Aquesta pandèmia ha demostrat com n’és d’imprescindible un sistema sanitari públic fort. Des de la CUP ho hem dit sempre, privatitzar serveis és perdre’n el control, desconèixer què hi passa dins, precaritzar les treballadores, enriquir-ne els propietaris i al final, que ens surti més car a totes.
Com deia a la primera part de l’article, no hi ha una recepta màgica per sortir-nos-en, ja que el problema és el model econòmic que porten dècades permetent i fomentant. L’economia espanyola s’ha basat massa en el turisme, l’hostaleria i el negoci immobiliari, i quan s’ha posat en marxa el confinament l’aturada ha sigut total. Segurament trigarem anys a tornar a viure una època de tant de turisme, si és que torna.
Serà una prioritat social lluitar per treballar menys i treballar totes, i que, qui tingui més, pagui més, mentre que, qui no té tant, no ho hagi de fer. La redistribució del treball i la riquesa és imprescindible, no podem tolerar que, com després de la crisi del 2008, els rics siguin més rics i la resta, més pobres. Això hauria de tenir la seva traducció en la proposta impositiva per les properes ordenances fiscals de Molins, rebaixant impostos a la majoria i pujant-los als que més tenen.
Tornaran a créixer les desigualtats, i caldran mesures per revertir-ho. Hem d’assegurar que totes les persones, petites o grans, tinguin assegurades les necessitats vitals (habitatge, alimentació, aigua, transport públic, electricitat i escalfor a les llars). La despesa en beques menjador i l’assistència domiciliària a la gent gran seran prioritàries, així com un punt d’assessorament laboral per treballadores (com fa anys que proposem) o un servei d’atenció psicològica, entre d’altres. Caldrà, per tant, més personal a Serveis Socials de Molins.
Serveis públics i serveis privatitzats davant la pandèmia. El preu de fer negoci amb les necessitats bàsiques, es serveis de totes
Aquesta pandèmia ha demostrat com n’és d’imprescindible un sistema sanitari públic fort, amb uns instituts de recerca públics de primer nivell i la necessitat d’un teixit industrial nacional productiu, capaç de fabricar productes en temps d’escassetat. I sabem que no és el que tenim: desenes de plantes d’hospital tancades i menys personal sanitari que abans de les retallades del 2010-2012, un pressupost en recerca lluny dels estàndards europeus, molt de personal temporal i interí, i una forta dependència de la importació de tests, mascaretes, bates…
Mentre els hospitals privats s’amagaven davant la pandèmia i les mútues mèdiques i laborals no disposaven de tests pel virus, la Generalitat els ha hagut de forçar i subordinar al sistema públic de salut. Una “nacionalització” temporal i a última hora que evidencia que, si tot el sistema hagués estat públic, segur que no s’hauria hagut de fer a correcuita. I poc se’n parla de com ho voldran cobrar aquestes empreses que fan negoci amb la salut.
Les residències privades per a la gent gran són, avui dia, el principal temor davant les moltes morts que s’estan produint. Des que a Madrid l’exèrcit va trobar persones mortes en residències, que les empreses gestores havien abandonat, s’ha disparat el focus d’atenció cap aquestes. Un cop més, s’ha demostrat que un control directe per part dels governs, unes residències de control públic, asseguren el millor servei i transparència per la gent gran, a part de millors drets i condicions laborals per les treballadores. Que ens serveixi d’exemple quan parlem del model de futura residència per la gent gran per Molins.
Serveis públics privatitzats i treballadores desprotegides. La necessitat de remunicipalitzar
Quan va esclatar la pandèmia i es va decretar l’estat d’alarma, es van anunciar dues mesures: la primera, que els treballadors públics mantindrien el 100% del sou; i la segona, com s’adaptaven els ara ja famosos “ERTOs” a les empreses: un 70% del sou.
Aquí es crea l’enèsima desigualtat en els serveis públics: les treballadores que formen part de serveis privatitzats de Molins (com el subministrament d’aigua, la recollida de residus, jardineria, zona blava…) no tenen els mateixos drets que les treballadores que depenen directament de l’Ajuntament. I més o menys corresponen a la meitat del total de personal que treballa per serveis prestats per l’Ajuntament. Aquesta indefensió, la por a perdre el sou, és un extra de precarietat.
