Ed Tulipa presenta el seu videoclip més íntim

El cantant molinenc Ed Tulipa, nom artístic de Sergi Carós, presenta al teatre del Foment el videoclip de You belong to me, una peça del seu darrer àlbum, Pop Teràpia. El simbolisme de la cançó es transmet al videoclip i va deixar les emocions dels assistents a la presentació a flor de pell. 

Dos anys han calgut perquè Sergi Carós, conegut artísticament com Ed Tulipa, s’atrevís a enregistrar el videoclip de You belong to me. “Aquesta cançó és la nineta dels meus ulls, la que n’estic més orgullós d’haver escrit, la que volia que fos el signe del disc [Pop Teràpia, 2011]” i, segurament, la que traspua més sentiments i emocions viscudes, com es va deixar clar durant la seva presentació.
4 minuts i 49 segons plens de símbols, com les espelmes que s’apaguen, reflectint el pas del temps que tot ho cura. O mirades que divisen horitzons interminables, com aquells records que perduren per sempre. Una fotografia molt cuidada, que vol fer especial cada moment jugant amb la llum. Una producció que, definitivament, expressa emocions molt íntimes, gairebé secretes i que no es fan explícites.
Calia trobar la persona que capaç de copsar el significat d’un missatge tan introspectiu. Dani Andreu, també molinenc, ha estat l’escollit de dirigir-ne la producció. “Aquesta ha estat una de les històries més difícils, no de gravar, sinó de captar” deia Andreu. El públic es desfeia en aplaudiments i els protagonistes s’abraçaven. Fins i tot, algunes llàgrimes van caure en una presentació realitzada minuts abans de que comencés la sessió de divendres del CineClub Hal 2002.
“Ens ho hem passat pipa i hem plorat molt”, deia Carós, mirant-se de reüll al productor. I és que la complicitat entre els dos artistes es va evidenciar de seguida. El músic, a més, va qualificar de “difícil, dur i maco” el fet d’interpretar una balada escrita dos anys abans. Andreu, per la seva banda, va preferir fer un petit homenatge a la mare del cantant, Maria Teresa Massegur i a la seva dona regalant-los una rosa blanca “per tancar definitivament les portes que no s’havien d’haver obert mai”. Ells sabran que vol dir aquesta rosa, nosaltres ens quedem amb l’art que interpreten.