Molins de Rei CF 2-0 AE Abrera. L’equip de Joan García no dóna opcions al rival i fa un pas més per aconseguir l’ascens a Segona Catalana. Capella i Agudo són els golejadors d’un partit on va destacar la solidesa del grup. El Josep Raich es vesteix de gala per l’ocasió.
Comunió entre afició i equip signada en un diumenge de Rams. Un cop superades les turbulències d’un tram de temporada un pèl irregular i la marxa d’homes que havien fitxat per ser cabdals, com el jove Eric Criado, el Molins de Rei CF torna a ser un equip molt sòlid. Ja fa jornades que aquesta tendència es demostra però diumenge, contra l’Abrera, no es va concedir ni una ocasió clara. El municipal Josep Raich es va gairebé omplir, creant un ambient d’equip que ha de pujar de categoria. Els jugadors van respondre amb una actitud impecable durant els 90 minuts i els aficionats es van entregar a base de crits d’ànim i cops de timbal. Va ser com l’entrada d’El Camell a la plaça de l’Ajuntament. El corre-cuita seran els sis partits que queden per acabar la temporada. A només dos punts de zona de promoció, la flama de l’ascens està més viva que mai.
Una solidesa que ha arribat amb l’equip ple de baixes i on, sempre fidel a la filosofia de l’entitat, Joan Garcia ha apostat, amb total naturalitat, per juvenils. Tres d’ells (Aleix Obiols, Ian Pérez i Ivan Sedano) van ser els jugadors de camp presents a la banqueta i tots tres van tenir minuts: això és el Molins de Rei CF. L’onze inicial va ser l’habitual de les últimes jornades amb la incorporació de Jordi Prats, qui es va intercanviar constantment la posició amb un magistral Carles Capella, just per darrera del punta o a la banda dreta. Es rebia a l’Abrera, equip en zona de descens, que es jugava la vida. Josep Galan s’ha incorporat recentment a aquesta banqueta portant alguns jugadors i, sortosament per la parròquia abrerenca, l’equip no va deixar males sensacions.
A mesura que la primera part es consumia l’Abrera s’anava desfent. La pilota circulava de banda a banda però, contràriament al que passava a principis de temporada, no es prenien riscos excessius. Després de 10 minuts on els visitants no van passar problemes, Capella va agafar la pilota al vèrtex de l’àrea i el temps es va aturar. Va fintar a la defensa per, tot seguit, dibuixar una paràbola perfecte amb la seva cama esquerra. Amb efecte, la pilota va entrar suaument pel pal llarg del porter. Un autèntic golàs marca de la casa d’un jugador que mai se sap si et pot sorprendre per força o tècnica. És el Rivaldo de Molins de Rei. El seu pare, central històric d’un dels històrics del futbol català, el CE Europa, segur que va pensar que el defensa no el va molestar com es degut mentre ho veia des de la graderia, però això és Tercera Catalana i, certament, el seu fill va un pèl sobrat (1-0).
Amb el marcador a favor van arribar els millors minuts del Molins de Rei CF. La possessió era molinenca i la pilota es jugava amb criteri i profunditat. Els de Joan Garcia es sentien còmodes i van tenir reiterades ocasions per sentenciar el partit. Els jugadors de segona línia s’incorporaven constantment, així com els laterals, i es creaven espais davant d’un rival que no donava a l’abast. Àlex Agudo en una acció ràpida i Marc Mèndez en un córner van poder marcar. De fet, fins i tot es va anul·lar un gol per fora de joc. Però es va perdonar. En partits més exigents el Molins hauria d’aprofitar aquests minuts d’eufòria per matar el partit. Del contrari es podria penedir. En tot cas, es va arribar a la mitja part amb 1 a 0.
A la segona part, l’Abrera va sortir amb ganes de donar guerra però es va topar amb la qualitat molinenca. Quan havien passat deu minuts de l’inici de la segona, Capella va agafar la bola situat a la zona de tres quarts de camp i va filtrar una passada que va superar dues línies rivals. Marc Fuxa “Chufo”, guerrer incansable, gairebé la aprofita però no va tenir la sort que sí va trobar Àlex Agudo, que oportunista va aprofitar-se del rebot per fer el 0 a 2. Ja en porta 25 aquesta temporada. Tot un luxe de 9. El Molins aconseguia gairebé sentenciar el partit quan encara quedava temps.
A partir d’aquí els molinencs van imposar un tempo diferent, injectant cloroform al matx i portant la gestió del temps cap allà on els interessava. La sala de màquines, el doble pivot forma per Joan Torelló i Joan Gosa, va funcionar a la perfecció. L’Abrera no va tenir ni una ocasió clara de gol, tot i que ho va intentar. Torelló, jugador que fa uns anys era l’encarregat de donar l’última passada, ha madurat com a futbolista per enfundar-se el mono de treball. Com el bon vi que ell tant coneix, ha millorat amb el pas dels anys. Poques vegades es dilueix en els partits i sempre està ben col·locat. El seu company de viatge, Gosa, escombra tot el que veu. Evolucionant de jugador de banda a mig centre posicional, aprofita l’òptica del joc que dóna haver viscut ja 1.000 batalles. Ells dos van decidir que no passaria res més substancial en el partit i així va ser. Els visitants, perdent els nervis una mica, van quedar-se amb 9 per culpa de dues expulsions. El Molins era tot tranquil·litat, solidesa. Va acabar el partit poc exigit.
El Vallirana ha punxat al camp del Vinyets i això és molt bona noticia pels molinencs, que són a només dos punts de la promoció i a tres del líder, el Sant Andreu de la Barca. Ara és temps per saber gestionar la pressió de jugar-s’ho tot. L’ascens no és una obligació, doncs seria injust exigir tal fita a un equip amb tants jugadors acabats d’arribar a la categoria. Però la possibilitat la tenen al davant i somiar és més que legítim. Tant de bo que es despertin a Segona Catalana.
Joan Garcia: “Si seguim units sumarem molts punts d’aquí a final de temporada”
