La molinenca Helena Castillo va aprovar l’examen MIR al gener i ara porta dues setmanes treballant a l’hospital de Viladecans, després que s’oferís com a personal de suport per lluitar contra la pandèmia. En una entrevista a Viu Molins de Rei, explica la realitat que viu a l’hospital.
Quina és la situació actual a l’hospital de Viladecans on treballes?
Quan vaig entrar hi havia molts ingressos per Covid-19, però en l’última setmana la situació ha començat a afluixar una mica. Veus que hi ha pacients que milloren. Per exemple, si abans a totes les plantes hi havia pacients amb coronavirus, ara ja hi ha una planta de l’hospital que no en té cap.
Per tant, és cert que la pandèmia s’estabilitza?
Sí, des del meu punt de vista penso que la situació a l’hospital es comença a estabilitzar. A més, les unitats mèdiques que es dediquen a tractar pacients amb Covid-19 també estan rebent el suport de metges d’altres especialitats, a banda del de residents com jo que ens hem incorporat recentment a l’equip. Tot això ha ajudat a descongestionar el personal que hi havia, que estava molt sobrecarregat de feina.
Quants pacients teniu?
Al centre hi ha un centenar de llits i quatre unitats mèdiques. En el meu cas, estic a la unitat de medicina interna i tracto directament amb pacients de Covid-19 i ajudo al metge adjunt que tinc al costat.
Com és el teu dia a dia a l’hospital?
Treballo entre setmana de tres del migdia a deu de la nit, i hi ha un dia que tinc una guàrdia de 12 hores seguides. Cada dos caps de setmana també he de fer una guàrdia de 24 hores. A les guàrdies fas una mica de tot, però entre setmana sobretot em dedico a fer seguiment de les persones ingressades per Covid-19. Vigilo que no es descompensin i que el tractament els funcioni correctament.
Quin és el tractament que segueixen les persones ingressades per Covid-19?
En una primera fase, als pacients se’ls administren medicaments com paracetamol si tenen febre. Després, en funció de la gravetat, seguim pautes diferents. Per exemple, en casos lleus els donem Dolquine, un medicament que prenen persones amb Lupus; i en els casos més greus els administrem corticoides per fer baixar inflamacions que puguin tenir. En ser una afectació respiratòria, tot aquest tractament es combina amb l’oxigen, que també s’administra amb major o menor quantitat segons les necessitats del pacient.
Quins són els protocols de seguretat que seguiu?
Cada vegada que entrem a les habitacions dels pacients ho fem vestits amb un tratge de protecció i seguint recomanacions higièniques molt estrictes. També prenem mesures de prevenció fora de l’hospital per no contagiar ningú quan sortim. Per exemple, en arribar a casa, he deixar les sabates a l’entrada, posar tota la roba i els objectes personals en cubell, i anar directa a la dutxa. La roba la poso tota a la rentadora i els objectes com el mòbil i el rellotge els desinfecto cada dia amb alcohol.
De tot el que has viscut a l’hospital, què és el que més t’ha impactat fins ara?
Les defuncions. N’he viscut tres i veure com els pacients moren sols, sense el suport de la família, és el més dur de tot. També és difícil perquè has d’informar de la mort als familiars i molts d’ells comprensiblement volen venir a veure els seus éssers estimats, però els has de dir que no poden. Dir-los això tampoc és fàcil.
Suposo que deveu viure moments de tot tipus a l’hospital.
Sí, per exemple, també s’agraeix molt quan ens aplaudeixen a les vuit del vespre. Des de l’hospital ho sentim i ens fa molt feliços veure que la gent ens dona suport. També és molt d’agrair les donacions que hem rebut, tant de material de protecció com també altres oferiments. Per exemple, hi ha una pizzeria que ens porta menjar un dia a la setmana per agrair-nos la feina.
Aquest inici a l’hospital t’ha fet replantejar l’especialitat mèdica que volies fer abans de començar a treballar com a metgessa?
M’està agradant molt tot el que estic aprenent, però no, segueixo volent fer ginecologia. Tot i així, segur que d’aquesta experiència m’emportaré molts coneixements que podré aplicar en un futur. Treballar com a metge en aquests moments representa un gran repte.
