Des del passat dilluns, 27 de febrer, i fins diumenge 5 de març, s’ha obert a Molins de Re un procés de participació ciutadana amb la finalitat de decidir quina ha de ser la transformació que properament hauran d’experimentar les Avingudes de València i de Barcelona, aquest indret de la vila que coneixem col·loquialment com “La Carretera”. Una via de trànsit que travessa Molins, des del pont del riu fins la zona industrial del pla, camí ja de Sant Feliu. D’altra banda, una via que en altres èpoques havia separat (dividit quasi) els barris de la part baixa del poble amb la zona del centre vila. Una via que, per les característiques del nostre municipi, actua més de via interurbana que de via urbana, que n’és en realitat la seva categorització actual. Una via (la carretera) que encara avui dificulta la permeabilitat de la vila, al trencar la continuïtat de l’espai urbà, entre les zones del barri del canal i del centre vila.
És aquesta una situació que també s’ha donat en altres municipis del nostre entorn, a través dels quals transitaven carreteres històriques. Però també és cert que progressivament els nostres veïns han anat resolent, en gran part, els problemes que suposa el tenir una carretera travessant el casc urbà. I ho han aconseguit desplaçant el trànsit interurbà (aquell que va de pas) pels afores de la ciutat. D’aquesta manera han aconseguit pacificar el trànsit rodat de les antigues “carreteres”, i amb la seva minoració transformar-les en vies urbanes que han recuperat la pulsió ciutadana (malgrat les dificultats que impliquen els canvis d’aquesta naturalesa).
A Molins de Rei podríem compartir que anem amb retard respecte als nostres veïns. I és cert. Però en honor a la veritat hem de destacar que l’orografia de la nostra vila ens impedeix cercar vies alternatives al trànsit de l’actual carretera. Caldria construir un vial alternatiu per fora dels casc urbà que absorbís el gran gruix del trànsit interurbà que actualment circula –i travessa la vila- per les Avingudes de València i de Barcelona. Però aquesta actuació –pendent des de fa molt de temps- requereix la construcció d’una infraestructura que és competència del Ministerio de Fomento (responsable en temes de carreteres nacionals). Per tant, mentre el Ministerio no faci la inversió necessari, el pas alternatiu a la carretera actual és inviable. Després d’anys d’espera, encara no hi ha un termini previst.
Arribat a aquest punt l’Ajuntament de la vila ha decidit tirar endavant –mitjançant un doble procés participatiu- la remodelació de la carretera. La carretera també es mereix una oportunitat. O dit d’una altra manera: la gent que hi viu, que hi treballa i que hi gaudeix de l’entorn de la carretera també es mereix que aquest espai sigui el més saludable, pacífic i harmoniós que sigui possible.
I ha estat a partir de les idees i suggeriments d’aquells molinencs i molinenques que van voler participar en la primera fase de la consulta, que l’Ajuntament ens presenta tres possibles alternatives a la reforma de les Avingudes de València i de Barcelona (la A, la B i la C). Tres alternatives que, cap de les tres, suposarà la transformació definitiva que la carretera necessita –i que estem esperant des de fa anys-. Malgrat qualsevol de les propostes de reforma plantejades suposarà una millora important al seu estat actual, la transformació radical de la carretera en un bulevard o un gran passeig (que n’és al que aspirem en realitat), haurà d’esperar fins les intervencions (sine die, en aquests moments) del Ministerio. Ara ens toca decidir la transformació de la carretera per als propers anys, i aconseguir la major pacificació possible de la zona, recuperant tot l’espai que sigui possible per als veïns, els vianants i la ciutadania en general. Caldria, doncs, demanar que es faci la màxima transformació possible, dins les limitacions que ja s’han comentat, per a què l’aspecte de la nova carretera s’assembli el màxim possible a la via urbana a la que aspirem.
I, lògicament, de les tres alternatives, i de manera gradual, alguna és més conservadora i altres més agosarades. Però estaria bé entretenir-se, cadascú el temps que cregui necessari, per a valorar cadascuna de les tres, i el que pot suposar de millora relativa per a la gent de l’entorn, i de manera més global per als molinencs i molinenques. Les tres plantegen elements comuns de millora en enjardinament, il·luminació, mobiliari urbà, clavegueram, xarxa d’aigua potable , semàfors, senyalització viària i voreres adaptades (que després hauran de concretar-se per a cada projecte). En canvi representen canvis substancials en relació a les amplades de voreres, de carrils per a vehicles i carrils de serveis.
L’opció A seria, en aquest sentit, la més conservadora en relació a la configuració actual de la carretera: conserva les mateixes amplades de voreres, carrils de vehicles i conserva els espais d’aparcament actual. Suposaria una neteja de cara i actualització de la carretera tal com està ens aquests moments.