Quatre setmanes més tard, i després d’haver-ho preguntat insistentment, encara esperem que el govern sociovergent del PSC i JxMolins ens confirmi quantes de les empreses (de prop de 60) han aplicat ERTOs. Amb quants diners s’haurà d’indemnitzar l’empresa que gestiona la Zona Blava per haver-la fet gratuïta aquests dies? (si no s’hagués privatitzat, no tindríem aquest problema!). Amb quantes empreses s’ha renegociat el contracte? Per quantes d’elles s’ha treballat per complementar el 30% dels sous, i que les treballadores no siguin qui torni a pagar la crisi?
Des de la CUP ho hem dit sempre, privatitzar serveis és perdre’n el control, desconèixer què hi passa dins, precaritzar les treballadores, enriquir-ne els propietaris i al final, que ens surti més car a totes: en molts contractes s’assegura un ~18% de benefici empresarial. I en tots s’ha de sumar l’IVA, que no es pagaria si el servei el presta l’Ajuntament. Un negoci rodó per als propietaris de les empreses, però una pèrdua tant per a les veïnes de Molins com per les treballadores. Per què ho van fer els governs de PSC+CiU, o els anteriors, liderats per ICV? En firmar els contractes les empreses els pagaven quotes que anaven molt bé per fer grans obres i guanyar les següents eleccions.
Com a conclusions
Amb aquests dos articles he intentat posar sobre la taula diversos temes, però sobretot donar perspectiva per evitar caure en els errors de l’anterior crisi: cal frenar la despesa pública en “totxo”, per contenir l’endeutament ja massa elevat. S’han de prioritzar la despesa social, reactivar l’economia i preparar un pla de xoc per evitar que la nova crisi la tornin a pagar les treballadores, que son les que tenen menys. Hem de treure les mans de les empreses privades dels serveis públics i essencials: revertir les privatitzacions de serveis públics, nacionalitzar sectors estratègics (sanitat, educació, aigua, llum, gas…) expropiar els pisos dels bancs i fons d’inversió (que no han tornat els diners que se’ls va donar l’anterior crisi). I, sobretot, el govern municipal ha d’aturar les obres de cara a la galeria, evitar augmentar el deute, i posar el marxa un pla de xoc social.
La pandèmia passarà però ens quedarem amb l’enèsima crisi econòmica del capitalisme. Cal preparar des d’avui una lluita contra aquest sistema perquè no ens facin pagar la factura a les classes populars amb retallades de drets, retallades als serveis públics i més privatitzacions. L’enorme despesa que suposarà la pandèmia agafa a l’Estat i als ajuntaments endeutats fins al capdamunt.
No hi pot haver cap espera. Cal constituir una plataforma de lluita: sindicats, entitats i organitzacions que responguin col·lectivament ara i també al carrer, tan aviat com es pugui.
D’aquesta crisi només en sortirem si lluitem per repartir el treball i la riquesa. Que qui més té, pagui més, perquè qui no pot, no hagi de pagar tant. Treballar menys i treballar totes, i així posar la vida al centre.
Carles Ros Figueras és regidor per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i doctor en nanotecnologia per energies renovables.
No he vist encara cap senyal de tots aquets que s’omplen la boca, anticapitalistes i antisitema com ho és la CUP i altres que ho pretenen ser com els Comuns i els Camina, que davant de tanta crisi, hagin donat els seus sous municipals favor dels més necessitats de la societat, bé siguin els sous de diputats a Catalunya o de regidors municipals a Molins de Rei ( Asier, ben bé que es va omplir les butxaques… ) tant sigui dintre del govern com a fora a l’oposició.
La CUP no por controlar avui per avui, el sistema capitalista, que a Espanya hi estem immersos, i que és el que millor funciona, a on i ha un mercat lliure que ho controla, La redistribució del treball no la fan els governs municipals , el fan els emprenedors i els que tenen una fal•lera, com una religió, per ser mes rics, Si les ordenances fiscals de del poble contemplen rebaixant impostos a favor de la majoria i pujant-los als que més tenen, aquest inversors s’en aniran a una altre poble a invertir els seus diners….
