El projecte La Tartana de Can Bofill ha aconseguit que la casa es converteixi en una “cooperativa d’habitatges en cessió d’ús”, després que Coop57 l’hagi comprat. Quatre famílies hi aniran a viure quan estigui rehabilitada.
Can Bofill és una masia del segle XIV situada al Parc Natural de Collserola, i forma part del Pla Especial del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Molins de Rei. Durant 15 anys, va estar funcionant en règim de masoveria. Però fa poc més d’un any, els propietaris van decidir posar a la venda l’habitatge.
En aquest context va néixer La Tartana de Can Bofill, un projecte que volia “donar la volta” a l’assumpte i “fer una compra col·lectiva” de la masia, segons explica un dels impulsors, Moisès Subirana. La intenció del col·lectiu era “blindar Can Bofill” i fer que “no es pogués vendre mai”.
Subirana comenta que Can Bofill ha estat produint aliments amb “criteris agroecològics” i ha anat configurant “un teixit social molt potent amb famílies de tot el Baix Llobregat i el Barcelonès” que no volien perdre, en un moment de “forta especulació per la terra i l’habitatge a Collserola i l’àrea metropolitana”.
Segons La Tartana, en els darrers 62 anys s’ha perdut un 72% de la superfície agrària de Collserola, passant de 1.749 hectàrees a 490. “Les expectatives de negoci xoquen amb les necessitats i els ritmes agroforestals”, apunta el col·lectiu.
La Tartana afegeix que aquest parc natural s’està “convertint en una residència de luxe“, i que masies al voltant de Can Bofill es venen per “dos milions d’euros” o es lloguen per “6.000 euros mensuals“. Subirana lamenta que “l’agricultura s’està abandonant”, tot i que hauria de jugar un paper “fonamental”.
Coop57 ha comprat la finca de Can Bofill
La Tartana va contactar amb Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, per aconseguir el capital necessari per comprar Can Bofill. Entre gener i febrer, va donar-se a conèixer i va recollir 300 avals socials de Catalunya, diverses regions d’Espanya i fins tot d’altres països, indica Subirana.
El juliol passat la cooperativa va comprar la finca, de 49,95 hectàrees. Segons Subirana, han aconseguit “canviar les regles del joc” i demostrar que “es poden fer coses diferents del capitalisme”. El membre del col·lectiu creu que, un cop assolida aquesta “victòria”, cal “consolidar” la iniciativa, començant per la rehabilitació del terreny.
La masia “no està pensada” per albergar quatre habitatges per a diferents famílies, així que l’hauran de “dividir internament”, comenta el membre de La Tartana. Els nous inquilins hi aniran a viure quan l’espai s’hagi adaptat. Tot i això, Subirana assegura que volen “respectar el patrimoni històric que suposa” aquest edifici amb segles d’història, i apostar per una actuació “mínima però coherent amb els criteris de l’agroecologia”.
Els tres pilars de La Tartana: el d’habitatge, el productiu i el social
Moisès Subirana comenta que el projecte La Tartana de Can Bofill s’estructura en tres grans pilars: el de la vivenda, el productiu i el social. La iniciativa busca garantir l’accés a la terra, l’accés a l’habitatge i alhora sumar nous elements per enfortir-lo.
La masia passarà a ser una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús que gestionarà La Tartana, amb el finançament de la Coop57 i l’assessorament de la Fundació La Dinamo. “Les persones hi viurem amb un cost assumible; no hi haurà lucre, però tampoc podrem vendre, perquè no en serem propietaris”, afegeix.
Pel que fa a la part productiva, les famílies que viuran a Can Bofill volen apostar per un “projecte agroecològic”, generant iniciatives “d’autoocupació per produir aliments i gestionar el territori”. Es basen en l’Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic (PACA), que busca “noves maneres d’establir lligams entre qui produeix i qui consumeix”.
D’altra banda, La Tartana vol potenciar la “realitat social existent” de Can Bofill, condicionant la finca perquè doni cabuda a activitats, actes, jornades i formacions per a entitats i moviments socials.
Tot i que La Tartana encara no ha decidit per quins productes apostarà, Subirana assenyala que estan fent pa i també estan estudiant possibilitats com la “gestió forestal”, la “formatgeria” i la “ramaderia”, unes idees que van definint-se a partir de les assemblees periòdiques que fa el col·lectiu.
