El Camell torna a cremar dos anys després amb les sempre caòtiques Matines

La bèstia i els seus diables han despertat la plaça de la Llibertat i la plaça 1 d’octubre en una versió adaptada a la pandèmia de les tradicionals Matines del Camell. Tot i no poder córrer amb la bèstia, el públic ha gaudit de l’espectacle visual i del caliu de les espurnes.

Viu Molins de Rei informa sobre les activitats de la Festa Major 2021. El treball periodístic és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies.

El Camell ruixant al públic a la plaça de la Llibertat // Rut Font

Feia dos anys que el Camell no encenia el municipi ni despertava als molinencs. L’espera, però, ha valgut la pena. El Camell, juntament amb els seus amics i la seva colla de diables, han cremat la plaça de la Llibertat i la plaça 1 d’octubre durant la matinada del dia de Sant Miquel amb les tradicionals Matines. Tot i estar adaptades a la pandèmia i amb el públic assegut, la mostra més sonada de la bèstia molinenca no ha deixat de banda l’aura caòtica que la caracteritza.

Les Matines, sempre una combinació entre aquells que han matinat i aquells que no han dormit, ha aconseguit mantenir la seva essència. Poc abans de les set del matí ja es respirava la nostàlgia i el nerviosisme de tornar a veure la bèstia quan als diferents punts d’entrada marcats per l’organització els Amics del Camell s’asseguraven que tothom dugués la seva entrada i anés ben equipat. “Tens lloc a la plaça de la Llibertat o a l’1 d’octubre?”, preguntaven a tothom abans d’assenyalar al públic cap a on anar. De fet, els camellaires han preparat tres espais amb 1.500 cadires en total: la plaça de la Llibertat, unes quantes més al costat de la zona infantil i a l’espai de sorra de la plaça 1 d’octubre.

El Camell durant les Matines versió pandèmia // Guillem Urbà @guillemfotografs

Un rellotge de foc

Mentre s’ultimaven els preparatius i el públic trobava el seu lloc, els timbalers han escalfat motors des de la carretera que separa les dues places. Una mica més tard de les set, una traca ha recorregut la carretera des de la cantonada amb carrer Pere Calders fins a mitja plaça. Just després, el Camell i el seu foc han il·luminat l’espai quan encara era negre nit. Amb espurnes i els seus particulars balls, ha cremat, primer, al públic assegut a l’espai de jocs infantil i a la plaça 1 d’octubre. Un cop ruixats, ha avançat pel centre de la carretera fins a l’espai establert a la Llibertat. Voltes, la cua i els ullals encesos, cap amunt i cap avall, les espurnes han arribat a tothom.

Per evitar deixar a ningú sense foc, els Amics del Camell han muntat una espècie de rellotge que ha donat dues voltes a la plaça i que alternava bèstia i diables. Així doncs, mentre el Camell entretenia als assistents d’una part de la plaça, els diables no deixaven a ningú indiferent a l’altra banda de la gresca. De fet, tan entremaliats com sempre, han aprofitat per sorprendre amb les seves torxes als més distrets que buscaven al Camell amb la mirada. És la versió pandèmia de la típica ruixada de peus als assistents despistats de la Cercavila. A més, han organitzat una sèrie de danses que han omplert de llum i color les places.

Gresca tot i les cadires

Tot i que no han pogut córrer davant del Camell o ballar amb els diables, el públic no ha deixat de notar la calor de les espurnes. De fet, els més matiners que han assegut a les primeres files, no han parat de tocar el foc. Per contra, a les últimes files hi havia dos tipus de públic: aquells que si el foc s’acostava massa fugien esparverats, i els que volien acostar-se més a les espurnes. En qualsevol cas, els Amics del Camell els han demanat que es quedessin al seu lloc. Podien estar d’en peus per veure l’espectacle, però sense separar-se de la cadira. Tot i els inconvenients, infants mig espantats fent-se els valents, joves amb ganes de gresca i adults nostàlgics, han rebut la mostra amb crits d’alegria i un somriure darrere mocadors i mascaretes.

Els diables dansant davant del públic assegut // Guillem Urbà

La gresca ha finalitzat amb una última traca, aquesta procedent del carrer Molí. Els timbalers, que han acompanyat les danses del Camell i els diables des del costat de la biblioteca del Molí, han fet una última passada per acomiadar als assistents. Tot i el so dels petards i els tambors, els presents han trobat a faltar el ritme de la versió de la Companyia Elèctrica Dharma de la Presó del Rei de França. Precisament per això, el mateix públic ha entonat la melodia en diverses ocasions.

Imatges de les Matines del Camell del 2021:

Fotografies: Guillem Urbà

Fotografies: Rut Font

Recomanacions personalitzades