CE Molins de Rei 5-1 CP Monjos. El CE Molins de Rei aconsegueix l’ascens a la Primera Catalana d’hoquei patins amb tres jornades d’antelació. No hi havia un ascens a aquesta categoria guanyat en el terrenys de joc des dels anys 90. Des del club es creu que amb aquest equip es podrà competir la temporada vinent.
Jornada històrica a la pista antiga del Poliesportiu Municipal de Molins de Rei. El primer equip d’hoquei patins del Club Esportiu Molins de Rei aconseguia l’ascens a Primera Catalana amb tres jornades d’antelació al final de la competició després de superar al Club Patí Monjos per 5 gols a 1. L’hoquei molinenc no aconseguia un ascens a Primera en els terrenys de joc des dels anys 90, època daurada d’aquest esport, quan es va arribar a jugar a la màxima categoria. Després va haver-hi una aventura comprant una plaça en aquesta divisió però no va sortir bé. Ara l’ascens és del tot meritori en un grup on han superat al Valls i el Ripollet com a principals rivals i on només han perdut un partit en tota la temporada.
El Ripollet va caure el dia anterior contra el Valls i els homes d’Òscar Macià eren conscients que una victòria els portava, matemàticament, a Primera Catalana. Com a vegades passa en aquestes situacions es van poder veure alguns nervis al principi del partit. A més, el Monjos estava decidit a donar la sorpresa, sobretot a partit d’un bon treball en defensa i a una bona actuació del seu porter. Els de Santa Margarida i els Monjos, que van tenir una experiència a Ok Lliga molt més recent que la molinenca, es van avançar fent el 0 a 1.
El Molins va reaccionar com un equip madur, sense canviar la seva forma de jugar pel gol rebut. Ràpidament l’intel·ligent Xavi Escaig va empatar el partit (1a1). Les forces s’equilibraven i els locals, poc a poc, anaven agafant contres. En una jugada molt madurada Guillem Angulo va veure un forat gairebé imperceptible a la defensa visitant. Fort i a ras de terra va enviar una passada que va rebre Jordi Esque, qui va posar al seu equip per davant (2-1).
Els homes de Macià van olorar sang i volien resoldre el partit el més aviat possible. A més, el Monjos es va estirar una mica deixant espais. I és que el Molins va matar el partit va ser gràcies a l’art del contraatac. Abans del descans van arribar dos gols d’aquesta manera. Tots dos van ser obra de Mario Muñoz, el primer resolent una transició defensa-atac a la velocitat de la llum i el segon pescant una pilota que s’havia estavellat al pal amb la canya posada. S’arribava al descans amb 4 a 1 i la feina mig feta.
A la segona part el partit va baixar en intensitat. Amb clar domini local, el porter visitant va lluir-se, salvant al seu equip d’emportar-se una golejada. El CP Monjos va fer un bon partit i no es va rendir mai però va acabar rendit davant la superioritat molinenca. El gol del capità, Xavi Valiente, va tancar el matx (5a1). Tots els jugadors a pista es van abraçar a Valiente en el que era un presagi del que minuts després acabaria passant. El xiulet final de l’àrbitre va donar pas a la celebració. Va còrrer el cava dins del vestidor molinenc, l’ascens a s’havia assolit, complint l’objectiu marcat a principis de temporada. L’hoquei patins de Molins de Rei torna després d’una llarga travessia del desert a Primera Catalana.
Un grup competitiu a Primera
Des del CE Molins de Rei es considera que l’equip que ha aconseguit l’ascens pot ser competitiu a Primera Catalana. L’entrenador, Òscar Macià, ha reconegut, en declaracions a Viu Molins de Rei, que amb només un parell d’incorporacions es pot fer una bona temporada a la categoria superior. De la mateixa manera pensa Mario Muñoz. Un dels jugadors més experimentats de l’equip qualifica la categoria a la qual s’enfrontaran l’any vinent com a «molt dura» però, tot i això, opina que amb aquest grup «es podria fer feina». Per tant, sense descartar algunes millores, s’espera que el gruix del CE Molins de Rei de Primera sigui el mateix que ha aconseguit l’ascens.