Aquesta opció ha estat defensada públicament per la Unió de Botiguers. Sembla que descarten les altres opcions pel fet de la pèrdua de places d’aparcament als carrils de la carretera. Mirada curta si es vol defensar un comerç de proximitat com a sinònim de poder arribar en cotxe a la porta del comerç. És més probable que si facilitem que les persones puguin gaudir d’un bon espai per a estar i passejar, acabaran aturant-se davant l’aparador i entrant a la botiga. Defensar que el cotxe és un mitjà necessari per a poder anar a comprar, pot convidar a passar de llarg si no trobem el forat per a aparcar on teníem previst.
Sorprèn, per reiteratiu, que cada cop que es parla de pacificar el trànsit per a guanyar espai per als vianants, s’interpreti com un atac contra els interessos del comerç. I segurament és al contrari. I tenim exemples múltiples, tant a la nostra vila com arreu. És qüestió de revisar altres actuacions prèvies i valorar els seus impactes.
L’opció B, que planteja substituir un dels carrils d’aparcament actual a la carretera per un carril reservat a la circulació de les bicicletes, ha concentrat el suport públic de les forces polítiques que configuren els grups de l’oposició al consistori. Sembla que la defensa per una mobilitat alternativa i sostenible ha estat un bon argument per a concentrar a diferents forces polítiques. No obstant es podria fer alguna consideració al respecte, des de la pròpia defensa de la mobilitat sostenible: l’opció B mantindria les voreres amb l’amplada actual, impossibilitant una millor actuació en cas de disposar de més amplada, la qual cosa permetria incorporar més espai de transició per als vianants. D’altra banda, tot i defensant els carrils reservats a la circulació amb bicicleta, inspira un gran dubte que el carril que es proposa a la carretera compleixi amb la finalitat prevista. És a dir, resulta dubtós que el carril bici per la carretera serveixi per a relligar un hipotètic recorregut amb bicicleta pel casc urbà de la vila (se suposa que els carrils bici de caràcter urbà, allà on estan instaurats, serveixen per a substituir el trànsit rodat per la bicicleta, cosa que no es produiria en aquest cas). Si el que s’intenta és convertir-lo en un carril bici interurbà –que seria potser la finalitat-, tampoc està massa clar que la carretera, amb la concentració de vehicles que encara haurà de suportar, sigui el millor lloc per a fer circular els ciclistes foranes que hagin de transitar d’un extrem a l’altre de la vila. Tot plegat fa pensar que seria més convenient plantejar un pla de carrils bici al municipi, i després anar implementant-lo de manera progressiva.
L’opció C, és la proposta que més avança de les tres en la idea de recuperar els màxims espais possibles per als vianants. Amplia cadascuna de les dues voreres en 1’10 metros, arribant així a una amplada de 4’50 metres per banda. Amb aquestes dimensions és possible una actuació més integral del seu enjardinat i mobiliari, per a convertir la carretera -de facto- en un gran passeig.
Sens dubte la carretera, amb la transformació que planteja l’opció C, es convertiria en un espai al servei dels ciutadans i ciutadanes molt més amable que l’actual, amb una millor permeabilitat de la trama urbana i amb una reducció de la barrera que suposa actualment la carretera.
Sense arribar a l’optimització que suposaria la derivació dels trànsit rodat i la conversió en un passeig (o bulevard) definitiu (que tot arribarà), l’opció C, de les tres plantejades, és la que més ens pot apropar a la futura i definitiva transformació de la carretera en una veritable via urbana de Molins de Rei.
Fins el 5 de març, diumenge, tenim temps per a participar en la segona part dels procés participatiu que haurà de determinar el futur de la carretera durant els propers anys.
Joan Barrios, militant del PSC Molins de Rei i ex-president de l’agrupació local
Sr. Barrios , ¡Qué sorpresa! , Todos pensábamos que ya se habia retirado de la vida pública con eso de que ya no participa como representante y portavoz político, que lo hacia, en la tertulia de los miércoles, por las mañanas, en la Radio Municipal de Molins de Rei, por sus enfrentamientos constantes con Jordi Pradell (CIU) , y ahora ha decidido participar los lunes.
Su articulo, no nos aporta nada que ya no sepamos : que “La Carretera” dificulta la permeabilitat de la vila al trencar la continuïtat de l’espai urbà, entre les zones del barri del canal i del centre vila, que la reducció del transit en altres municipis del nostre entorn ho han aconseguit desplaçant el trànsit interurbà pels afores de la ciutat., que a Molins de Rei anem amb retard , com sempre, respecte als nostres veïns, i que en canvi anem avançats amb els sous dels politics locals i càrrecs de confiança, siguin del color que siguin i en especiál el Sr. Paz (PSC). Tenim l’orografia que tenim , i això no ha se srvir per excusa a la inopreancia e ineficiència dels politics locals.
