Molins de Q CE Molins de Rei 22-21 Torró d’Agramunt. Les entrenades per Marc Monné acaben la primera volta de la primera fase en tercera posició, lloc que dóna dret a disputar les fases d’ascens. Per la seva banda, el sènior masculí és líder.
Molins de Rei és un municipi amb una relació especial amb l’handbol femení, esport que ha viscut diferents èpoques daurades gairebé arribant a les categories de màxima exigència competitiva. L’última va ser ja l’any 2012. L’equip llavors entrenat per Isa Rabassa va aconseguir l’ascens a Divisió d’Honor Plata, segona màxima categoria en l’àmbit estatal. L’entitat va haver de renunciar a l’ascens per no poder fer front a la despesa econòmica que significa competir en una lliga d’aquest nivell. De fet, es va renunciar durant dues temporades consecutives a un ascens que es va guanyar a la pista, en una de les situacions més injustes esportivament parlant dels últims temps en l’esport de molinenc.
Aquell equip es va desfer i llavors va començar un treball amb la mirada posada a llarg termini que es basava en cuidar les categories inferiors. Ara es comencen a veure els primers resultats. El Molins de Q CE Molins de Rei va guanyar per 22 a 21 al Torró d’Agramunt en l’última jornada de la primera volta de la primera fase de la competició. Amb aquesta victòria, les molinenques consoliden la tercera posició del seu grup de Primera Catalana. Aquesta plaça dóna dret a disputar les fases d’ascens.
El partit va ser molt igualat. Les visitants van plantejar una defensa 6-0 per intentar aprofitar la falta de llançadores exteriors de les molinenques. Al principi va costar molt, i les d’Agramunt van aconseguir avantatges en els primers compassos. Tampoc es van escapar, i sobre el minut 25 el Molins de Q CE Molins de Rei va aconseguir empatar a 6. En un matx amb pocs gols, aquell moment va significar un punt d’inflexió: per fi van poder superar la defensa gràcies a bones penetracions de les laterals. De fet, es va arribar a la mitja part amb una mínima avantatge a l’electrònic (8-7).
El segon temps va començar més animat, amb gols per part dels dos equips. Les dues formacions no aconseguien escapar-se, amb resultats ajustats en tot moment. Però les de Molins de Rei, amb Fradera i Monné destacant en l’aspecte golejador (sis gols cadascuna) van aconseguir obrir una petita escletxa de tres gols de diferència al minut vint, just quan les extrems també van començar a ser més incisives.
A partir d’aquí van saber patir. El col·lectiu va ser madur i va treballar en equip per competir durant els últims minuts, quan el rival va anar per la remuntada a la desesperada avançant la seva defensa, que per moments va ser individual a tota la pista. Laura, la portera, va fer un total de vuit aturades, algunes en moments clau. Finalment, les molinenques van aconseguir una victòria per la mínima 22-21 que permet acabar la primera volta en una molt meritòria tercera posició tot i la seva joventut.
El partit, en imatges
«La meitat de l’equip està format per jugadores de categoria juvenil», reconeix l’entrenador, Marc Monné, en declaracions a Viu Molins de Rei. Són aquelles nenes, ara ja dones, per les quals es va apostar en el seu moment. «Podem definir el nostre estil com ràpid i agressiu», descriu el tècnic. Precisament és el mateix sistema que tenia aquell equip que era un dels més potents de tot Catalunya.
«El nostre objectiu és mantenir aquesta tercera posició per poder jugar les fases d’ascens. Seria important perquè així podrien guanyar experiència», afirma l’entrenador. «Les jugadores tenen molt marge de creixement», sentencia Marc Monné. Aquestes mateixes jugadores han passat moments molt complicats durant les últimes temporades. No s’han rendit i, gràcies a la seva constància, ara comencen a gaudir de bons resultats. Segur que si Inés Solana, la capitana d’aquell equip de 2012 i que destacava per lluitar cada pilota com si fos l’última i per una qualitat humana excepcional, estaria orgullosa d’elles.
El Molins de Q CE Molins de Rei masculí, líder de Primera Catalana
La temporada està sent dolça per l’handbol de Molins de Rei. I és que el Molins de Q CE Molins de Rei masculí també està aconseguint grans resultats. De fet, és líder de Primera Catalana. En l’últim partit van aconseguir una victòria per 23 a 32 a la pista del Club Handbol Martorell.
«Era un partit complicat en l’àmbit psicològic ja que era un equip de la zona baixa i molta gent tenia el cap pensant en la jornada vinent contra un rival directe«, explica l’entrenador, Bernat Anducas, a aquest diari. De fet, va ser un matx més difícil del que es pot interpretar mirant el resultat final. «Durant la primera part vam tenir moltes imprecisions en atac i error individuals en defensa», reconeix Anducas, que fa poc temps era jugador de l’equip i, de fet, comparteix cos tècnic amb un altre jugador important durant els últims anys, Pol Ibáñez.
La situació va millorar en la segona part. «Hem trobat més dinamisme en defensa i hem aprofitat els errors del Martorell per obrir forat a base de contraatac», relata Anducas. Al final, victòria per nou gols de diferència per continuar al capdavant de la classificació.
