CFS Molins 99 3-4 Bellsport Hospitalet. Els de Molins de Rei gairebé eliminen a tot un 2aB i cauen eliminats de la Copa Catalunya per un gol en l’últim segon del partit.
La màgia de la Copa Catalunya arribava al Poliesportiu de la Sínia amb un cartell de luxe: el Bellsport de l’Hospitalet, tot un Segona «B», una categoria per sobre de la Tercera Nacional on milita del Club Futbol Sala Molins 99. La funció no va decebre. En un partit molt igualat, els de Molins de Rei gairebé s’emporten la classificació i van perdre per culpa d’un gol de David Macián en, literalment, l’últim segon de partit. Va ser un final molt cruel donat l’esforç que havia fet l’equip de Chema Redondo.
Els partits d’aquesta competició, disputats sense aturar el rellotge i amb només un àrbitre, sempre són especials. Donen marge a un futbol sala amb més picardia, més de carrer, i en haver-hi menys desgast físic les forces tendeixen a equilibrar-se. En aquest terreny es va moure molt bé el CFS Molins 99, que havia patit per superar la ronda anterior. Només començar el capità Òscar González va estavellar la pilota al pal. Era només un avís.
El Molins s’avançaria gràcies a un gol d’Agustín Garabito. Agus va disparar amb la cama esquerra i, després que un rival desviés la trajectòria, va segellar l’1 a 0. Premi per un jugador molt jove que s’ha guanyat amb escreix un lloc en el primer equip. El rival, evidentment, no era menor i el Bellsport no va trigar a empatar. Juan Manuel Amate va fer l’1 a 1 en una acció ràpida. Així s’arribaria a la mitja part, amb equilibri a l’electrònic i sobre la pista, amb les diferències entre un Tercera i un 2aB pràcticament inexistents.
En la represa els visitants van colpejar primer gràcies a Víctor Amores (1-2) en un còrner on la defensa en zona molinenca va fer aigües. Lluny d’arronsar-se, el Molins 99 va treure el seu caràcter. Sergi Areny, que semblava que estava a tot arreu en una demostració de potencial físic encomiable, va apoderar-se d’una pilota en el centre de la pista després d’un esforç en la pressió d’Ivan Rodríguez. Areny, sempre vertical, va anar de cara a barraca i, amb un xut des de la llarga distància, va empatar (2-2). Possiblement va ser el millor jugador del partit per part molinenca.
Anirien més enllà els de Chema Redondo. Una altra recuperació de González va permetre Adrià Gutièrrez posar-la al segon pal. Allà va aparèixer Rubén García que, després de rematar dues vegades, va posar per davant el Molins 99 (3-2). Els locals estaven crescuts i la Sínia somiava en horari Champions.
El Bellsport va fer un pas endavant amb el marcador en contra. No els quedava un altre i els va sortir bé. Jugant de cinc el seu jugador més perillós, David Macián, va dibuixar una bona paret amb un company per fer el 3 a 3. Abans havien estavellat pilotes al pal i van tenir ocasions diverses. L’empat era just.
Però si l’empat va ser just el desenllaç del matx va ser cruel. Fins i tot injust. Redondo va sorprendre fent jugar els locals de cinc amb la intenció de conservar la pilota i, perquè no, guanyar el partit. Entre González i Rodríguez gairebé ho aconsegueixen però després d’una aturada del porter de l’Hospitalet els visitants van armar una contra letal. Macián, una altra vegada, rematava per fer el 3 a 4 i canviar el signe del partit. L’àrbitre xiulava el final només posar-se la pilota en joc. El Bellsport havia guanyat el partit just en l’últim segon.
