El decàleg consisteix en un conjunt de deu punts on es detallen les actuacions que cal aplicar per fer front a la crisi del coronaviurs. S’ha aprovat per unanimitat entre els partits polítics amb representació al consistori, tot i que alguns han mostrat els seus dubtes sobre l’aplicació real de les polítiques detallades al document.
Durant el ple municipal extraordinari celebrat aquest mes d’abril s’ha aprovat per unanimitat l’adhesió de Molins de Rei al decàleg per a la recuperació socioeconòmica dels municipis de Catalunya, un document elaborat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Es tracta d’un text format per 10 punts on es detallen diverses actuacions que han de servir per abordar les conseqüències derivades de la crisi del coronavirus. El plenari ha repassat la totalitat dels punts, en un debat en el qual s’ha destacat la necessitat de sumar recursos per millorar l’estat de les residències de gent gran a Catalunya.
Tot i el suport unànime al document, els diferents partits polítics han dubtat sobre la seva futura aplicació i, fins i tot alguns portaveus, com Ana Aroca, de Molins Camina, l’han arribat a considerar una simple «declaració d’intencions». En aquest sentit ha parlat el portaveu de Molins en Comú, Gerard Corredera, qui ha retret al plenari que s’estigui parlant en aquests termes quan sessions anteriors es va «quedar sol defensant que la futura residència de gent gran de Molins de Rei havia de ser gestionada per la Generalitat«.
Corredera també ha proposat la creació d’una taula de partits per compartir propostes per «fer front a la crisi que vindrà». A més, demana convocar tant un consell per a la cohesió social com un consell escolar municipal. El regidor de Recursos Humans i Organització, Miguel Zaragoza, per la seva part, ha confirmat propera creació d’aquests dos últims consells.
En la mateixa línia ha anat l’aplaudida intervenció del portaveu de la CUP, Carles Ros, que ha destacat que el decàleg «es queda curt en ambició». El document aposta per una millora en els recursos de les residències però, segons ha explicat Ros, la Generalitat de Catalunya, òrgan competent en matèria de residències públiques, «ha reduït durant l’última dècada la inversió» en aquests centres. El decàleg també parla d’empoderar les administracions locals i, contràriament, «les polítiques que hem viscut en els darrers anys impliquen treure els recursos i les competències de les administracions locals».
Deu punts per a la recuperació econòmica
El document destaca, en primer lloc, la prevenció «com a via més curta per sortir de la pandèmia». També demana un reforç del sistema sanitari, així com fomentar la justícia social «per garantir que ningú quedi enrere». El decàleg considera que «les administracions locals són la primera porta d’accés a la ciutadania», i per tant, demana «un enfortiment de les eines de les administracions locals».
El text proposa «adaptar els plans de mandat per abordar la crisi social i econòmica» i també crear un nou pressupost «adaptat a les necessitats actuals». Així, posa sobre la taula la necessitat de garantir l’accés generalitzat als serveis essencials i, per últim, detalla un pla de reactivació socioeconòmica per evitar «que la crisi destrueixi el teixit productiu».
