Gerard Corredera (Molins En Comú): “El govern fa una política continuista i de titulars”

El regidor i portaveu de Molins En Comú al ple municipal, Gerard Corredera, valora els dos primers anys de mandat. Creu que el govern municipal fa “una política de titulars” que no mira a llarg termini i que només se centra a acontentar els sectors que poden fer més soroll. També troba a faltar una oposició “més crítica i combativa”.

Gerard Corredera és regidor i portaveu de Molins En Comú al ple // Jose Polo

Aquesta entrevista ha estat primer publicada en exclusiva per als socis i sòcies de Viu Molins de Rei.

Quina és la valoració que fan del mandat des de Molins En Comú?

Portem 10 anys amb una política continuista, que no ha canviat. Hi ha un gran dèficit de polítiques innovadores. Crec que ens quedem enrere i que només tenim discursos ben elaborats, però que després disten molt del que realment s’acaba executant. És un mandat amb molta política comunicativa i del màrqueting, i poca política efectiva. Parlen de transformació de vila, però estan ancorats en un model de transformació de fa 20 anys, que consistia a arranjar carrers i a fer noves urbanitzacions. Però no es fan polítiques innovadores.

Quines són les polítiques innovadores que s’haurien de fer?

Per exemple, no s’està treballant gens el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC), estem a les antípodes de tenir algunes de les accions que preveuen el pla aprovat el 2019. El que està fent l’Ajuntament fins ara és una reposició d’arbres que estaven morts o que s’havien talat, i que s’havien de replantar. Això no és una lluita contra el canvi climàtic, sinó un manteniment de la via pública. Fan una política d’urgència, però això no permet avançar en allò que hauria de ser prioritari o de futur. Ens trobem amb un govern que prorroga moltes coses com, per exemple, el pla de salut, el pla de mobilitat, el contracte de neteja i que ho emplaça al següent mandat. El govern municipal no fa una política a llarg termini. Fan una política continuista i de titulars.

Paradoxalment, però, es queixen que la comunicació del govern amb l’oposició és pràcticament inexistent.

Exacte. A més, tenim la sensació que a vegades ens assabentem més de l’acció de govern que fan a través dels mitjans de comunicació, que no pas perquè ens ho expliquin a la resta de grups de l’oposició, que tot i no estar al govern, també integrem l’Ajuntament. Per exemple, arran de la pandèmia, vam demanar que es convoqués la taula per a la Cohesió Social i no ho han fet. En canvi, ells continuen fent convenis amb els empresaris del polígon, el Botmol i el Mercat Municipal, però no es dediquen a atendre un conjunt de persones, sinó a fer més cas a qui més veu o capacitat d’incidència pot tenir. S’ha de fer una anàlisi conjunta i en què participin totes les forces polítiques.

Per què succeeix aquesta situació?

Perquè són persones que viuen de la política i sempre estan treballant per als vots de les futures eleccions. Per això intenten donar molletes de pa a la gent que més crida o que més ressò pot tenir per poder projectar aquestes petites coses com si fossin grans fites, però paradoxalment deixen de banda a gran part de la població, aquella que no té tanta incidència a la vida pública i que, en canvi, és qui més atenció necessita. Ells treballen ja per a les eleccions del 2023 i contínuament busquen rendibilitzar vots.

Com veu l’oposició?

Nosaltres només som un i fem el que bonament podem. Però, sí que veig altres partits de l’oposició que abans eren molt més crítics que ara. Potser per canvis o potser per qüestions de desafecció política, però sí que veig que hi ha formacions polítiques que han perdut molta força comunicativament parlant. En aquest mandat es troba a faltar una oposició crítica i és cabdal perquè l’oposició ha d’explicar allò que el govern no vol dir.

El pacte de govern que ha configurat un executiu municipal amb majoria absoluta ha fet minvar l’acció combativa de l’oposició?

Potser sí, però no és una situació diferent als dos mandats anteriors en què també hi va haver sociovergència. Crec que és una pregunta que s’hauria de fer als dos principals partits de l’oposició, que tenen més recursos que la resta per fer oposició.

Va ser un error no fer un govern d’esquerres a Molins de Rei el 2019?

El PSC no va fer una aposta clara per tenir un govern d’esquerres. És cert que a nosaltres ens van venir a veure perquè entréssim a govern, però jo li vaig dir que nosaltres no entraríem a l’executiu si després havia de pactar amb Junts per Molins en un futur proper. Ell em va reconèixer que no tenia més opcions i llavors vam dir que no. Si es va explorar fer un govern amb altres partits com ERC, ho desconec. També és cert que el pacte entre PSC i la CUP era molt complicat, perquè ells sempre han declinat fer un govern amb els socialistes. Era molt difícil que es pogués produir.

Bé, a altres municipis propers com Sant Cugat del Vallès es va aconseguir un pacte entre ERC, PSC i CUP.