L’orografia de Molins de Rei , amb la tecnologia de maquinaria d’obres publiques que tenim, en ple segle XXI, no te que imperdir cercar vies alternatives al trànsit de l’actual Carretera, amb un o varis vials alternatiu per fora del casc urbà, la variant Oest, infraestructura que és competència del Ministerio de Fomento i la variant Est de competència 100% municipal, amb un túnel per sota el Angel i Graner, similar al de Les Grasses de Sant Feliu. De totes maneres el PSC-Molins , quan reignaba en Zapatero i sus secuaces,… amb el PSOE a Espanya, no va fer, excepte saber cobrar puntualment a final de mes, res, Res de res… i sempre anem amb la canço : anys d’espera…. encara no hi ha un termini previst…..bla, bla , bla, …
Jo votaré en blanc, Molts ciutadans de Molins de Rei, creiem que faltaría incorporar una 4ª opció, la de “NO HACER NADA” excepto lo que fuese urgente y esencial : unas nuevas cloacas , reforzar el alumbrado con luz blanca y a 200 Lux , cambiar red de agua ya que tiene muchas pérdidas , darle un toque de pintura, etc. Todas las opciones presentadas A,B, C , estarian bien si los comerciantes y vecinos de la Carretera , para financiar la obra, admitiesen un cambio en la de calificación del Cadastro y consecuentemente un aumento en el IBI , ya que destinar un pressupost, de 6 milions d’euros (mil millones de pesetas), para no solucionar nada, és un vergonzoso derroche del (PSC+CIU) de los dineros de nuestros impuestos, a que tanto nos fustigan.. .
En cuanto a las votaciones estaria bien que en vez de facilitar el voto a los niñacos y fomentar el voto como actividad en los institutos, con clara ventaja respecto a los abuelos que no se manejan bien en Internet, se restringuiesen exclusivamente a los que cumpliesen las 3 condiciones siguientes : estar empadronados en MdR + que paguen el IBI en MdR + que paguen el impuesto de circulación en MdR, en vez de los niñacos que no han pagado un recibo municipal en su vida.
Sr. Barrios , «qui no te feina , el gat pentina» , Su articulo, no nos aporta nada que ya no sepamos , y dudamos que L’Ajuntament de Molins de Rei, començi la reforma de la carretera a l’any 2018, en funció del projecte MÉS VOTAT, Muchos ciudadanos creemos en las declaraciones del miembro de la ejecutiva y portavoz en la Radio Municipal de CIU , Jordi Pradell ( CIU) en sus declaraciones del miércoles dia 1, de que tanto si gana la opción A o la B o la C , todo dependerá de las “circustancias del momento” , o sea que CIU , al final, hará lo que les pase por el forro, ya que ahora con las votaciones sólo se define el modelo, que eso de si más o menos aparcamientos es un “detallito” sin importancia, que al Alcalde ( el mentiroso según ERC) no le gusta ninguno de los 3 proyectos, no está definido ni los panots , ni el tipo de baldosas, ni el modelo de los arboles, etc , etc..
A Molins de Rei anem amb retard, com sempre, respecte als nostres veïns, i que en canvi anem avançats amb el pagament , que mai falta, dels sous dels politics locals i càrrecs de confiança, siguin del color que siguin i en especial al masajista Sr. Paz (PSC ). Tenim l’orografia que tenim , i això no ens ha se servir per excusa a la inoprerància e ineficiència dels politics per trovar sol·lucions al trafic.
Sigui quina sigui l’orografia de Molins de Rei , amb la tecnologia actual de maquinaria d’obres publiques en ple Segle XXI, no te que imperdir cercar vies alternatives al trànsit de l’actual Carretera, amb un o varis vials alternatiu per fora del casc urbà, la variant Oest, infraestructura que és competència del Ministerio de Fomento i la variant Est de competència 100% municipal, amb un túnel per sota el l’Angel i can Graner, que desemboqui al cantó Nord, similar al de Les Grases de Sant Feliu, encara que sembla que CIU no fa res al respecte, excepte el saber cobrar, sense fer res, puntualment a final de mes.
Jo votaré en blanc,
Molts ciutadans de Molins de Rei, creiem que faltaría incorporar una 4ª opció, la de “NO HACER NADA” excepto lo que fuese urgente y esencial : unas nuevas cloacas , reforzar el alumbrado con luz blanca y a 200 Lux , cambiar red de agua ya que tiene muchas pérdidas , darle un toque de pintura, etc. Todas las opciones presentadas A,B, C , estarian bien si los comerciantes y vecinos de la Carretera , para financiar la obra, admitiesen un cambio en la de calificación del Cadastro y consecuentemente un aumento en el IBI , ya que destinar un pressupost, de 6 milions d’euros (mil millones de pesetas), para no solucionar nada, és un vergonzoso derroche del (PSC) de los dineros de nuestros impuestos, a que tanto nos fustigan.. .
En cuanto a las votaciones estaria bien que en vez de facilitar el voto a los niñacos y fomentar el voto como actividad en los institutos, con clara ventaja respecto a los abuelos que no se manejan bien en Internet, se restringuiesen exclusivamente a los que cumpliesen las 3 condiciones siguientes : estar empadronados en MdR + que paguen el IBI en MdR + que paguen el impuesto de circulación en MdR, en vez de los niñacos que no han pagado un recibo municipal en su vida.