L’escriptor molinenc Adrià Sàbat ha presentat «L’amor i la umanitat», la seva obra completa de poesia, a la Fira del Llibre de Sant Jordi. En una entrevista amb Viu Molins de Rei, l’autor explica el sentit de la seva obra poètica i avança projectes futurs que giraran al voltant de la novel·la curta i la música.
«L’amor i la umanitat» es presenta com l’obra poètica completa d’Adrià Sàbat i consta de quatre llibres. Què podem trobar en cadascun d’ells?
Al treure el primer llibre al 2005 ja estava pensat com un projecte que incloïa quatre entregues. El primer era «L’espera de l’igni torb» i el segon «El llarg saqueig». Aquests dos se centraven en el tema amorós des de dos vessants diferents: desamor i enamorament. A la vegada era una poesia més del jo, més personal i més interior. L’obra completa també volia incloure una part de poesia social, des d’un punt de vista més nacional a la primera part de «Poemes d’emergència», publicat al 2010, i poesia social totalment a la segona part publicada ara, marxant del jo més personal per anar a altres persones i altres punts de vista.
Amb quin dels quatre llibres et quedes?
El millor és el primer, això és evident. La poesia té un punt d’autenticitat que en el primer és on el grau és més alt perquè és quan vas una mica més cec. A partir d’aquí, et professionalitzes i fas una feina més pensada. Sempre hi ha la inspiració i que la cosa tibi i estigui forta, però el primer té un punt de màgia.
Del primer a l’últim han passat uns quants anys, com ha estat el procés creatiu del més nou?
El que té l’últim és la culminació i un aspecte més deixat avui en dia. La poesia catalana peca una mica de falta de poesia social, que toqui temes de carrer i del món, de com estan les coses, i el llibre vol omplir una mica aquest buit. A més, son 62 poemes, és un llibre bastant extens, i és el que ha portat més feina perquè ha anat arrossegant treball des del principi. Hi ha poemes que tenen 9 i 10 anys que s’han anat madurant i ara es presenten.
«L’amor i la umanitat», sense la lletra h. Per què?
Des del segon llibre es va decidir a nivell d’ortografia treure les «h» que no eren necessàries. Trobava que la paraula ressaltava més i al cap i a la fi és una funció etimològica, no fa cap funció a la nostra llengua.
La poesia moltes vegades és vista com quelcom adreçat a un públic molt concret. La teva obra a qui es dirigeix? És accessible per a tot tipus de lectors?
És poesia, però és literatura, no es tracta de dir que si no llegeixes poesia no arribaràs. El primer llibre és bastant més elaborat i si no ets lector de poesia pot costar, però la resta són assequibles per a qualsevol lector. No estem acostumats a llegir amb calma, a rellegir i posar atenció, més aviat a tirar endavant com acaba, i els llibres de poesia tenen això: cada un dels poemes demana que es presti una mica d’atenció.
És la poesia un gènere avui en dia poc valorat?
La gent no compra mai poesia. És una etiqueta que té prejudici en quant a l’interès de la gent. Si és novel·la encara et veus amb cor, però si és poesia… és un exercici que demana una mica més. Vindria a ser com una cançó, si agafem un llibre de cançons d’un disc i el llegim és una mica més rotllo que si les escoltem, amb la música marcant el ritme, el segon vers no comença fins que acaba el primer… Tota aquesta pauta i ritme de lectura és el que s’ha d’aprendre per assaborir al màxim la poesia.
Què t’ha portat a escriure poesia?
S’ha d’escriure el que et ve de gust. Escric per vocació i per interès, no perquè l’editor m’hagi dit que és el que he de fer. M’ho prenc des d’un punt de vista artístic, no només la literatura, també l’objecte: el llibre en si té voluntat de ser una peça artística pel que conté i pel que és en si.
Quins projectes tens ara entre mans?
Ara estic treballant en recuperar forces i tornar a ser jo, treure’m de sobre tot aquest pes de nou anys d’edició continuada d’un projecte que estava pensat i que es clou amb la caixa on caben tots quatre llibres i fins aquí hem arribat. A partir d’ara, jo sóc escriptor, segueixo amb l’escriptura. Potser de poesia no treure res a continuació, potser ara vindrà narrativa curta i contes, però també aniré cap a la banda de la música i meditaré alguna cançó.
Els llibreters ens han donat algunes recomanacions literàries per Sant Jordi, quina és la teva?
No tinc ni idea, no sé què hi ha a les llibreries. Els grans títols que ens han posat al davant no m’atreu cap. Jo recomano a la gent que vagi a la biblioteca, on hi han molts llibres. Potser no té aquest punt de festa del dia de Sant Jordi, però a la biblioteca de Molins de Rei déu n’hi do la selecció que fan, val la pena veure que proposen i deixar-se aconsellar per ells, que són veritables treballadors per la literatura.
[sam id=»39″ codes=»true»]
