La CUP: vi vell en ordre nou

Antonio Valverde és membre del PP de Molins de Rei

Té raó en Carles Ros, portaveu de la CUP a Molins de Rei, quan afirma que els pressupostos preparats pel govern municipal estan desfassats, però mai ho estaran tant com les polítiques que proposa la CUP, que aposta per una política basada en la despesa pública.

És el que té la servitud ideològica, que t’obliga a preferir la ideologia abans que resoldre els problemes de la gent. Però, què hi farem. El llenguatge marxista del discurs de la CUP s’oblida de mencionar els treballadors autònoms, les empreses i els empresaris.

Suposem que per “salvar la cara” menciona la petita empresa i el comerç de proximitat. Però, és clar, l’únic que demana al seu favor és intentar prohibir la competència. En fi, servitud. Carles, és millor donar suport al petit comerç condonant els impostos i les taxes durant un temps, fomentant línies de crèdit i ajudes.

Però, és clar, com has de plantejar una reducció o suspensió de feina si només penses a tenir més despesa pública? El cert és que res de la política de la CUP fomenta l’ocupació, el creixement, l’activitat econòmica o la productivitat.

Ros en el seu article tampoc oblida el toc independentista d’atacar Espanya amb demagogia sobre el coronavirus. Ho fa fora de context i obviant que la majoria d’estats moderns europeus i mundials van ser sorpresos per la pandèmia. És cert que el govern espanyol ha comès negligències, i algunes de molt greus, però perquè la crítica sigui això, crítica, -i no una arma política i partidista-, ha de ser honesta.

En fi, no ens pot sorprendre de l’esquerra, també la independentista, que intenti recrear la història a la seva conveniència, ja que que la història evidencia el fracàs dels seus projectes polítics i econòmics. Però sí que em sorprèn que la CUP no recordi l’origen de la crisi del 2008.

La majoria dels economistes coincideixen a dir que la crisi financera va començar pel col·lapse del mercat immobiliari dels Estats Units, agreujada per l’ús d’instruments financers complexos com el canvi de deute. La fallida borsària es va traslladar a Europa, on la crisi va tenir efectes durs. I una de les raons del seu impacte a Espanya va ser per la política que el govern d’esquerres de Zapatero promovia des de l’any 2004. Una política intervencionista i de despesa pública aprofitant els bons comptes que havia deixat el govern anterior, i que va fer que no tingués marge de maniobra per afrontar la crisi. Estarem d’acord en aquest punt: “L’estat, les autonomies, i també els ajuntaments van viure gastant diners que no tenien: edificis, avingudes i més “totxo” es pagava a crèdit.” El problema per a la CUP és que aquest és el mantra de l’esquerra. Per tant, després d’aquesta reflexió, la CUP hauria de deixar de ser d’esquerres. I això que hauríem guanyat.

La CUP tampoc recorda mencionar que les arques de l’Ajuntament de Molins de Rei van quedar buides i en terribles números vermells, amb un deute de 21 milions d’euros, quan justament estava governat per l’esquerra. Però, és clar, és el que té la memòria selectiva.

La vena marxista apareix en l’article quan, en lloc de lloar la tasca de dosificar la despesa que suposa viure gastant sense tenir prous recursos, Ros entén que per sortir de la crisi s’ha de “invertir per sortir més fortes d’aquella crisi”. No, home no. Aquesta inversió d’estat és despesa i com que l’Estat no tenia prou recursos, va reduir serveis, congelar sous i pensions. Perquè una situació de falta de recursos no se soluciona simplement inventant-se artificialment els recursos, sinó reorganitzant les despeses i els ingressos.

Per continuar amb la bonica comparació que utilitza la CUP, el que cal fer és gastar justament allò que tens i, si no augmentes els ingressos, has de reduir les despeses. Però el responsable de la reducció dels serveis no és aquell que els redueix per salvar la situació econòmica, sinó el que ens porta a aquella situació de no poder tenir més despeses. En fi, l’esquerra.