L’escenari no és el mateix. A Sant Cugat volien acabar amb els 30 anys de Convergència a l’Ajuntament i partits com la CUP estaven disposats a fer el pas per aconseguir justament aquest trencament. A Molins de Rei, en canvi, això no passa. És evident, però, que amb un govern d’esquerres s’haurien fet polítiques molt diferents.

Els va sorprendre que hi hagués una altra “sociovergència”?

Gens. Tots ens ho esperàvem. A més, els socialistes no va buscar mai entrar en una votació que posés en perill un pacte de govern amb Junts per Molins. Estava clar que pactarien des del dia després de les eleccions municipals.

Corredera en un moment de l’entrevista a la redacció de Viu Molins de Rei // Jose Polo

En aquest mandat, treballeu molt colze a colze amb Molins Camina Podem. Veurem una confluència en les properes eleccions?

Sí, ja ho estem treballant. Treballem molt bé junts. Sí que és cert que no sempre ho compartim tot, però sí que tenim línies molt semblants. Crec que la ciutadania de Molins de Rei mereix tenir una alternativa política unida i cohesionada. No s’entendria que no tornéssim a anar junts. Les eleccions anteriors ens van agafar a contrapeu.

El que portem de mandat ha estat marcat per la pandèmia. Com ha estat la gestió del govern municipal?

La pandèmia va fer canviar les regles de joc de tots els governs municipals i la situació no ha estat gens fàcil. Però crec que altres ajuntaments van actuar més ràpid. Crec que hem estat molt passius i que potser és a causa d’una falta de personal a l’Ajuntament. Per exemple, hem anat a remolc a l’hora d’oferir activitats culturals o educatives durant l’estiu. Això no vol dir que els treballadors de l’Ajuntament no hagin treballat. Al contrari, han treballat molt, però que falta personal. Des del 2014 s’hagués pogut ampliar la plantilla o cobrir places, però no s’ha fet.

L’alcalde, en canvi, treu pit del fet que hagin reactivitat el procés de selecció de la Guàrdia Urbana i del personal d’administració.

Treure pit d’una situació anòmala que ells mateixos van provocar el 2011 no sé si és gaire bo. Són borses de treballadors molt antigues que ja tocava reactivar. A més, com et deia, fan polítiques de titulars.

Per exemple, l’altre dia van fer una nota de premsa dient que, fruit del procés de selecció d’administratius, l’Ajuntament incorporaria 12 persones com a personal d’administració. I això no és cert, el que fan sobretot és regular la situació de molts treballadors existents. La situació és dramàtica, durant molts anys hem tingut fuga de talents i ara ens trobem que no hi ha tècnic de mobilitat quan al barri de Les Guardioles s’ha de fer un nou estudi de mobilitat. Tampoc tenim tècnic d’educació, ni d’arxiu, etc.

La falta de personal es deu a una qüestió de deixadesa?

Hi ha una part que es deu a una decisió política. Tenir treballadors amb assignacions de funcions fa que tinguis un personal tècnic poc consolidat i, per tant, més dèbil davant d’ingerències polítiques. No hi ha una política de recursos humans a l’Ajuntament.

Per tant, hi segueix havent el “desgovern” que criticaven abans de començar el mandat?

Sí, la situació és pràcticament la mateixa. Des del govern municipal l’únic que han fet és intentar acontentar algunes seccions sindicals perquè no facin soroll. Aquí les forces sindicals haurien de reflexionar en quina direcció volen treballar. No ha canviat tant la situació interna de l’Ajuntament com perquè hagin pogut callar.

Com se’ls ha acontentat?

Això ho hauria de respondre el govern municipal i els sindicats.

Quina valoració fan en la gestió de l’habitatge?

Hi ha un doble discurs: el que es diu i el que es fa. És veritat que de pisos d’emergència social n’han fet més, però és que en teníem molt pocs. Qualsevol increment és evident que serà millor del que teníem. Però, per exemple, nosaltres vam proposar que el 30% dels habitatges de la nova urbanització de Can Coll fossin de protecció oficial. En aquell moment ens van dir que no i, en canvi, quan presentem una moció que demana que el 15% d’habitatge de Molins de Rei sigui públic, ens diuen poc agosarats. Digui’ns vostès llavors què volen fer. També és evident que els pisos de Les Guardioles són de tot menys pisos de protecció oficial.

De l’1 al 10, quina nota posaria a la gestió feta fins ara pel govern municipal?

Des de la perspectiva política de Molins En Comú arribarien a un 5 perquè sí que és cert que hi ha coses que s’han fet, però que es podrien fer millor.

Gerard Corredera serà candidat a les eleccions del 2023?

Bé, això caldrà veure-ho. No sabem què passarà. A mi tot m’està bé, tant ser al capdavant com no ser-ho.

Cicle d’entrevistes als portaveus polítics coincidint amb la meitat del mandat

Recomanacions personalitzades