El músic d’arrels molinenques Guillem Ballaz, creador del Projecte Pandero, porta al Músiques Invisibles les cançons més properes al folklore català actualitzades als nostres dies. El pandero quadrat i la seva història centren l’atenció d’un concert diferent.
El gran atractiu del concert del Projecte Pandero de Guillem Ballaz al Músiques Invisibles era, sens dubte, veure com era i sobretot com sonava un instrument tan peculiar com el pandero quadrat. Ja no hi ha l’oportunitat de veure’l tocar a les dones de manera improvisada com solia passar, així que el concert de Ballaz tocant aquest instrument havia de permetre descobrir en què consisteix.
Però, lluny de convertir-se en una sessió històrica que recollís els diferents sons que el mateix Guillem Ballaz ha anat recopilant des de fa més de deu anys per diferents pobles catalans, el que va oferir va ser un concert per poder gaudir. Unes melodies adaptades a l’actualitat i unes lletres plenament vigents –una d’elles referent a les protestes d’estudiants valencians el 2012– mostraven que no cal renegar dels orígens i que instruments com el pandero quadrat són perfectament vàlids per a un concert.
La clau del pandero quadrat és la improvisació, així que tampoc va faltar. Connectant amb el públic, fent-lo participar en algunes cançons i fins i tot aconseguint alguna improvisació al final del concert, Guillem Ballaz es trobava a casa. Havia tornat, en certa manera, a les arrels -com ell propugna amb la cançó-, perquè encara que es va anomenar «empeltat a la Garrotxa», Guillem Ballaz és fill de Molins de Rei.
L’home orquestra
Guillem Ballaz estava sol a l’escenari per donar vida al seu Projecte Pandero. Però el pandero no va ser l’únic protagonista. A moltes de les cançons que es poden trobar al seu disc anava acompanyat d’una guitarra, va afegir-hi un violí i fins i tot va arribar a fer-se ell mateix els cors.
La clau estava en un aparell accionat amb els pedals amb el qual podia enregistrar les bases de les cançons perquè després es reproduïssin en bucle. Així, podia fer que mentre tocava la guitarra, el pandero que sonava gravat marqués el ritme. Un aparell, potser encara menys conegut que el pandero quadrat, però que va contribuir a fer que aquest concert fos encara més peculiar del que ja podia semblar en un principi.