La CUP ens diu que “Molins de Rei encara deu als bancs uns 15.000.000 €, d’un pressupost d’uns 30.000.000 €.”  I, per què, no ho van dir a les eleccions municipals? Què van fer per resoldre aquesta situació mentre governaven? Que ara ho diguin ens emociona.

Però, estem d’acord que “Aquest 2020 cal prudència i prioritzar serveis socials” i que la CUP descobreixi l’ABC -que no el diari- de l’economia: “si els empresaris acomiaden les treballadores, es reduirà el seu consum de productes, tancaran empreses i es recaptaran menys impostos. I els ajuntaments, al final, tindran menys recursos per oferir serveis.”

Per això és tan important donar suport als empresaris i a les empreses. Per tal que l’economia funcioni, perquè es generin llocs de treball, perquè els treballadors ingressin i consumeixin productes, perquè es recaptin més diners… Però, oblida -o potser encara no ho han après-, que els empresaris i moltes empreses es financen amb els bancs. Per això es van haver de salvar les entitats financeres, perquè poguéssin donar un millor crèdit al senyor Iglesias.

Totalment d’acord amb la idea de replantejar l’actuació urbanística de l’Ajuntament i de fer una moratòria temporal d’obres, construccions i millores. És el moment de reduir l’actuació al manteniment urbanístic i potenciar la protecció de les persones a la vila: “habitatge, ajudes a les persones i comerços, beques menjador, assistència a la gent gran”. Però també cal destacar que part d’aquella activitat urbanística reinverteix de forma favorable en el pressupost de la vila, així que no pot descartar-se de manera genèrica, sinó després d’examinar els avantatges i inconvenients. Si això es pot fer amb un remanent líquid, endavant.

Reforçar “el Servei d’Atenció Domiciliària i de Teleassistència a la gent gran, neteja i desinfecció d’espais, beques menjador per un nombre que creixerà de famílies, garantir eines digitals per tots els alumnes, evitar acomiadaments als serveis externalitzats”. Ens semblen bons serveis que cal mantenir. També el “Servei Integral d’Atenció a la Dona, assistència psicològica, ajudes als lloguers, autònoms i comerços…”. Coincidim en la finalitat del que proposa la CUP, però no en el seu projecte econòmic, que no permet aconseguir aquests objectius.

Sense reducció d’impostos no es potencia l’economia i és trist que la seva única menció a això de suspendre un impost sigui per utilitzar la suspensió de l’IBI com a mètode de pressió als propietaris de pisos, quan resulta evident que la suspensió -que no condonació de l’IBI- no es pot equiparar econòmicament a una reducció o suspensió dels lloguers per a molts propietaris.

I és difícil que “ l’Ajuntament haurà de fer una aposta decidida per augmentar el nombre de pisos de protecció oficial de lloguer, utilitzant mecanismes com la compra preferent i dret a tempteig i retracte” sense que això no impliqui una despesa. És el cercle viciós de l’esquerra. La clau del fracàs de les seves polítiques. Només es fonamenta en una política de despesa que no té finalitat i que només funciona quan existeix un cicle econòmic favorable.

Cap política que es fonamenti exclusivament en la despesa pública pot prosperar a mitjà i llarg termini perquè en una situació de crisi econòmica els ingressos que rep l’administració seran inferiors a la despesa que despleguen.

L’economia es potencia permetent que la societat civil desenvolupi tot el seu potencial econòmic i això s’ha de fer amb una acció concertada dels poders públics i del món empresarial, injectant diners a les empreses, rebaixant impostos a l’empresariat i a la ciutadania, promovent beneficis socials, reduint totes les càrregues impositives que siguin rigurosament imprescindibles per al manteniment dels serveis municipals.

Aquesta és la realitat i afrontar aquesta realitat ens condueix a assenyalar que efectivament la CUP té raó en dir que els pressupostos del govern municipal estan desfassats, però també que la recuperació econòmica sostinguda i estable no s’aconseguirà amb les polítiques que proposa la formació.  

Antonio Valverde Cornejo és representant del PP de Molins de Rei.

Recomanacions personalitzades