Les desigualtats amb persones amb emprenedoria i amb intel•ligència de les que no, sempre han existit i sempre hi existiran, de no ser així ens trobarem governats amb sistemes comunistes o mahoistes , dels que tots sabem, que sols ens han proporcionat : morts , retràs, hambrunes, epidèmies i misèries. Certament, el sistema capitalista i democràtic ha d’assegurar que totes les persones, petites o grans, tinguin assegurades les mínimes necessitats vitals. (habitatge de lloguer o de propietat, alimentació equilibrada, aigua sense impostos, transport públic barato, però….. l’electricitat i escalfor a les llars que cada palo aguante su vela…… ). Es inconcebible que en un país que es creu modern, encara hi hagi la despesa de subdesarrollo en “beques menjador” . L’assistència domiciliària a la gent gran seran prioritàries, Els punts punt d’assessorament laboral per treballadors com el SOC o el Garcia Nieto a Molins de Rei , no funcionen i son una verdadera vergonya de la Generalitat , de l’Ajuntament i dels seus responsables. El servei d’atenció psicològica, derivat al CAP de Sant Feliu Ll.
Aquesta pandèmia ens ha demostrat la flexibilitat que té de ser el sistema sanitari públic com el que tenim establert. No cal crear el Ministerio de Sueños de Josuhe , ni la Regidoria dels Somnis de Pandemies i Plagues. S’ha de deixar a la iniciativa privada per que faci la creació d’instituts de recerca, y estimular un teixit industrial nacional productiu. N o podem crear Ministerios de funcionarios en fabricación de : tests de Coronas, mascaretes i bates…
Certament , Ha estat un engany, els hospitals privats a Cataluya ja que s’amagen davant la pandèmia i les mútues mèdiques i laborals no disposen de tests pel virus excepte per la ministra de defensa a la Clinica Ruber Internacional. La Generalitat ha fet bé de fer una “nacionalització” . , encara que poc se’n parla , de com ho pagarà aquestes empreses.
La corrupció i el descontrol dels inspectors dels governs autonòmics sobre les residències privades per a la gent gran són el principal temor davant les moltes morts que s’estan produint i que des que a Madrid l’exèrcit va trobar persones mortes en residències, que les empreses gestores havien abandonat encara més. La Residencia Mestres a Molins de Rei no és que hagi anat millor… mutisme, neteges de darrera hora del ADF , etc. que ens te de servir sobre el seguiment dels inspectors que no fan bé la seva feina
Error que l’empresa més gran de Molins de Rei , amb un pressupost municipal de 34 Millions , quan va esclatar la pandèmia , no va anunciar immediatament un ERTO global per tothom , Sols : 1) que els treballadors públics mantindrien el 100% del sou, 2) que els polítics locals mantenen el 100% del sou, 3) les empreses que treballen pel l’ajuntament, com totes les empreses d’Espanya s’adaptaven al “ERTOs” Aquí es crea la desigualtat en els serveis públics: al no decretar un ERO pels les treballadors directes i polítics de l’Ajuntament i els que formen part de serveis privatitzats de Molins ce Rei (d’aigua, enl•lumentat, semàfors, residus, jardineria, zona blava…) , resulten que no tenen els mateixos drets.
L’Ajuntament no haurà d’indemnitzar l’empresa que gestiona la Zona Blava perque ha estat ella mateixa la que ha decidit no treballar al carrer. El parking del Mercat , per molt que ho demani ERC-Molins i el Bot Mol no ho faran.
Privatitzar serveis no és perdre’n el control, sempre i quant els tècnics siguin professionals i no corruptes i sàpiguen controlar les empreses privades a les subcontracten . El benefici per molts contractes té de ser com a minim un ~18% + IVA , Amb la manca de productivitat que hi ha, falta de rellotge de control horari a l’Ajuntament i r la elaxació dels funcionaris , els mateixos treballs serien d’un 60% de sobrecost respcte a la privada, com es por comprovar amb un mateix treball fet per la “brigada” o fet per una privada.
No he vist encara cap senyal de tots aquets que s’omplen la boca, anticapitalistes i antisitema com ho és la CUP i altres que ho pretenen ser com els Comuns i els Camina, que davant de tanta crisi, hagin donat els seus sous municipals favor dels més necessitats de la societat, bé siguin els sous de diputats a Catalunya o de regidors municipals a Molins de Rei ( Asier, ben bé que es va omplir les butxaques… ) tant sigui dintre del govern com a fora a l’oposició.
