Uns 40 membres de la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei (PARM) es van concentrar davant l’ajuntament amb les associacions de veïns i després van entrar al ple municipal per fer una bateria de preguntes. El govern va plantejar traslladar places públiques de residències de l’entorn si la Generalitat no respon.
El col·lectiu que reivindica 50 noves places públiques de residència de gent gran, la PARM, va tornar a fer sentir la seva veu coincidint amb el ple del mes de juliol. Abans que comencés el debat polític, una quarantena de persones es van concentrar davant l’ajuntament amb el suport de membres de les associacions de veïns de Molins de Rei.
Els manifestants, majoritàriament dones grans, exhibien pancartes que demanaven concreció al govern de CDC i PSC: «Escolteu al poble, volem fets», i «Volem solucions, no paraules», deien algunes pancartes. El mateix es va repetir durant el ple. Tot i que no hi havia cap moció al respecte, es va fer un debat abans de començar, fora de l’ordre del dia, de manera excepcional.
Sis respostes
La seva portaveu, Judith Herrera, va demanar sis respostes a sis qüestions. La primera, que l’Ajuntament informi la PARM del dia i hora en què es reunirà amb la Generalitat per abordar l’ampliació de places i si la plataforma podrà participar-hi. La resposta de l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), va ser afirmativa.
També va preguntar al govern: «Sempre han dit que porten anys treballant-hi. Com és que no s’ha informat la ciutadania de com anaven les reunions dins que la plataforma no s’ha posat en moviment?». A això, Casals va dir que hi havia convenis signats amb la Generalitat el 2006 i el 2009, i el 2011 en van signar un altre per fer complir els anteriors pel qual la Generalitat finançaria 80 places si l’Ajuntament començava a fer la residència, que no s’ha acabat complint. «Demanem disculpes si no ho hem explicat prou bé», va dir l’alcalde.
A això, el primer tinent d’alcalde, Xavi Paz (PSC), va afegir que «tot s’ha anat explicant, però no a la plataforma perquè llavors encara no estava constituïda». També va elogiar la feina feta pels governs municipals anteriors i va lamentar que «l’error més important ha estat confiar en excés en la Generalitat». El socialista va continuar amb les crítiques contundents a l’administració catalana: «Des del 2011 no s’ha incrementat una sola plaça de llar d’avis a tot Catalunya».
El pla B: ajuntar places ja existents
La PARM també va demanar què es farà a partir de la data límit que s’ha donat del 30 de setembre per prendre una decisió i en què consisteix el pla alternatiu que havia apuntat Casals amb algunes persones. L’alcalde, que va afirmar que «confia» en la consellera Dolors Bassa, va dir que si aquest dia no hi ha hagut resposta de la Generalitat, s’obriran dos escenaris: començar una adjudicació amb l’esperança que el govern català acabi atorgant les places o «passar de la Generalitat» i intentar ajuntar les places molinenques amb les d’altres municipis per fer una residència.
Aquesta última opció voldria dir «licitar si alguna residència de l’entorn vol afegir les places públiques a les 25 que tenim actualment». «Sabem que hi ha residències amb aquest interès», va afirmar Casals. Amb això diu que hi hauria un total de 50 places garantides.
La proposta va ser posada en qüestió per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tot i que no va dir si ho trobaven bé o malament, la seva portaveu, Sílvia Guillén, va recordar que «aquestes places no vindran buides». La CUP i Molins Camina van coincidir a demanar que les places siguin totalment públiques i no concertades.
Manifestació conjunta
Herrera, durant el debat, va etzibar a Xavi Paz: «Vostè ha anat dient a molta gent pel carrer que la residència no es farà». Paz va dir que «és cert, perquè no hi ha cap paper on la Generalitat s’hi comprometi». El tinent d’alcalde també va animar-los a manifestar-se conjuntament amb els partits i les associacions de veïns davant la conselleria per desencallar la situació.
Les altres dues preguntes de la PARM eren si s’afegiria la residència al pla d’equipaments «ja que no s’ha inclòs a l’actual» i si podien assistir a una signatura d’un conveni entre La Caixa i la residència, que també van tenir resposta afirmativa de l’alcalde.
