experta ha utilitzat antics mapes militars recentment digitalitzats a la Biblioteca Virtual de Defensa per il·lustrar la seva ponència.
Navas ha exposat com la xarxa de carreteres radial que caracteritza l’Estat espanyol no es va començar a configurar fins al regnat dels primers Borbons al segle XVIII. Va ser el rei Carles III qui va impulsar els primers canvis en les comunicacions del Baix Llobregat: “Es va preocupar per la modernització i per facilitar les comunicacions, però també era una forma d’estratègia militar i administrativa”, ha indicat la geògrafa.
Entre la N-2 i l’N-340
Per tal d’arribar a Barcelona, el traçat de vies va començar a crear la Y que formen l’antiga N-2 i l’N-340 a l’altura de Molins de Rei. L’N-2 tenia un recorregut similar a la Via Augusta, l’antic camí romà, mentre que la 340 buscava connectar Barcelona, primer amb Vilafranca i més tard amb València, en una mena d’antecedent de corredor mediterrani.
I entre aquestes dues carreteres, el riu i el pont de les Quinze Arcades. “Per fer les dues carreteres, s’havia de decidir per on travessar el riu i es va començar a projectar el pont”, ha seguit la ponent. Era el punt perfecte perquè l’N-340 formes una corba per anar cap a l’Ordal.
D’aquesta manera, el pas del pont es va convertir un nus que “servia com a punt neuràlgic conegut com a quatre camins». Amb la industrialització, tot va créixer fins a l’actual nucli de carreteres al voltant del riu vorejat d’activitat econòmica que du el mateix nom.
La setmana vinent la Federació Obrera acollirà la tercera i última d’aquestes conferències destinades a commemorar el 50è aniversari de la caiguda del pont. El molinenc Carles Guirado reflexionarà sobre com el pont va col·laborar en el creixement del municipi, passant d’un nucli medieval a una població contemporània.