La CUP no por controlar avui per avui, el sistema capitalista a que Espanya hi está immers, i que és el que millor funciona, a on el mercat lliure que ho regula tot, La redistribució del treball no la fan els governs municipals , el fan els emprenedors i els que tenen una fal•lera, com una religió, per fer-se mes rics, Si les ordenances fiscals del poble contemplen rebaixant impostos a favor de la majoria i pujant-los als que més tenen, aquest inversors s’en aniran a una altre poble a invertir els seus diners….
Les desigualtats amb persones amb emprenedoria i amb intel•ligència de les que no en tenen, sempre han existit i sempre hi existirá, de no ser així ens trobarem governats amb sistemes comunistes o mahoistes , dels que tots sabem, que sols han proporcionat : morts , retràs, hambrunes, epidèmies i misèries. Certament, el sistema capitalista i democràtic ha d’assegurar que totes les persones, petites o grans, tinguin assegurades les mínimes necessitats vitals. (habitatge de lloguer o de propietat, alimentació equilibrada, aigua sense impostos, transport públic barato, però….. l’electricitat i escalfor a les llars que cada palo aguante su vela…… ). Es inconcebible que en un país que es creu modern, encara hi hagi la despesa de subdesarrollo en “beques menjador” . L’assistència domiciliària a la gent gran seran prioritàries, Els punts punt d’assessorament laboral per treballadors com el SOC o el Garcia Nieto a Molins de Rei , no funcionen i son una verdadera vergonya de la Generalitat , de l’Ajuntament i dels seus responsables. El servei d’atenció psicològica, derivat al CAP de Sant Feliu Ll.
Aquesta pandèmia ens ha demostrat la flexibilitat que té de ser el sistema sanitari públic com el que tenim establert. No cal crear el Ministerio de Sueños de Josuhe , ni la Regidoria dels Somnis de Pandemies i Plagues. S’ha de deixar treballar a la iniciativa privada per que faci la creació d’instituts de recerca, y estimular un teixit industrial nacional productiu. No podem crear Ministerios de funcionarios en la fabricación de : tests de Corona, mascaretes i bates…
Certament , Ha estat un engany, els hospitals privats a Catalunya ja que s’amagen davant la pandèmia i les mútues mèdiques i laborals no disposen de tests pel virus excepte per la ministra de defensa a la Clinica Ruber Internacional. La Generalitat ha fet bé de fer una “nacionalització” . , encara que poc se’n parla , de com ho pagarà.
La corrupció i el descontrol dels inspectors dels governs autonòmics de les residències privades per a la gent gran són el principal temor davant les moltes morts que s’estan produint i que des que a Madrid l’exèrcit va trobar persones mortes en residències, que les empreses gestores havien abandonat . . La Residencia Mestres a Molins de Rei no és que hagi anat millor… mutisme, neteges de darrera hora del ADF , etc. que ens te de servir sobre el seguiment dels inspectors que no fan bé la seva feina
Error que l’empresa més gran de Molins de Rei , amb un pressupost municipal de 34 Millions , quan va esclatar la pandèmia , no hagues anunciar immediatament un ERTO global per tothom , Sols : 1) que els treballadors públics mantindrien el 100% del sou, 2) que els polítics locals mantenen el 100% del sou, 3) les empreses que treballen pel l’ajuntament, com totes les empreses d’Espanya s’adaptaven al “ERTOs” Aquí es crea la desigualtat en els serveis públics: al no decretar un ERO pels les treballadors directes i polítics de l’Ajuntament i els que formen part de serveis privatitzats de Molins ce Rei (d’aigua, enl•lumentat, semàfors, residus, jardineria, zona blava…) , resulten que no tenen els mateixos drets.
L’Ajuntament no haurà d’indemnitzar l’empresa que gestiona la Zona Blava perque ha estat ella mateixa la que ha decidit no treballar al carrer. El parking del Mercat , per molt que ho demani ERC-Molins i el Bot Mol no ho faran.
Privatitzar serveis no és perdre’n el control, sempre i quant els tècnics siguin professionals i no corruptes i sàpiguen controlar les empreses privades que subcontracten . El benefici té de ser com a minim un ~18% + IVA , Amb la manca de productivitat que hi ha, la falta de un rellotge de control horari a l’Ajuntament i la relaxació dels funcionaris , els mateixos treballs tindrien un 60% de sobrecost respecte a la privada, com es por comprovar amb un mateix treball fet per la “brigada” o que fet per una privada.