La mostra recorda les 40 edicions del festival amb una combinació de retalls de premsa, grafits i projeccions i cartells cinematogràfics. Disponible fins al 14 de novembre, l’exposició vincula l’estètica de carrer d’aquestes quatre dècades amb els rebels inicis del Terror Molins.
La contracultura i la seva estètica urbana es vinculen amb la història del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei per celebrar el seu 40è aniversari en una exposició a la planta baixa del Museu de Ca n’Ametller. Parets amb grafits característics de cada època, cartells arrencats i televisions amb escenes de pel·lícules s’uneixen en una irreverent mostra disponible fins al 14 en novembre en marc de l’edició d’enguany del festival.
“La contracultura neix al carrer i al carrer hi ha cartells arrancats i grafits”, explica Joan Jarque, dissenyador de l’exposició, a Viu Molins de Rei. Per això, els principals elements de la mostra s’extreuen de l’art urbà. En aquest sentit, l’objectiu de Jarque era relacionar els elements més visuals de la contracultura amb el naixement del Festival: “Va ser un acte una rebel durant el franquisme”, recorda.
Cinema i cultura urbana
Amb aquesta idea, cadascuna de les cinc sales de la mostra representa una dècada de la trajectòria del Terror Molins amb trets característics de la contracultura del moment, mentre que introdueix l’història del cinema de terror amb pantalles on es projecten fragments de films de cada època. Sense deixar caure cap detall, les televisions on es veuen aquestes imatges també són característiques de cada etapa.
A la sala dels 70, retalls de premsa estripats de color sèpia i grafits amb l’estètica del metro de Nova York de la dècada, recorden els irreverents inicis de la mostra com una marató de pel·lícules de terror. A l’espai dedicat als 80, il·luminada de vermell i amb tocs punk, comencen a aparèixer els primers records de l’arxiu fotogràfic amb imatges de les performances fetes entorn del festival.
Interactivitat
La sala dels 90, moment en què el festival es va deixar d’organitzar durant vuit anys, Jarque ha volgut introduir un video mapping per fer l’exposició més interactiva. En aquest cas es juga amb els colors dels pòsters dels films del moment i l’estètica pop. Seguidament, els 2000, l’època de reflotament del Terror Molins, són una explosió de color que vincula el festival amb els films de la dècada. Entre centenars d’imatges de les diverses edicions del festival, hi ha un gran llençol amb empremtes de mans ensangonades que relaciona el lema del festival ‘Ser diferents ens fa únics’, amb escenes de diferents pel·lícules del gènere.
Per últim, la sala dels 2010 representen la consolidació del festival i una visió al seu “present, passat i futur”. Una de les parets està destinada a què els visitants enganxin cartells i facin els seus propis grafits. Jarque assegura que, per una banda, “vincula al públic al festival perquè sense ells no seria possible”, mentre que alhora dur a l’exposició les performances que tant caracteritzen al festival.
Un homenatge als creadors
Durant la presentació de la mostra, el seu comissari Bernat Segura ha explicat que és “un homenatge a tothom que ha passat pel festival, sobretot a aquells que hi van ser a l’inici”: “Sense ells no seríem on som”. Al seu torn, el president del festival Roger Sàbat ha destacat com aquestes 40 edicions que “posen en relleu tot el pes històric” del Festival de Cine de Terror al municipi.
En aquest sentit, el primer tinent d’alcalde Ramon Sánchez ha agraït als organitzadors de la mostra i del festival la seva tasca en “projectar Molins de Rei més enllà del país”, mentre que l’alcalde Xavi Paz ha assegurat que l’exposició “vincula al festival amb els molinencs i molinenques”: “Ens trasllada un immens orgull, il·lusió i motivació”.
